Correu Blocs | VilaWeb.cat
A voltes amb l'ordinalitat
epaluzie | Posts d'Economia | dissabte, 10 de gener de 2009 | 19:09h

Un dels principals punts de discussió en el finançament és el compliment del principi d'ordinalitat inclòs a l'Estatut. L'article 206.5 diu que "L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament".

Aquest redactat ha portat a dos tipus d'interpretacions. La interpretació que defensen el conseller Castells i el govern de la Generalitat en les negociacions amb el govern espanyol compara el ranking en els recursos per càpita obtinguts amb els tributs cedits (totals i compartits) a totes les CA (abans de l'anivellament), amb el ranking de recursos per càpita que s'obtenen del finançament autonòmic (després de l'anivellament). En l'arxiu adjunt teniu aquests rànkings.



El que s'hi veu és que Catalunya és la tercera comunitat en recaptació per càpita de tributs cedits i en canvi ocupa l'onzè lloc en recursos per càpita del finançament autonòmic. Per garantir el principi d'ordinalitat caldria que aquest ordre no s'alterés i que, per tant, mantingués també el tercer lloc en finançament per càpita.

Actualment, el tercer lloc és ocupat per Cantàbria. Igualar-nos amb Cantàbria significaria millorar el finançament en 3.603 milions d'euros (el 2006). I igualar-nos amb Extremadura implicaria una millora en el finançament de 4.880 milions d'euros.

Però el document Solbes només es compromet a reduir les diferències en finançament per càpita entre comunitats però no a mantenir l'ordinalitat i ni tan sols a eliminar completament aquestes diferències.

El govern de les Illes (encara més perjudicat que el del Principat pel sistema), ha reclamat que com a mínim se li garanteixi el finançament de la mitjana espanyola. Per a les Illes garantir això hagués significat una millora en el finançament de 421 milions d'euros el 2006. Per a Catalunya assolir la mitjana estatal de finançament autonòmic hauria representat una minsa millora de 906 milions el 2006. Però cal recordar que el document Solbes ni tan sols no es compromet a això. Només a reduir aquestes diferències actuals en finançament per càpita.

El problema és que el redactat de l'Estatut és confús. Així l'article parla de rendes per càpita, no de finançament, ni de recursos per càpita. Aquest argument va ser etzibat per Solbes als diputats catalans en el debat que tingué lloc al Congrés dels Diputats. I de fet en les rodes de premsa que ha fet sempre diu que es garanteix l'ordinalitat en els termes de l'Estatut. Què vol dir això?

Doncs cal anar a la segona interpretació possible d'aquest principi. Així, en un llibre publicat el 2005, Guillem López-Casasnovas i Jordi Pons, van formular el principi de la següent manera: "Com a resultat del flux d'impostos i subvencions implícits en els saldos fiscals, no es pot generar un canvi en el rang de les rendes per càpita d'una CA que en sigui aportant neta."

En les balances fiscals de la Fundació Irla hi ha una quantificació d'aquest principi que també us adjunto en un fitxer. S'hi observa que Catalunya passa de ser la quarta CA en PIB per càpita a la 9a en renda familiar bruta disponible en poder de compra, per sota de Melilla, l'any 2005. Però atenció, perquè aquesta alteració en els rànkings es produeix quan la renda disponible s'ajusta pel poder de compra. Si no es fa aquest ajust, rarament s'han baixat llocs en el ranking. És a dir, en renda disponible Catalunya segueix sent la 4a CA. Algun any ha baixat al 5è lloc però corregir-ho hagués costat molts pocs diners.

En això es basa doncs Solbes per dir que compleix amb l'ordinalitat: l'Estatut parla de rendes per càpita i no de despesa o recursos per càpita. I en rendes per càpita, Catalunya només perd llocs en el rànquing quan la renda disponible s'ajusta pel poder de compra (però aquest ajust no figura en el redactat estatutari que parla de rendes per càpita a seques).

De fet, en la discussió de la campanya de l'Estatut, Guillem López Casasnovas ja va advertir d'aquest problema d'interpretació en un article publicat a l'Observatori de l'Estatut d'Òmnium Cultural que val la pena rellegir ara:
http://www.observatoridelestatut.net/index.php?blog=2&p=222&more=1&c=1&tb=1&pb=1

Una versió molt resumida d'aquest post, ha estat publicada com a article al diari Avui, el 10 de gener de 2008.
Versió per imprimir (format PDF)
Arxius: Rànkings PIB i Renda Disponible en poder de compra | Recursos abans i després de l'anivellament
Comentaris: 7
Afegir-hi un comentari
  • AMORS IMPOSIBLES.....
    ÒSCAR SEGARRA| Adreça electrònica | dissabte, 24 de gener de 2009 | 19:54h

    Una vegada mès els teus escrits ens donen una visio cclara i entenedora als qui com jo no tenim estudis d'economia. Dit aixo m'agradaria que em donessis el teu parer a un dilema que em ronda pel cap fa temps.... i es que, si fem el simil a un partit de tenis, com podem enfrentarnos a un jugador que alhora es arbrit?.
    Dit d'una altra manera com es pot tenir garanties que Catalunya tindra un bon finançament quan qui te davant per a negociar, no nomes es un os ple de prejudicis si no que a mes a mes fa les lleis que regularan la negociacio. No se si m'ha quedat clar el dilema....el resum es que Catalunya esta en una posicio de desventatge estructural ( des de sempre) i en aquesta situacio no hi pot haver un amor sincer.... es un amor imposible.
    Respecte a que fer, jo tinc el meu parer..... i tu? que en penses de tot plegat?

  • Apunt lingüístic
    Urtx| Adreça electrònica | dimarts, 20 de gener de 2009 | 01:57h
    "A voltes amb" és el mateix que dir "A vegades amb". "A vegades amb l'ordinalitat" no té gaire sentit. Si es pretenia expressar el que en castellà en diuen "A vueltas con" hauria estat millor dir, per exemple, "Tornem-hi amb", i el títol hauria estat "Tornem-hi amb l'ordinalitat", que sí que s'entén.

    Amb esperit constructiu :)
    • RE
      epaluzie | dimarts, 20 de gener de 2009 | 09:26h
      Òndia, gràcies! Quina errada! No sé si és massa tard, però, per canviar el títol, el post ja porta uns quans dies penjat!
  • L'Estatut?, això que és?
    Pere | dilluns, 12 de gener de 2009 | 13:29h
    L'Estatut "vell" ja tenia competències sense traspassar, oi? (després de 30 anys!!!), l'Estatut aquest (promesa del Zapatero a banda) diu que s'ha de traspassar rodalies, oi?, (el Zapatero va dir "abans de final d'any" -abans de final d'any... 2007!!!-) i???, doncs que el traspassaran quan i de la manera que ells vulguin i aqui aplaudirem amb les orelles (igual que amb el castell de Montjuic, els papers -catalans- de Salamanca, el català a Europa-!!!-, la 'reparació' -estava espatllat?- a Lluís Companys... etc. etc. i més etc's.)

    En fi, que l'argument aquest de si compleix o no l'Estatut és més trampós que qualsevol dirigent del psoe -que ja és dir-

    Per cert (autocrítica) tant dir que fariem i diriem (Esquerra) si a final d'any no hi havia acord i que hem fet?, el mateix que el 9 d'agost, res!!!, el ridícul!!!.
    I quan els del psoe d'aquí (Iceta i companyia) diguin que sí, nosaltres sortirem al darrera a dir que sí, que i tant que sí!!!.
    • Re:
      epaluzie | dilluns, 12 de gener de 2009 | 13:50h

      Pere,

      No sé qui ets, ni si ets militant, però si ho ets suposo que com jo no tens cap càrrec executiu. Nosaltres poca cosa podem fer més enllà de demanar fermesa en els òrgans de representació (Congrés, Consell Nacional). La decisió pertoca a l'executiva. Cal esperar a veure el resultat final, i fins aleshores encoratjar-los a que es mostrin ferms. Si accepten un mal acord ho haurem de denunciar, però confiem que finalment s'imposi el seny.


       

  • Jo proposo
    Albert | dissabte, 10 de gener de 2009 | 22:10h
    Proposo que deixi de reivindicar-se un finançament "d'acord amb el que diu l'Estatut" i passi a reclamar-se'n un que s'adigui a "allò que sembla que digui l'Estatut però que no diu".
    • Molt bo
      epaluzie | dissabte, 10 de gener de 2009 | 22:25h
      Molt bo Albert, jo també n'estic ben farta d'aquest argument. Crec que hem de demanar un finançament just, i punt. I deixem-nos ja d'enganyar al personal amb l'Estatut. Ja es va enganyar prou a la ciutadania en la campanya del referèndum de l'Estatut. Els funcionaris de l'Estat que el van retallar sabien molt bé el que es feien.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 5 visites
  • Aquesta setmana: 130 visites
  • Aquest mes: 688 visites
  • Des de l'inici: 45741 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 23 visites
  • Aquesta setmana: 269 visites
  • Aquest mes: 1402 visites
  • Des de l'inici: 48443 visites

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats