Ahir, trobada presencial de l'UOC a Bellaterra, entre l'enrenou del canvi de rector, sense que això afecti massa als estudiants que inicien el semestre.
Ja porto moltes trobades, i ara és difícil trobar l'ambient de les primeres. Els estudiants hi assisteixen cada vegada menys. No és obligatori, i qui no treballa aquest dia, té un dinar familiar o aprofita el dissabte per recuperar-se de la setmana laboral.
L'UOC és una universitat virtual, la comunicació professor alumne és bàsicament asíncrona. Els únics moments presencials, cara a cara, i òbviament sincrònics, són les trobades.
En la posmodernitat líquida, el campus es torna cada vegada més fluid, cada vegada més és un cibercampus. Tal vegada també podríem pensar en un rector "virtual", un ciber-rector fet a mida per una comunitat de hackers i resistent a spams i virus aliens.
