La gent de
Bankrobber en diu Concerts de Sobretaula i la sala Apolo ho anuncia com els caprichos. El fet és que ahir aquesta sèrie
de concerts coincidien per inaugurar el curs musical de l'any amb els
vocalistes de dues de les bandes que més van sonar l'any passat, Manel i La
Brigada, o el que és el mateix: Guillem Gisbert i Pere Agramunt.
La bona afluència de públic i el format, proper i intimista, amb el que es va desenvolupar el concert no va trencar l'ambient gèlid d'una sala on bufandes i jaquetes es mantenien ben abraçats al cos. Tot el personal assegut i un escenari on una taula amb una botella de vi i dues copes donava la benvinguda a dos artistes que no van oferir la sintonia esperada d'un recital d'aquestes característiques.
La formula utilitzada era ben senzilla. Començava Agramunt tocant una cançó de La Brigada i Gisbert agafava el relleu amb una de Manel. Els dos grups tenen bones cançons que, com en el cas d'ahir, s'aguanten per si soles, però es van trobar a faltar més col·laboracions en forma de cors, segones veus o ajudes instrumentals.
Tot i això, la cosa va començar precisament amb el que esperàvem, una versió acústica dels dos protagonistes intercalant cor i veu principal i a dues guitarres. Va ser en una bona versió dels Magnetic Fields que ens va fer creure que la cosa prometia. Però acte seguit va començar el degoteig de relleus i mentre en Guillem agafava la guitarra (o l'ukelele), en Pere restava assegut o al revés.
El gruix del concert el podem desglossar en cançons millor o pitjor interpretades per dos dels millors exponents de la nova fornada de pop-folk nacional, que a priori no és poc. "Ceramiques Guzman" o "Ai Dolors!" no van tenir la força del disc (malgrat el bonic detall de cantar una estrofa per cada un dels membres de Manel) però altres com "Plan Quinnquenal" o "Al mar!" -aquí sí, ajudat per en Pere- mantenien el nivell. La versió catalana, i molt aconseguida, del "Common People" dels Pulp va ser el preludi del punt i apart que és "Captatio Benevolentae". A hores d'ara ja és una de les millors cançons que s'ha escrit en la nostra llengua. No hi ha discussió. La genialitat d'aquest tema és que en un ambient com el d'ahir va sonar tant forta com al disc. La imatge de Gisbert sol amb la guitarra i cantant allò de tot fent evident que per un moment, ens sortim va ser el moment més emocionant de la nit. Pell de gallina i silenci absolut a la sala, segurament un d'aquells moments màgics que paguen el preu de l'entrada.
Ho escriu l'Aleix a Indiespot, la figura d'Agramunt va estar un pel empetitida pel carisma i bromes continues del líder de Manel. Segurament influeix la personalitat de cada un (intorvertit/extrovertit) però el fet que Manel ja sigui gairebé un fenomen de masses també ajuda. Les cançons del grup barceloní eren més conegudes pel respectable, i això es va notar. Tot i això, el frontman de La Brigada va interpretar bones cançons com "Com fulles mortes", "La llista negra" o "Un trist i miserable cop de ma". Una vegada més Agramunt va mostrar la seva abasta cultura musical fent una versió prou aconseguida de Paul Simon. Era el final del concert i l'inici dels bisos, que es van limitar a un cover per cada cantant.
El vilanoví va agafar "I Wasn't Really Drunk" de Eef Barzelay i Gisbert va reversionar "Lili Marlen", original de Marlene Dieterich però sota la premissa dels Olé Olé. El cert és que va ser una versió divertida, però simptomàtic de la fonts d'on beuen un i l'altre. Evidentment amb això no vull dir que escoltin Marta Sánchez, que segur que no, però amb la "Tortura" de la Shakira ja en teníem prou per conèixer l'art de versionar patxangues dels Manel, ara anem a coses series i millor seguir l'exemple de Pulp o Els Pets.
Del concert d'ahir també n'ha parlat l'Elisenda
Completament d'acord pel que fa a "Captatio Benevolentae" i jo hi afegiria, pel que fa al directe d'ahir, la primera "Un camell d'Orient" que tot i ser un divertimento, com a principi de festa, fou força emocionant.
Vaja, que qualitat musical alta, objectiu del sistema no gaire ben aconseguit i una nit fredota fredota alla dins.