No solament hi ha manifestacions a Naorobi, Jakarta i Beirut. Davant la tebior amb què s'han expressat els governs occidentals sobre l'agressió israeliana contra la població civil palestina, les darreres hores han tingut lloc manifestacions a Tel Aviv i a diverses capitals europees (Berlín, Londres, París, Roma...) a favor de l'aturada de la guerra i l'ocupació militar que l'exèrcit israelià ha engegat contra territori palestí.
En aquest sentit, també són reconfortants les paraules del president de l'Assemblea General de les Nacions Unides, Miguel d'Escoto, que ha titllat l'actitud de l'estat d'Israel com a 'monstruosa' i l'agressió militar israeliana com a 'salvatjada'.
En aquesta anotació comentarem alguns posicionaments del món de la societat civil i de la cultura contra els atacs a Gaza, i ens farem ressò de la divisió que regna en el món àrab sobre la qüestió. També comentarem les paraules al canal 3/24 (no reproduïdes curiosament al TN Migdia) d'una ciutadana espanyola, María Velasco, que no ha aconseguit ser evacuada per la poca perícia de la delegació espanyola a la zona. També obrirem un interrogant: l'estratègia de l'estat d'Israel podria equiparar-se a la d'una organització terrorista? Hi reflexionarem. Finalment, tractarem sobre el nou canal web 2.0 d'Al-Jazira sobre el conflicte a Gaza, War on Gaza, que permet seguir minut a minut tota la informació sobre el conflicte.
(Hi ha més info i també resposta a un lector)
Més adhesions contra els atacs israelians
Davant el silenci que regna entre les cúpules governamentals occidentals, s'alça la veu de Karen Koning Abu Zayd, responsable de l'agència de l'ONU per als refugiats (UNRWA), que no vol abandonar Gaza i acusa el govern israelià d'haver perpetrat el primer atac "durant una fase de calma de 48 hores proposada per ells mateixos".
Des del món dels drets humans i la cultura també hi ha manifestacions. Bianca Jagger, Annie Lennox, Tariq Ali i Alexei Sayle, des de Londres, demanen l'aturada de les accions militars contra la població i reclamen la intervenció d'Obama.
El compositor Daniel Barenboim i els escriptors israelians David Grossman, Amos Oz i A. B. Yéhoshua també propugnen la fi de la violència. Amos Oz està considerat com un dels escriptors més importants en llengua hebrea; va ser un dels fundadors del moviment pacifista israelià Shalom Ajshav. David Grossman, un home que va perdre un fill en combat durant la segona guerra del Líban (2006), escrivia ahir un magnífic article a 'El País' ("Llamamiento para una tregua en Gaza", traducció de M. Luisa Rodríguez Tapia); en aquest article, Grossman feia una crida a l'aturada immediata de la guerra per tal de no repetir els errors comesos durant la guerra en què va perdre la vida el seu fill, que és considerada la primera derrota militar d'Israel. Aleshores Grossman va escriure (el citava el catedràtic d'Història Contemporània Antoni Segura, dijous, a "El Periódico"): "Em dol aquesta terra i el que vostè, senyor primer ministre, i els seus col·legues estan fent".
Mentrestant, el passat divendres ens recordava Clara Sanchis Mira des de "La Vanguardia" les paraules del recentment desaparegut Harold Pinter, escriptor jueu i autor d'una carta en defensa del poble palestí: "Avui un ultratge en succeeix un altre; míssils improvisats es creuen amb d'altres sofisticats. Els darrers sovint troben l'objectiu situat on els pobres viuen desheretats i atapeïts, tot esperant el que en algun moment s'anomenava justícia. Els dos tipus de míssils desgarren cossos horriblement: com poden els caps militars oblidar-ho ni tan sols un instant?"
L'actitud dels estats àrabs
Si a Occident les veus que han clamat contra la desproporcionada agressió israeliana han estat més aviat escadusseres, el silenci ha estat el tret generalitzat en el món àrab, tret d'Iran i Hizbul·lah. Analitzem-ho:
-
Autoritat Nacional Palestina: en un primer moment, van culpar Hamàs de l'atac. Ara sembla que per fi condemnen l'agressió (les declaracions de Ryad Mansour, l'ambaixador de l'ANP a l'ONU així ho corroboren). En qualsevol cas, ja se sap que entre Hamàs i el president Abbas la relació no és massa fluïda...
-
Síria: tebi, tebi... S'han limitat a convocar una reunió extraordinària de la Lliga Àrab i a congelar les negociacions de pau que mantenien amb Israel a través de la intermediació turca. Pensem que el règim sirià està en fase de 'rehabilitació', ja que acaba d'iniciar relacions amb França i té intenció de fer-ho amb els EUA.
-
Aràbia Saudita: NS/NC. Tot i el seu important pes, recela de Hamàs pels seus aliats, xiïtes, mentre que a Aràbia Saudita són sunnites. A banda d'això, no han encaixat bé el rebuig de Hamàs dels diversos plans de pau proposats des d'Aràbia.
-
Egipte i Jordània: NS/NC. Són els únics estats que mantenen relacions amb Israel, i tant el president Mubarak com el rei Abdal·lah tenen por de la influència de Hamàs sobre els Germans Musulmans, presents a la regió. Egipte tampoc no fa gaire cosa per alleujar la crisi de subministraments de Gaza, que controla el pas de Rafah.
-
Iran i Hisbul·lah: El xeic Nasralà i l'aiatolla Khamenei han estat els únics que han donat suport a Hamàs, tot i que no ens estranyaria que es limités a les paraules.
Tot plegat ens fa pensar que la sempiterna divisió del món àrab no està fent gran cosa per aturar i buscar vies de solució del conflicte.
Una espanyola al bell mig del conflicte
Avui a les onze del matí el canal 3/24 es feia ressò de la situació d'una ciutadana espanyola, María Velasco, que no ha aconseguit anar-se'n de la franja, a causa de la deixadesa de la delegació espanyola (curiosament al TN Migdia no han emès les seves interessants declaracions). Mentre americans i europeus orientals no tenien problemes per deixar la franja en els llocs habilitats per l'exèrcit israelià, pel que sembla els representants diplomàtics d'Espanya no s'han lluït gaire a l'hora de protegir aquesta ciutadana. Suposem que tampoc Israel ha fet massa bé els deures, ja que sospitosament la majoria de ciutadans i ciutadans avisats eren dels EUA o d'estats extracomunitaris. Ja sabem que la UE no és vista amb massa simpatia des del govern israelià, ja que contribuïm a construir escoles i hospitals per als palestins i, és clar...
Una estratègia terrorista?
Menysprear la legislació internacional i les convencions de drets humans (signades per Israel, no ho oblidem) no és una bona carta de presentació. "El País" d'ahir recollia les paraules del general israelià Gadi Eisenkot: "La possibilitat de fer mal a la població civil és l'unic mitjà per contenir Hassan Nasralà (líder de Hisbul·lah al Líban)". L'estratègia d'una organització terrorista és exactament aquesta: fer mal a la població civil per aconseguir objectius polítics. Podria estar passant això mateix a Gaza? Reflexionem-hi.
Resposta a un lector
Un lector em comenta que hauria d'haver-me fet ressò dels coets que milicians de Hamàs llencen contra la població civil israeliana. Evidentment, aquesta actuació és tan menyspreable i condemnable com l'atac israelià contra la població civil palestina. Des d'aquest bloc sempre ens hem manifestat contra el dolor de qualsevol de les dues parts. Tant Palestina com Israel tenen dret a regir els seus destins com a estats independents i a viure en pau. El que m'indigna és la desproporció de l'ofensiva israeliana, i l'ús totalment desproporcionat de la seva força militar contra Gaza (362 quilòmetres quadrats i un milió i mig d'habitants).
War on Gaza, nou lloc web 2.0 d'Al-Jazira amb informació ciutadana sobre el conflicte
Des de "War on Gaza" qualsevol persona pot difondre incidents i enviar informació a través del web i via Twitter o SMS. Les informacions son geolocalitzades en un mapa, que es pot veure a la página principal del lloc web juntament a un "timeline" de les notícies, i es publiquen en una pàgina de reports, on es mostra la data i el lloc en què s'ha produït l'incident, així com si la informació ha estat o no verificada.
Una altra opció per enviar imatges o vídeo es Your Views Gaza, a la qual s'accedeix des de la secció especial per a Gaza a Al-Jazira. També en aquesta secció es poden consultar les actualitzacions del canal obert a Twitter (@AJGaza) per al conflicte.
(Font: periodismociudadano.com)
Conclusió
Aquest gran disbarat que està cometent el govern israelià és una massacre injustificable. Ho recordava l'abans esmentat Antoni Segura: una guerra no es pot guanyar mai quan l'oponent compta amb el suport de la població civil (Rupert Smith, The utility of force, 2005, excap de carros britànics en la guerra del Golf de 1991). Aquesta guerra no farà altra cosa que empitjorar la situació a Orient Mitjà.
Més informació:
Quant a la resposta "desproporcionada": bé que era "proporcionada" quan Israel practicava assassinats selectius després de cada cotxe bomba o suïcida... però aleshores també se'l criticava! Que difícil que és tot!
En l'únic en que coincidim és en la darrera frase, Sr. Pere: que aquesta guerra -i les causes que l'han originada- no faran altra cosa que empitjorar la situació a l'Orient Mitjà. Ben cert que és.
Per això em sembla que, tot i partint inicialment d'idees diferents, els teus comentaris i els meus acabarien desembocant, finalment, en la mateixa argumentació.