Probablement, l'únic factor positiu de la crisi, era el que ens assegurava que arran de les dificultats econòmiques, es faria net de totes aquelles entitats i empreses que no són ni rendibles, ni sòlides ni a mig ni a llarg termini. Aquelles entitats i empreses que viuen de la subvenció exagerada i de l'anar fent, d'aquells que viuen de l'ajuda sistemàtica i que no aguantarien ni un parell de setmanes en un mercat just i en igualtat de condicions.
La crisi no farà net del tot i se seguirà -molt em temo- amb les pràctiques actuals de proteccionisme i complicitat. I és que, a banda de reedreçar l'economia amb injeccions -algunes d'elles dubtoses i faltades de transparència-, fora necessari que algú ens expliqués detalladament i amb arguments creïbles perquè es donen diners a fons perdut i amb un resultat pèssim any rere any. Jo parlo del que conec (que lògicament és extensiu): el sector dels Museus.
En el sector dels Museus, fa un temps vaig escriure que hi ha un descontrol alarmant amb les dades de visitants dels equipaments (qui les dóna es cada Museu i te les pots inventar de forma impune). Ara, amb aquesta crisi que també fa tremolar al sector de la cultura és hora de demanar amb urgència "Contra la impunitat, un controller independent a cada Museu". Ho farem en breu.
.jpg){kind=logo}
El capitalisme no té a veure amb rendibilitat, sinó que es tracta, ras i curt, d'una qüestió de poder.