He dinat amb l'amic Josep Blesa, company blocaire de Vilaweb, però molt més que això. Feia una bona pila d'anys que no ens veiem, tot i que en els últims mesos, des que vaig descobrir el seu bloc i vaig entrar-hi en contacte, haviem parlat per telèfon i per mail sovint. Però ens faltava la trobada presencial i avui, per fi, gràcies a la seva constància -perquè jo li he fallat un parell de vegades-, l'hem pogut dur a terme. Ell tornava cap a València des de la comarca d'Osona, on ha passat uns dies (i on va enganxar la nevada d'ahir) i ha decidit fer parada a Barcelona. Hem dinat sense presses, en un restaurant tranquil del passeig de Gràcia, i hem anat recordant antics moments viscuts plegats, a València i a Badalona, tot i que la llunyania dels records ens feia dubtar sovint de les circumstàncies exactes i de les companyies concretes d'aquells moments. (N'hi ha més)
Hem parlat de la seva feina -l'arquitectura- i de com canvien les tècniques constructives i de com es teixexen complicitats amb altres professionals del sector. Hem parlat de la meva feina, del que suposa fer xarxa comunicativa interna en aquest país i de com ha canviat l'ofici de periodista en pocs anys. Hem parlat dels nostres fills i de com fem o deixem de fer de pares. Però sobretot hem parlat del present i del futur del nostre país, que tots dos volem lliure com més aviat millor, tot i que de vegades tenim velocitats diferents, perquè no és el mateix viure i lluitar a Barcelona, a Vic o Alcoi (per posar tres ciutats que en Blesa citava sovint com a exemples) que fer-ho a la ciutat de València, com porta fent ell des de ben menut. Ha estat un plaer i una joia poder compartir aquesta estona de conversa, després de tants anys de no fer-ho, distanciats per la desídia de continuar el contacte (no hi ha cap altra raó explicable). I el més curiós de tot és que en Josep està igual que fa vint anys, físicament, vull dir. No ha perdut gairebé gens de cabell -a diferència de mi- ni s'ha engreixat més enllà del raonable en la nostra edat -a diferència de mi-, ni tampoc ha canviat gens en la manera de parlar i de gesticular, sossegadament, sense aixecar mai la veu, seduïnt més que convencent, vaja. És clar que ha guanyat veterania i maduresa, és obvi, els anys serveixen per això, sinó seriem sempre aquells joves arrauxats i somniatruites dels 80, però m'ha agradat retrobar un Blesa molt més semblant al de fa vint anys del que m'esperava. Com diu la cançó d'en Raimon, "Amic, t'he conegut sempre igual com ara".
josepblesa |
divendres, 9 de gener de 2009 | 19:16h
Ha estat magnífic tot. El dinar i la visita a l'empresa periodística que dirigeixes. També el teu entusiasme mesurat que encomanes subtilment. També veure-hi la gent treballant amb molta concentració i dedicació: allò que tant poc s'hi veu ara: amb vocació de servei. La xarxa informativa que esteu creant, etc. és fonamental per aquesta societat. Hi ha més realitat en una estona vostra, pel que he copsat aquests dies que en hores i hores de les grans cadenes, mlgrat l'escassetat de mitjans.
Sols dos retrets: 1. Són 25 anys, ja, de coneixença, no sols 20, ja et dic pels emparellaments de fets i colles diferents, que jo sí recorde....a Badalona, València, etc. Que després es van escampar i han atansat llocs de relleu com tu mateix amb qui anàvem. 2. Has estat massa benèvol en el teu judici sobre mi.
I pel que fa als anys, tinc una nebulosa al cap respecte el moment en què ens vam conèixer i les vegades que ens haviem trobat a València o a Badalona, perdona la confusió. Per cert, no et vaig preguntar si havies mantingut el contacte amb Víctor Mansanet... continua vivint a Escandinàvia?
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Sols dos retrets:
1. Són 25 anys, ja, de coneixença, no sols 20, ja et dic pels emparellaments de fets i colles diferents, que jo sí recorde....a Badalona, València, etc. Que després es van escampar i han atansat llocs de relleu com tu mateix amb qui anàvem.
2. Has estat massa benèvol en el teu judici sobre mi.
Una fortíssima abraçada.