Tinc 46 anys. Vaig néixer a Bucarest (Romania). Tinc nacionalitat hongaresa, francesa i espanyola. Sóc periodista, cineasta i escriptor. Sóc d'esquerres i ateu. Practico un reporterisme i uns esports extrems (...)
Parlem d'Albert Solé, fill d'en Jordi Solé Tura. Al qual li ha dedicat un magnífic documental i un llibre. I que ahir va ser entrevistat a LA VANGUARDIA.
La desmèmoria dels acords incomplerts, retardats i impossibilitats de la transició.
Anònim |
dimecres, 14 de gener de 2009 | 21:11h
La memòria de la transició ben segur que s'en va i es perd en la memòria de Adolfo Suàrez, Jordi Solé Tura i un poc més Pasqual Margall per la banda que li havera pogut tocar, dels acords incomplerts arràn de la dimissió i marginació per banda dels seus de Adolfo Suàrez sota l'amenaça cop d'Estat i les conseqüències de l'intent poterior del 23-F, encara que tots sabem que a l'Estat espanyol no han actúen màfies ruses perverses.
El 23-F va marcar la confirmació de la intransició espanyola, marcat per una situació inmobilista per canviar-ho tot o el just per què tot continuara igual o perpetuar la supremacia i escampar encara més la supremacia de l'antic mapa politic de l'antic regim.
L'espanyolitat de l'antic regim intacta e incrementada amb la legitimitat 'democràtica'.
Anònim |
dilluns, 2 de febrer de 2009 | 12:21h
Després del 23-F haveren pogut canviar, però tot va romandre quiet i parat al l'Estat espanyol, sota l'amenaça militar colpista i l'escusa terrorista d'ETA.
I la cura de l'espanyolisme va ser més espanyolisme encara, com que la cura de tindre la COPE ha estat una cadena més espanyolistea com la Sexta.
peremerono |
dimecres, 14 de gener de 2009 | 22:41h
Ja ho he dit en diverses ocasions: m'interessa molt la personalitat intel.lectual i política d'en Jordi Solé Tura. Les seves aportacions. Penso que ha estat el líder més brillant i fascinant del comunisme català
I, ara, i pelq que fa al fill, la seva qualitat de realitzador cinematogràfic. Em va agradar molt el film dedicat al pare i el que prepara sobre en Miguel Nuñez.
Tinc 46 anys. Vaig néixer a Bucarest (Romania). Tinc nacionalitat hongaresa, francesa i espanyola. Sóc periodista, cineasta i escriptor. Sóc d'esquerres i ateu. Practico un reporterisme i uns esports extrems (...)
El 23-F va marcar la confirmació de la intransició espanyola, marcat per una situació inmobilista per canviar-ho tot o el just per què tot continuara igual o perpetuar la supremacia i escampar encara més la supremacia de l'antic mapa politic de l'antic regim.
Després del 23-F haveren pogut canviar, però tot va romandre quiet i parat al l'Estat espanyol, sota l'amenaça militar colpista i l'escusa terrorista d'ETA.
I la cura de l'espanyolisme va ser més espanyolisme encara, com que la cura de tindre la COPE ha estat una cadena més espanyolistea com la Sexta.
I, ara, i pelq que fa al fill, la seva qualitat de realitzador cinematogràfic. Em va agradar molt el film dedicat al pare i el que prepara sobre en Miguel Nuñez.
Pere