Han sigut 24 hores molt intenses.Venia d'acompanyar Josep Maria Cantimplora que havia actuat en un casament a Sant Martí Sarroca, feia tard per arribar a les eliminatòries del concurs de nyacres i vaig trucar a l'organització demanant que em deixessin fer la intervenció per telèfon mentre hi anava arribant...
(foto:Roser Ortiz)
Era entre Figueres i Peralada quan em va arribar el torn. Em van proposar un tema (com em deia i d'on venia) i havia de fer dues nyacres per explicar-ho.
Era senzillet, per sort:
Bona tarda a tothom
jo sóc en Francesc Ribera
aquest, doncs, és el meu nom
aquest, doncs, és el meu nom (vaíg sentir que responia el públic)
i sóc a la carretera.
A Espolla vinc a glosar
arribo d'aquí no res
tot i que sóc Berguedà
tot i que sóc Berguedà
ara vinc del Penedès
o una cosa molt semblant.
Per la segona ronda ja havia arribat i la vaig poder fer in-situ, com fa la gent. La qüestió és que vaig passar a la semifinal de 8 concursants.
Hi havia gent realment bona, glosant. Jo diria que podia haver guanyat qualsevol. Però sovint cal que, a part de la mínima tècnica, tinguis la sort que, els temes que et proposa l'organització, els trobis un fil irònic per tibar. I en aquest sentit vaig tenir molta sort: em va tocar "defensar" l'aigua com a beguda, vaig haver de parlar sobre la proclamació de la república catalana, vaig haver de fer el paper de Isabel Gallardo, ja jutgessa feixista que ha dictat presó per en David de Vilafranca, ...
En fi, vam quedar com a finalistes l'Helena Casas, la Mireia Mena i jo. Quina por! Són autèntiques feres de la glosa, tenen molta tècnica, són molt molt ràpides i mai saps per on et sortiran, són absolutament imprevisibles. I això en un combat de contraatacs és una virtut molt valuosa.
Però bé, gràcies un cop més a la sort en els temes i a l'inspiració facilitada per la garnatxa vaig guanyar el concurs, com ara fa tres anys i em vaig endur la bota de garnatxa (oju al datu!) i la corona de petxines que m'acredita tot l'any com a Rei de les Nyacres.
I no sabeu pas la il·lusió que em fa!
(moment de la coronació)
Era senzillet, per sort:
Bona tarda a tothom
jo sóc en Francesc Ribera
aquest, doncs, és el meu nom
aquest, doncs, és el meu nom (vaíg sentir que responia el públic)
i sóc a la carretera.
A Espolla vinc a glosar
arribo d'aquí no res
tot i que sóc Berguedà
tot i que sóc Berguedà
ara vinc del Penedès
o una cosa molt semblant.
Per la segona ronda ja havia arribat i la vaig poder fer in-situ, com fa la gent. La qüestió és que vaig passar a la semifinal de 8 concursants.
Hi havia gent realment bona, glosant. Jo diria que podia haver guanyat qualsevol. Però sovint cal que, a part de la mínima tècnica, tinguis la sort que, els temes que et proposa l'organització, els trobis un fil irònic per tibar. I en aquest sentit vaig tenir molta sort: em va tocar "defensar" l'aigua com a beguda, vaig haver de parlar sobre la proclamació de la república catalana, vaig haver de fer el paper de Isabel Gallardo, ja jutgessa feixista que ha dictat presó per en David de Vilafranca, ...
En fi, vam quedar com a finalistes l'Helena Casas, la Mireia Mena i jo. Quina por! Són autèntiques feres de la glosa, tenen molta tècnica, són molt molt ràpides i mai saps per on et sortiran, són absolutament imprevisibles. I això en un combat de contraatacs és una virtut molt valuosa.
Però bé, gràcies un cop més a la sort en els temes i a l'inspiració facilitada per la garnatxa vaig guanyar el concurs, com ara fa tres anys i em vaig endur la bota de garnatxa (oju al datu!) i la corona de petxines que m'acredita tot l'any com a Rei de les Nyacres.
I no sabeu pas la il·lusió que em fa!
(moment de la coronació)
Com és que mai no t'has presentat al concurs de Garrofes de Berga?
Ho vaig fer fa molts anys (i de manera no gaire reeixida.
Fa temps que tinc ganes d'animar-me a fer-ho.
A veure si enguany...
stik començan a canta glossa i stik descobrin k es super divertit
Salut
Felicitats!!
Jo no sabia res d'això de les nyacres...és una cosa que sempre m'ha agradat, improvitzar cantant, genial si ho tornen a fer algun lloc del país ja ho diràs.
Salut!!!
Espolla és una de les meques de la glosa que em queda pendent d'anar-hi, i veient-ne imatges i vídeos encara fot més ràbia!
Però vaja, felicitar-te com a nou rei i ara a lluir la corona arreu del país i quan vulguis pots tornar a glosar per Molins de Rei (de les nyacres xD).
Salut!
llegint aquesta aventura
d'en Titot havent guanyat
(d'en Titot havent guanyat)
gràcies a la cobertura!