Un poema molt ben fet i amb molt bones intencions, però no sé si no és massa críptic pel jovent a qui semble que va dirigit, i també per la majoria de la gent. Jo, es que sóc més partidari dels missatges curts i clars. No sé si la gent té temps ni ganes de desencriptar virtuosismes literaris, per molta qualitat que puguin arribar a tenir. Tot i reconèixer el seu valor, dubto que tinguin gaire transcendència social.
Però aquí va versificar a la manera d'Horaci (calla, que se'n va penedir a causa de la seva beatura catòlica). Anima els joves a ser ells mateixos, a ser lliures, a córrer món, i els prega de no renegar, de no llençar pedres damunt la pròpia teulada. Augmenta l'autoestima: fa sentir orgullosos de ser qui som, però d'altra banda recomana no tancar-se i no lloar les pròpies úlceres. És un cant a la llibertat i a la dignitat nacional, però sense enfrontaments; diu que la fortalesa és la serenitat. Hi ha una imatge bellíssima aquí: que cada poble sols ateny son astre seguint per la seva òrbita. Això vol dir que no hem de fer servir les receptes de ningú i que hem de fer les coses a la nostra manera. I quan haurem volat, vist, conegut el que hi hagi pel món (com els que van a Itaca) aleshores, com l'àguila, no tan sols no ens haurem degenerat, sinó que serem més àguila que no érem si haguéssim quedat tocant les xeremies... No me diguis que no són bons consells per començar a fer alguna cosa de profit en un món desorientat i decadent
Jo, es que sóc més partidari dels missatges curts i clars.
No sé si la gent té temps ni ganes de desencriptar virtuosismes literaris, per molta qualitat que puguin arribar a tenir.
Tot i reconèixer el seu valor, dubto que tinguin gaire transcendència social.