Moisesqb |
dimarts, 13 de gener de 2009 | 11:06h
El sol de gener, passades les borrasques de tardor, és d'un blanc tan lluminós que agredeix la vista. Després sortirem i serà per molt que no vegem cap floc d'ametller. Entretant faig temps a la sala i el sol em molesta els ulls. Haig de canviar de posició.
A en Barjau tothom el té per ximple. Parlant de la llum clara i potent d'aquests dies em va dir, La llum i el color són el 80% de la vida. Si no prove-ho, home prove-ho. Imagineu-vos la vida en blanc i negre. Com una pel·lícula d'aquelles d'abans. Home Barjau, potser se'm faria difícil imaginar-ho. No no és difícil.
Mireu, jo ara estic resolent la qüestió a casa meva. La dona és més aviat de colors apagats. De coses que només es mig vegin. I de moment ja he resolt parcialment la qüestió a la sala de llegir. Vaig trobar al quarto de dalt un sifó d'aquells d'abans que el fabricant tenia la delicadesa de donar al vidre un color o altre. N'hi havia de blancs, blau-cel, roses. El meu és rosa. Vaig polir-lo bé i l'he col·locat a sobre un moble cantoner de la sala.
No us podeu imaginar la lluminositat rosa i suau de l'estança qual els raigs solars s'hi projecten perpendicularment. M'assec i em relaxo per a tot el dia. Ara imagineu-vos que l'estança fós gris.
Quanta estona gaudiu d'aquesta bella policromia? vaig preguntar-li.
Oh! Ben bé un quart o vint minuts. Ja sabeu, el sol corre,va dir erròniament.
D'allò molt bo només una miqueta.
A en Barjau tothom el té per ximple. Parlant de la llum clara i potent d'aquests dies em va dir, La llum i el color són el 80% de la vida. Si no prove-ho, home prove-ho. Imagineu-vos la vida en blanc i negre. Com una pel·lícula d'aquelles d'abans. Home Barjau, potser se'm faria difícil imaginar-ho. No no és difícil.
Mireu, jo ara estic resolent la qüestió a casa meva. La dona és més aviat de colors apagats. De coses que només es mig vegin. I de moment ja he resolt parcialment la qüestió a la sala de llegir. Vaig trobar al quarto de dalt un sifó d'aquells d'abans que el fabricant tenia la delicadesa de donar al vidre un color o altre. N'hi havia de blancs, blau-cel, roses. El meu és rosa. Vaig polir-lo bé i l'he col·locat a sobre un moble cantoner de la sala.
No us podeu imaginar la lluminositat rosa i suau de l'estança qual els raigs solars s'hi projecten perpendicularment. M'assec i em relaxo per a tot el dia. Ara imagineu-vos que l'estança fós gris.
Quanta estona gaudiu d'aquesta bella policromia? vaig preguntar-li.
Oh! Ben bé un quart o vint minuts. Ja sabeu, el sol corre,va dir erròniament.
D'allò molt bo només una miqueta.
i quan ens manca imaginar la repetició de la llum, el sol ballant a l'aigua o al vidre de l'ampolla.