S’acaba el temps per acordar o rebutjar el model de finançament que proposa el Govern espanyol. El Consejo de Política Fiscal y Financiera es reunirà a finals d’aquest mes de gener i allà el Conseller del ram, Antoni Castells, haurà de comprometre o no al Govern de
De la banda del socialisme local, Miquel Iceta canta les excel·lències del nou finançament, i aplana i allarga la pista per aconseguir un aterratge suau del PSC sobre el model proposat per Solbes. Simultàniament, el murri Iceta també intenta que el conjunt dels partits que formen el Govern aterrin sobre la mateixa pista. Però per molt que l’allargui la pista té el precipici a tocar.
El model proposat per Solbes i Zapatero és indigerible per a tots els catalans. Per als que van votar l’Estatut, perquè no el compleix: no garanteix la famosa ordinalitat , ni garanteix una valoració adequada del pes de la immigració, ni assegura que es premiïn aquells territoris que més esforç fiscal fan (perquè si es creen fons ad hoc per a totes les CCAA, el resultat final serà el repartiment dels recursos addicionals de manera més o menys proporcional al pes relatiu de la població de cada autonomia, i punt).
Però sobretot, és indigerible per als que vàrem votar No a l’Estatut i, des de sempre, hem defensat el Concert Econòmic: senzillament, que els impostos que es paguen a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, es decideixin i es gestionin des de Catalunya, el País Valencià i les Illes.
Les raons són molt clares al meu entendre, en primer lloc, perquè sembla impossible que el nou model redueixi significativament l’espoli fiscal que patim. En segon lloc, perquè si acceptem el model proposat se'ns exigirà coherència i no podrem defensar el Concert fins que aquest nou model s’esgoti – i per reformar el darrer han calgut vuit anys-. I llavors, què li proposarà l'independentisme a una Catalunya en crisi econòmica? Per últim, no el podem acceptar perquè no li podem permetre per més temps a Espanya fer i imposar el que li doni la gana. És urgent un canvi d’estratègia del catalanisme en relació a l’actitud dòcil i infantil que manté amb l'Estat.
Si Espanya només entén el llenguatge de la fermesa, cal fermesa. Si Espanya només entén el llenguatge de la mobilització i del referèndum per a aconseguir un Concert Econòmic com el basc, cal promoure la mobilització i convocar un referèndum per un Concert Econòmic com el basc –amb o sense permís de l’Estat-. Si a Espanya només fan cas del que els diu
I això es pot fer des d'un govern ambiciós –millor- o des de la oposició -si no es troben aliats per portar a terme aquesta nova estratègia- assenyalant amb renovada credibilitat el camí i treballant per créixer en el futur. El contrari només porta Catalunya al desencís actual, al fracàs davant Madrid, a l’afebliment de la confiança amb el propi país i a la pèrdua de credibilitat.
Per ara, la direcció d’ERC està mostrant una actitud de fermesa en la negociació, rebutjant la proposta Solbes, que s'ha d'encoratjar. És vital no cedir. Aquesta negociació, i la resposta davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut seran el mirall d’ERC. Si es constata que el nou finançament no redueix substancialment l’espoli fiscal i ERC es planta davant del PSC i del PSOE, en el mirall s’hi reflectirà una ERC valenta que ha après de l'error que va significar vacil·lar davant les retallades a l’Estatut, i el país li ho agrairà. Catalunya sempre, sempre, ha premiat ERC quan ha estat valenta.
Avui: La Generalitat descarta presentar una proposta alternativa al model Solbes
Això és "Esquerra". Tant de bo torni aviat ERC, de la mà d'en Joan Carretero. Fins aleshores, aquesta còpia mal girbada no la votarem.