Aquests dies nadalencs he estat poc actiu al bloc, ja que amb tantes festes és difícil mantenir els hàbits. Per altra part, he pensat que ja haviaparlat de vins de casa nostra prou cops com per no atabalar més els qui de tant en tanttraieu el nas per el blog i que no us sentíssiu cohibits a l’hora de triar un vi per als àpats d’aquestes festes. Era l’hora, aquestes festes, de passar de la teoria a la pràctica, però d’això ja n’escriuré properament.
He de confessar que em feia una mica de por que no fos tan bona com Els homes que no estimaven les dones, que havia llegit durant les vacances de l’estiu, però no ha estat així, sinó to al contrari, i les 766 pagines que té aquest llibre es fan fins i tot curtes, itambé hi he trobat un millor domini de la tècnica narrativa.
Si deia que fins i tot l’he trobat curta, no és només pel que enganxa la novel·la, sinó que també perquè el final, amb el seu desenllaç, queden molts camins oberts i et deixa amb el dubte de si s’afrontaran en el darrer i últim llibre de l’autor, del qual l’editorial anuncia la sortida properament. Ens haurem d’esperar per saber-ho. (continua...)
El que és trist, és veure que aquesta magnífica edició en català és absent de molts punts de venda, com les botigues dels aeroports, on hi havia unes bones piles del llibre en castellà, i és el que passa amb tot a casa nostra, no és que estiguem en una cultura minoritària, sinó minoritzada, molts cops sota l’excusa d’un pretès mercat en què no pots escollir en igualtat de condicions, i així també passa amb els nostres vins, que tampoc no són presents adequadament a les cartes dels restaurants, i el cas es pot fer extensiu a tot el que vulgueu, cinema, cançó etc. etc.
En el cas d’aquesta novel·la, que està molt ben traduïda i que no comporta cap dificultat de comprensió, és una magnifica ocasió per aquelles persones que es vulguin llançar a llegir en català, podeu fer-ne la prova.
