Si voleu, les enquestes dels diaris no són més que un entreteniment o una estratègia per fidelitzar lectors, però a partir d'un cert nombre de respostes, crec que ens donen alguna informació a tenir en compte. Darrerament me n'he mirat algunes de prop. Fa temps, per exemple, que segueixo l'evolució del combat Guardans/Tena. El 26 de novembre l'Avui demanava qui faria millors resultats i el 53 % apostava per Alfons López Tena. Són dades que CiU hauria de tenir en compte i que els haurien d'ajudar a decidir-se. També he seguit les tres enquestes de La Vanguardia sobre el culebrot del finançament. Primer van preguntar si els diputats del PSOE-C haurien de votar a favor dels pressupostos. El 76 % de prop de 3.000 vots deia que no. Després demanaven si la gent veia creïble l'amenaça del PSOE-C, i el 96 % de més de 2.000 vots deia que no. I finalment, si ZP tancaria l'acord abans del 31, cosa que negava el 91 % de més de 4.000 votants.
L'enquesta que l'Avui ens proposa per aquest diumenge és d'un interès altíssim. Ens pregunten "Què cal fer si el finançament que proposa el PSOE és insuficient?" Al moment de redactar aquest apunt s'han emès més de 500 vots. Afortunadament, i tenint en compte que parlem de l'Avui, només el 5 % pensa que no cal fer res, que és el que els radicals dependentistes voldrien, empassar i callar. Les tres opcions restants són les que tenen joc.
1. Dissolució del Parlament
2. ERC ha de trencar el tripartit
3. Rebutjar el model
La darrera opció és, de moment, la que està practicant el conseller Castells amb el Govern al darrere. No és que negociï, sinó que es limita a rebutjar allò que li ofereixen fins que li convingui estar-hi d'acord. El problema és que ens podem passar mesos així, burlant terminis i lleis i esgotant la paciència de la ciutadania. Entre els lectors del diari, aquesta opció tan lògica com inútil té el suport del 30 %.
Si estem d'acord que cal algun tipus de resposta per sortir d'aquest atzucac, només queden dues opcions. I entenc que alguns interessats i interessades aprofitin per carregar les culpes a ERC, però la veritat és que no té cap sentit. Si som honestos, no hi ha més resposta possible que la primera, la dissolució del Parlament. Que Solbes i Zapatero no vulguin complir la llei no és responsabilitat d'ERC. Que Montilla i Castells no estiguin disposats a plantar-se, tampoc. ERC està absolutament legitimada per ser al Govern, com ho estava quan Maragall els en va fer fora. Si algú ha de plegar són Castells i Montilla, i per tant, sissolució del Parlament.
Els interessats de CiU han de saber que aquesta opció satisfà igualment els seus interessos. Penso que a alguns lectors els perd, de nou, el tacticisme de partit. Siguem honestos, doncs. Només és una enquesta, però a veure si quan ens mirem en aquest mirall, finalment, ens podem agradar.
1. Dissolució del Parlament
2. ERC ha de trencar el tripartit
3. Rebutjar el model
La darrera opció és, de moment, la que està practicant el conseller Castells amb el Govern al darrere. No és que negociï, sinó que es limita a rebutjar allò que li ofereixen fins que li convingui estar-hi d'acord. El problema és que ens podem passar mesos així, burlant terminis i lleis i esgotant la paciència de la ciutadania. Entre els lectors del diari, aquesta opció tan lògica com inútil té el suport del 30 %.
Si estem d'acord que cal algun tipus de resposta per sortir d'aquest atzucac, només queden dues opcions. I entenc que alguns interessats i interessades aprofitin per carregar les culpes a ERC, però la veritat és que no té cap sentit. Si som honestos, no hi ha més resposta possible que la primera, la dissolució del Parlament. Que Solbes i Zapatero no vulguin complir la llei no és responsabilitat d'ERC. Que Montilla i Castells no estiguin disposats a plantar-se, tampoc. ERC està absolutament legitimada per ser al Govern, com ho estava quan Maragall els en va fer fora. Si algú ha de plegar són Castells i Montilla, i per tant, sissolució del Parlament.
Els interessats de CiU han de saber que aquesta opció satisfà igualment els seus interessos. Penso que a alguns lectors els perd, de nou, el tacticisme de partit. Siguem honestos, doncs. Només és una enquesta, però a veure si quan ens mirem en aquest mirall, finalment, ens podem agradar.
Dissolució del Parlament.
I penso que hi ha clara responsabilitat d'acció en els líders socials, es pot presentar una moció civil de censura?
I mentre encara siguem lligats on estem lligats, diria que cal fer-la extensible als Ministeris espanyols implicats.
Hi ha l'opcióde la Moció de Confiança, on el Parlament retira la confiança al President de la Generalitat i aquest ha de convocar eleccions.
D'altra banda ja sabem les conseqüències que suposa que ERC marxi del govern: el pacte Psoe-Ciu apareix amb tota la potència i comoditat pel partit espanyolista. Per tant millor que hagin de bregar amb els sobiranistes d'ERC que no pas amb els regionalistes de CiU i l'entorn empresarial interessat que el sustenta.