Acabo d´arribar del Catalunya-Colòmbia. Jo no sóc futbolero, però no he deixat mai d´anar als partits de la nostra selecció. M´ho he passat bé, i estic satisfet que CDC i la JNC de Cerdanyola haguem omplert un autocar per anar-hi.
Ara bé, però, m´ha dolgut que només fóssim 35.000 persones. Això no pot tornar a passar mai més. Abans que no omplir el camp, és millor fer el partit cada dos anys, o fer-lo només a l´estiu, o només amb grans rivals.
L´actitud dels catalans de no assistir massivament al camp, em sembla incomprensible. No em valen les excuses, ni el fred, ni la data, ni que sigui amistós, ni que hi ha cansament, ni cap de les altres coses que he escoltat.
Hem d´anar-hi, i hem d´omplir el camp, per que ens fa forts i ens dóna empenta a tots plegats.
Hem d´anar-hi i hem d´omplir el camp, per que els 10.000 compatriotes catalans d´origen colombià que ens acompanyaven en la festa, visquin la força i l´emoció del país del qual ells també en són ara ciutadans.
Hem d´anar-hi, i hem d´omplir el camp, per que els nostres polítics (avui hi havia José Montilla) sàpiguen quin és el desig i l´anhel del poble de Catalunya, i no puguin mai posar d´excusa la nostra pròpia debilitat.
Hem d´anar-hi, i hem d´omplir el camp, per que els nostres joves sàpiguen que prenen la torxa d´un país valent i compromès.
Avui al camp, entre molts d´altres, he estat amb el meu fill de 15 anys i nou dels seus amics. He estat amb els cerdanyolencs Ruben Darío i el seu fill Eduardo, colombians que fa només tres mesos han arribat a Catalunya. He estat amb els amics del NousCatalans.Joves que han mobilitzat més de 100 joves nascuts arreu per vibrar amb Catalunya. A tots ells, crec que Catalunya els hagués hagut de dedicar l´eufòria i l´alegria d´un camp ple a vessar.
Mai més el camp mig ple quan jugui la selecció. Quan tinguem selecció oficial, que hi vagi qui vulgui, o a qui li agradi el futbol, però de moment hem de ser-hi sempre amb el camp ple a vessar.
Bé, si alguna cosa tinc clara és que hem de seguir treballant pel nostre país !
Per cert, com se sap que dels 35.000 espectadors 10.000 eren colombians? A la tele i a la ràdio deien que es veien tantes senyeres com banderes catalanes.
Jo crec que sí que interessa, si no fos així, no tindríem totes les federacions esportives cercant el reconeixement internacional, ni tindríem una majoria sobiranista al Parlament, ni les enquestes demostrarien el suport que demostren a tenir seleccions, i estat, propi.
El problema és amb l´actitud dels catalans, amb la falta de convenciment que cal treballar, i fer sacrificis, per aconseguir objectius, i molt probablement en la feblesa dels lideratges (amb molt poques exepcions) que avui té el país.
A banda també crec que hem de fer costat als nostres colors encara que no siguem gaire "forofos" del futbol, quan el país sigui lliure els que no tinguem gaire vocació de mirar la pilota farem altres coses.