Al Facebook hi ha un grup que es diu "Volem la CUP al Parlament", un grup administrat per una colla de gent llarguíssima. Hi estic apuntat perquè jo la hi vull. Amb el màxim respecte per la decisió que prengui l'assemblea i des del punt de vista d'algú que no hi està compromès, crec que seria molt bo que la CUP es presentés a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Avui m'ha arribat un correu d'en Pere Fontanals, el blocaire de La muntanya russa, en què m'instava a donar suport a aquest grup convidant els meus contactes a afegir-s'hi, cosa que he fet. Al marge que per a alguns pugui significar vot disputat, crec, insisteixio que és bo que la CUP s'hi presenti.
Ja he comentat en altres ocasions que l'estratègia del PSOE-C no té altre camí que intentar desactivar l'adversari, que som els independentistes. Gràcies als documents d'Arturo Moreno que el digital Directe ens ha repescat i que diversos blocaires ja han anat comentant (com Joan Arnera al Bloc Gran), sabem que els socialistes tenen grans dificultats per mobilitzar els seus en eleccions al Parlament de Catalunya. Per això juguen a provar de desmoralitzar l'independentisme, o més que desmoralitzar-lo, fer que marxi del Parlament de Catalunya, que deixi de votar ERC. És evident que algunes persones ja han pres aquesta decisió, que no comparteixo (i no m'amago de dir-ho) però que és ben legítima. Alguns potser votaran CiU i altres es poden decantar per altres opcions, però no n'hi ha gaires, i seria un error que es quedessin en l'abstenció.
També hi ha abstencionistes convençuts, i sovint he tingut ocasió de debatre amb ells. Creuen que si som molts els qui exercim aquest acte de rebuig, els polítics acabaran veient-se obligats a reaccionar, però aquest seria un procés llarg i lent, ple d'incerteses, i que comportaria molts altres problemes. Crec que a Espanya tant se li'n fot si a Catalunya arriba un dia en què només vota el 15 %. Es reparteixen els escons igualment i avall, i encara dirien que la rèmora del nacionalisme ha acabat portant a una societat desestructurada que ells miren de gestionar com poden. Dubto que sigui una bona solució, però respecto qui ho cregui.
Si dins de la CUP les reticències a presentar candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya provenen del risc de quedar diluïts dins del sistema que precisament es vol canviar, no seria mala solució presentar-s'hi amb el compromís de fer com Escons Insubmisos. És a dir, que siguin tres o siguin cinc o siguin deu els diputats, no donaran suport a res que no sigui una declaració unilateral d'independència.
Diumenge tenen l'assemblea. Els demano que hi pensin.
També hi ha abstencionistes convençuts, i sovint he tingut ocasió de debatre amb ells. Creuen que si som molts els qui exercim aquest acte de rebuig, els polítics acabaran veient-se obligats a reaccionar, però aquest seria un procés llarg i lent, ple d'incerteses, i que comportaria molts altres problemes. Crec que a Espanya tant se li'n fot si a Catalunya arriba un dia en què només vota el 15 %. Es reparteixen els escons igualment i avall, i encara dirien que la rèmora del nacionalisme ha acabat portant a una societat desestructurada que ells miren de gestionar com poden. Dubto que sigui una bona solució, però respecto qui ho cregui.
Si dins de la CUP les reticències a presentar candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya provenen del risc de quedar diluïts dins del sistema que precisament es vol canviar, no seria mala solució presentar-s'hi amb el compromís de fer com Escons Insubmisos. És a dir, que siguin tres o siguin cinc o siguin deu els diputats, no donaran suport a res que no sigui una declaració unilateral d'independència.
Diumenge tenen l'assemblea. Els demano que hi pensin.
Personalment penso, que no es tracta de diluir forçes al Parlament, sino de tenir un clar referent per molta gent que a dia d´avui no en té cap.
Qué malauradament sap greu dir--ho? DONS SI!!!, però que hem perdut el nord al Parlament TAMBÉ!!!. Crec sincerament que la CUP té un objectiu molt clar i a dia d´avui molt honest , per tant crec que serem molts els que donariam al nostra suport en aquesta iniciativa.
Salut!!!
Carme
catalansreaccionem.wordpress.com
Els i les votants de les CUP a les eleccions municipals, i en la seva majoria, no són votants ni d'ERC ni de CdC. Alguns (ara no recordo el percentatge però en tot cas no arribava al 10 %) sí que els havien votat, però en una acció de càstig als seus dirigents (locals, comarcals o nacionals) optaren per votar-la. La immensa majoria són anti-sistema, emmarcats en assemblees de joves, moviments okupes, ecologistes radicals, comunistes dogmàtics ... en fi tot un mosaic que s'aplega en la denominació heterogènea de Candidatures d'Unitat Popular. Són membres de l'abstenció o bé són persones que volen que les seves opcions siguin sempre d'oposició al govern, de consciència crítica i activa al poder.
Si es presentessin donarien opció als desencisats de la política de poder votar, sabent amb seguretat que la seva proposta seria d'oposició sabiranista i d'esquerres. Baixaria el nivell d'abstenció i també la facilitat amb què determinats partits treuen major nombres d'escons pel fet de ser més majoritaris i beneficiant-se de la llei d'hont, que castiga els menys votats. També seria més comlicat que determinades formacions amb escassedat de vot accedissin al Parlament.
Ni ERC, ni CiU, ni IC haurien de tenir por d'aquesta possibilitat, encara que a la pràctica representés la pèrdua d'algun vot per l'efecte càstig al que serien sotmesos. També ajudaria a aquests partits (sobre tot ERC i IC) a tenir una base electoral més sòlida i que no fossin moneda de canvi quan es volgués castigar a Ciu i Psc respectivament.
La possibilitat que les CUP es presentessin a les eleccions nacionals hauria de ser vista com un signe d'absoluta normalitat i com una veritable ruptura amb la transició. ERC i IC han esdevingut partits de govern en una coalició. Això els ha obligat a centrar el seu discurs i pactar grans acords que a voltes queden lluny dels seus objectius. Han demostrat un sentit de país exemplar i la seva etapa al govern quedarà significada per les importants aportacions per donar rellevància a l'independentisme d'esquerres, social. Però ... no han tingut la sort de disposar d'un electorat sòlid que els ajudés en el seu compromís perquè l'electorat d'aquestes formacions és extraordinàriament crític i no té cap mena de problema per retirar el suport si no li agrada allò que fan, per moltes raons d'estat que hi hagi emmig. Cosa que la dreta nacionalista té perfectament solventat pels inombrables interessos que s'amaguen darrera del poder i de recuperar-lo.
Esperem que per normalitat democràtica pugui haver l'opció de votar les CUP properament.
Nosaltres en vam parlar fa un temps d'aquest tema (et deixo el vincle). Personalment, crec que no és una bona opció. Seguir fragmentant el Parlament català no ajuda. A més, crec que la gran tasca que fan les CUP a nivell local quedaria deslluïda. Sens dubte, la política local és desgraïda. Però per aquest mateix motiu les CUP s'hi han de quedar i seguir sent a prop de la gent. El perill de verticalització i burocratització del partit si s'entra al Parlament serà elevat.
Per últim, actualament al Parlament sembla haver-hi un partit que no doni resposta a una certa sensibilitat que mostra la cup (parlo, evidentment, d'ERC). Potser seria més factible que aquest partit reblés definitivament l'aposta per aquesta determinada sensibilitat.
http://elpatidescobert.blogspot.com/2008/07/la-teoria-del-desplaament-derc.html
1. Per mi no hi ha res més important que treure independentistes de l'abstenció; que a l'hora del repartiment d'escons hi hagi algú que pugui recollir tota aquella dispersió que normalment no arriba enlloc. A les darreres eleccions al Parlament, 68.640 vots van anar a altres partits que no van obtenir representació; els 89.544 de Barcelona que van votar Ciutadans van donar-los tres diputats. A les darreres municipals les CUP van obtenir uns 35.000 vots. Si se suma el vot fidelitzat de les municipals amb el vot que aniria a l'abstenció perquè no se sent representat i que podria votar CUP, és possible entrar al Parlament de Catalunya. Les eleccions europees no permeten treure gaire conclusions. Cap partit nacional no hi treu bons resultats.
2. Si assumir el repte d'aquestes eleccions comporta un risc de verticalització, es pot reduir el risc adoptant aquella posició que explicava: ser al Parlament no per fer política quotidiana sinó per condicionar una declaració unilateral d'independència. Si no hi ha presa de posició en temes concrets, no hi ha conflictes, i menys feina i menys risc de debats.
Estic d'acord amb la primera idea, tot i que amb matisos. Crec que no hauria de ser feina de les CUP intentar captar aquesta abstenció que ara no vota perquè no se sent representada al Parlament. En tot cas, tal com estan les coses, també podria ser que obtinguessin el mínim de diputats (és a dir, dos) i acabessin sent decisius. T'imagines?
Sigui com sigui, crec que l'àmbit natural de les CUP és el local. De moment ho estan fent molt bé, perquè aporten aire fresc, una nova manera de fer política i un contacte molt més directe amb la ciutadania. Com bé saps, la política local depèn en moltes coses d'instàncies superiors (Diputació i Generalitat, sobretot). Ser en aquestes instàncies i no voler decidir res és absurd. La política del dia a dia és molt tossuda i, més, amb els partits petits.
Repeteixo: probablement les CUP entressin al Parlament. Però això no és garantia d'èxit del seu funcionament. La verticalització ja és un fenomen que moltes associacions locals temen (sí, avui ja s'està produïnt) i accentuar-la pot desvirtuar el moviment.
Jo seria més partidari d'espavilar els partits qu8e haurien d'ocupar aquest espai i avui no ho fan...