Xesca |
diumenge, 4 de gener de 2009 | 08:34h
Fa devers dos anys i mig que escric una novel·la amb el mètode rodoredià (tan lloat per Molas): sense tocar ploma. Jo que he passat més de mitja vida aferrada a bocinets de paper (de vegades ben pollosos) i que m'he desperta abruptament d'un somni i m'he aixecada i he escrit damunt un tiquet de Mercadona, puc dir que és un mètode violent i brutal on la sensació d'anar rost avall en caiguda lliure il·lumina la més aconseguida de les acrobàcies de Newton: aquell bonifaci amb perruca postissa que espera que l'aglà caigui d'assegut a la gatzoneta davall una pomera. Per banda amunt de l'arc imaginari que manté en equilibri allò que no es vol sotmetre als dictats d'una o una altra retòrica hi gravita una suada lenta. En passaran uns altres saltimbanquis, i Einstein i Plank hi faran vibrar, com una flama, els seus foulards de seda més de dues vegades
Na Rodo no era l'única. En Miquel Bauçà i n'Andreu Vidal tampoc no agafaven mai ploma ni que els matassin, els feia basarda. Tenien bona memòria, això sí. I 'escrivien' (anem a un dir) poesia, i la poesia té un ritme autònom que et configura, filigranes a banda.
Sé com acabarà el meu llibre, però moltes coses d'enmig encara no estan controlades. En acabar, l'enregistraré amb una gravadora comprada allà mateix on l'agent 007 compra el seu material, tot i que desgraciadament només dispòs de dues cintes de 8 hrs cada una. N'hauria de menester dues dotzenes com a mínim, i ara no sé on podria adquirir-ne. Fet això, ja podré escriure el llibre.
Ara, però, quan s'acabi la Baba (a vegades em sembla imminent: res de dos mesos) havia pensat de tornar a penjar les tres novel·les, començant per Una altra vida. Ara la gent ja sap que és una novel·la i que l'ha de desar en carpetes, i així no es perden capítols solts. Al marge que hi haurà una nova revisió del text. Fins ara, cada any he revisat aquests llibres acabats. A banda d'això, hi haurà unes altres entrades al bloc, ara no estic per practicar reformes i pens continuar més o menys igual, de moment. El qui no vulgui llegir la novel·la que no ho faça, vull dir.
M'agradaria molt que em diguessiu què trobau, aquesta vegada.
Les teves altres entrades al bloc són petits tresors que no hauríes de deixar de fer-ho, i també els teus comentaris d'altres apunts dels blocaires d'aquesta casa.
El teu llenguatge fluid s'endinsa fàcilment, encara que a voltes és una mica difícil saber per 'on vas' ...