Xesca |
dilluns, 5 de gener de 2009 | 00:16h
Que és una que a mi no em cau gens bé, podria haver estat objectiva en una apreciació, aquell hivern que la vàrem haver de sofrir: l'humitat de Mallorca pot esser criminal
Pertot, excepte al lloc on vaig néixer, que gaudeix del rar privilegi d'estar davant la mar i alhora no ser humit, surt floridura: inclòs el moll dels ossos. No vull espatllar a les institucions ni als empresaris, que sempre van plegats com la parella de la guàrdia civil, la campanya que s'han muntat amb aquesta llagosta de la colla de Flaubert (estava molt ben relacionada) per atraure turisme i pistrincs, que és l'únic que compta, desgraciadament. Em sembla millor atreure turisme que atreure directament criminals, que és el que pretenen al meu vilatge, si no he entès malament que volen promocionar-lo basant-se en un estatge d'Agatha Christie al Moll. Pel que en sé i n'he sabut tota la vida (supòs que m'ho degué dir en Miquel Bota Totxo) n'Agatha Christie va estar devers sis dies al Sis Pins i volia escriure, però va trobar el nostre redol tan preciós que no va poder escriure de crims, que era el que li agradava. A l'edició que jo tenc de l'editorial Molino, tot i que surt una pistola a tall d'il·lustració de la coberta (The Regatta Mystery) no hi va escriure les animalades amb què a ella li agradava de recrear-se. Evidentment tampoc no fou a principis de segle que vingué, tret que anàs a l'hotel Miramar. L'hotel Sis Pins encara no estava fet. El que he trobat realment divertit és una suggerència d'Urxella per a aquesta campanya: fer les fotos de la promoció en zones degradades i plenes de fems del Moll, per atraure turistes amb el perfil dels personatges de la senyora Christie. Per arrodonir, trob que els souvenirs haurien de vendre armes.
és la traducció d'en Jaume Vidal Alcover, per les notes a peu de pàg. (Editorial Moll, Palma).
Se'n va riure dels pagesos de Valldemossa perquè varen fer cremar el llit i totes les coses del malaltet, perquè en aquells moments la ciència ignorava que el bacil de Cok es transmetia per via aèria. Doncs va haver de posar el mac enterra ben aviat, perquè pocs mesos després de la seva arribada a París l'Institut Pasteur va corroborar la intuició dels analfabets mallorquins.
Això dels porcs és genial. Però és clar, aleshores la gent no viatjava. El meu avi es dedicava al cabotatge, i a vegades embarcava un particular, però sempre sense pagar. El viatge era per als porcs. Se'n duien un matador, per si amb un cop de mar un porc es rompia una cama. No feien sobrassada, naturalment, però s'ho menjaven, com t'ho explicaria. Ella se va queixar perquè tractaven millor els porcs que els passatgers, però què volia: ja la varen informar allà mateix del motiu. També, al malalt li varen donar el pitjor pallet que trobaren, pensant que tanmateix el dematí l'haurien de cremar.
A més, madame va dir moltes mentides: que no posàvem vidres a les portes, per exemple. En Jaume observa que a les cases on la reberen, potser no. En Josep Mº Quadrado també la va posar bé. Ah, i les temperatures tan exagerades que ens va atribuir, és perquè va fer les medicions en graus Farenheit...
No te'l perdis aquest llibre. T'ho dic seriosament. Val tres pessetes. Supòs que a l'Espai Mallorca el trobaràs.
L'esnobisme de la gent combinat amb la voracitat empresarial són una trituradora.
I si els polítics no tenen criteri, malament rai.
A mí m'agraden les històries de l'Arxiduc ......
Però tampoc seria principi de segle. Miramar és de l'any 1912, just has de pensar això.
'Problema a Pollença' no arriba a 30 pàgines; és un relat en un llibre de relats (mediocre). A Pollença hi havia, i encara hi ha (al Moll, per Gotmar i Can Singala) una colònia anglesa molt estable. Oficials de l'exèrcit que al seu país anirien molt justets aquí poden, o han pogut, viure amb quatre xavos. Era el que passava amb els pintors argentins. N'hi havia que eren milionaris com Adan Diehl, el que va fer l'hotel Formentor, o com en Ramaugé, de la Punta d'Albercuix; però n'hi havia molts que estaven pelats.
Tens raó que s'Arxiduc era el qui ens estimava més; ja ho va dir en Josep Pla. A mi el DIE Balearen m'ha desaparegut i fa dos anys que m'hi pec per comprar la traducció que en va fer en Pep Moll i no hi ha manera. Jo estic persuadida que a can Moll els sap greu vendre llibres. Crec que els pega nostàlgia. D'aquí a un parell de dies ho tornaré a provar.