Als volts de l'any 1140 nasqué una filla del comte Isoard de Dia, del comtat de la Provença. Educada, culta i bella casà amb Guillem de Poitiers, comte de Viennois. Isoarda o potser Beatriu fou el seu nom. La Comtessa coneixia bé les regles de la "cansó" trobadoresca, el "fin'amors" i l'"amor cortès". Poeta i música composà en la bella llengua d'oc, avui oficial a la val aranesa, diverses cançons, en coneixem tres, totes elles adreçades al seu amant, el noble trobador Reimbaut d'Orange. Una vella crònica ens ho trameté:
"La comtessa de Dia si foi moiller d'En Guillem de Petieus, bella domna e bona. Et enamorat se d'En Rambaut d'Aurenge, e fez de lui mantas bonas cansos".
De les belles cançons una, potser la més famosa, mostra la comtessa com una dona trangressora dels tòpics de l'amor cortès i de les normes socials imposades a les dones. Parla obertament, amb una radicalitat que encara avui és sorprenent, de l'adulteri, del seu desig del plaer sexual de què ella n'és la part activa.
La Comtessa de Dia, sobrenom de ressonàncies modernes, ens revela l'existència fa 850 anys de dones apassionades, alliberades, que manifesten i canten l'amor físic per un home que no és l'espós, que el voldrien ocupant el lloc d'aquest al llit i que l'imposen com a condició que se sotmeti a la seva voluntat.
La insòlita cançó de la noble trobairitz occitana que visqué la segona meitat del segle XII diu així en la trasllació catalana:
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat. m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda,
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
al llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
e qe-us des un bais amoros!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, agraït,
de fer ço que jo voldria. .
La Comtessa de Dia, nascuda l'any 1140, té el signe d'una certa modernitat, àvida, segura i arrogant trenca la imatge de la dona medieval que el Romanticisme dibuixà. Una dona poeta que ens ha llegat una bella cançó en la forma, la música i la lletra.
