La Caixa, l'Institut de Finances, Turisme i Catalana d'Iniciatives han mogut fitxa pel que fa a l'adquisició del 25% de la línia aèria -l'altra seria SAS que conservaria el 20%-. Ara toca mullar-se en els nostres empresaris per quedar-se el 55% restant. Ho faran?
Molt em temo que no. A no ser que se'ls hi ofereix un finançament total del 55% ha tornar còmodament, amb la condició de que si no el poden tornar, s'ho quedi un altre. Així han fet fins ara els negocis els nostres "grans" empresaris des de temps immemorials, només cal recordar en De la Rosa i l'actual Port Aventura, i els grans negocis immobiliaris dels any noranta -comprar empreses sense posar-hi un céntim-. D'aquesta pasta estant fets els nostres empresaris de saló, els mateixos que van anar i aplaudir en el famós acte de l'IESE. Ells, el catalanisme l'entenen des de la perspectiva del benefici, si pot ser personal, tot el que sigui no treure ni cinc en un temps raonable, res de res, i ja no dic si els hi pot costar algún calé.
Ara més que mai, en aquests empresaris se'ls hi te que recordar la figura d'Ermengol Passola, , no només per la creació d'EDIGSA, sinó també per "La Cova del Drac", "amics d'en Joan Ballester" i Catalonia Acord. Un exemple per tots aquells empresaris "afuncionariats" - els afuncionariats son els empresaris que després d'haver passat per la política o l'administració pública, "munten" una empresa on el seu principal client, i a vegades únic, es l'administració, més que rés pels "coneguts" que hi tenen, altres ho anomenem tràfic d'influencies encobert- que tenen una especial al·lergia al risc i a recollir els beneficis a llarg termini.
Tant de bó m'equivoqui, i hagui de rectificar i menjar-me aquest post. Ho faré amb molt de gust.
La Caixa, l'Institut de Finances, Turisme i Catalana d'Iniciatives han mogut fitxa pel que fa a l'adquisició del 25% de la línia aèria -l'altra seria SAS que conservaria el 20%-. Ara toca mullar-se en els nostres empresaris per quedar-se el 55% restant. Ho faran?
