Moisesqb |
dissabte, 27 de desembre de 2008 | 13:13h
Els dos primers Nadals de la meva vida els vaig passar amb guerra. M'imagino les dificultats i els calvaris dels pares malgrat que això del Nadal aneu a saber com anava en aquella època. Només us diria que l'Església Catòlica m'anomena
Moisès des de l'any 1939. Dos anys innominat.
Això de la guerra el dia de Nadal no ha canviat gaire. Més aviat ha augmentat. Anys enrera havia sentit dir que el dia de Nadal els soldats feiein esponstà niament una mena de treva.
Moisès des de l'any 1939. Dos anys innominat.
Això de la guerra el dia de Nadal no ha canviat gaire. Més aviat ha augmentat. Anys enrera havia sentit dir que el dia de Nadal els soldats feiein esponstà niament una mena de treva.
Fe t i fet només volia dir que avui plou i ahir també. Nadals aigualits.Què fa la gent per Nadal quan plou? Estendre el paraigua si ha de sortir i un àpat regalat. Poca cosa més. Jo, enguany, no faré n i una cosa ni l'altra. Demà havíem de ser tots a dinar a casa, però tot plegat ho veig molt fred. Gràcies que siguem tres o quatre per a preparar un dinar de diumenge. Demà vindrà la Vinyet des de San Sebastian (no de los Reyes). L'avi està malalalt i encara que hi tingui 700 qms. vol anar a veure'l. Però passaran els anys, pocs, i això canviarà. Són coses que no es diuen però que les sap tothom. Algú em parlava anys enrere, comentant els criteris que existeixen sobre l'origen del càncer de la teoria de "les penes profundes". Molta gent hi creu. Però què shi podria fer? Si un la té, doncs, la té.
I que consti que amb això em contradic parcialment amb el què escrivia fa un parell de dies en un comentari del bloc El pèndol de petites oescil·lacions. Però no m'importa. No és la primera vegada que em contradic.
Aquests dies tinc com una premonició; d'aquelles que els esdeveniments et faran canviar la vida radicalment. Ha de ser molt fotut canviar radicalment la vida.A vegades no ho aguanten ni els joves. Portes anys, que descanses en el balancí guaitant sempre els lloms dels mateixos llibres.El seus colors impregnats a la ment. Les, fotos, que a vegades les mires i no et diuen res. Però en alguna ocasió et parlen. Algú que em ve a veure em diu que per casa volta algú que ja va deixar aquesta vida terrenal i em vigila.Espero que em vigivili per tal que no em passi res de mal. Jo no he vist ni sentit ningú. Les fotos me les guaito.Molt. Tampoc em diuen res sinó és en el pensament. Nadals aigualits. És això el què volia dir només. I que tant me fot. Però que els disfruteu, això sí.
I que consti que amb això em contradic parcialment amb el què escrivia fa un parell de dies en un comentari del bloc El pèndol de petites oescil·lacions. Però no m'importa. No és la primera vegada que em contradic.
Aquests dies tinc com una premonició; d'aquelles que els esdeveniments et faran canviar la vida radicalment. Ha de ser molt fotut canviar radicalment la vida.A vegades no ho aguanten ni els joves. Portes anys, que descanses en el balancí guaitant sempre els lloms dels mateixos llibres.El seus colors impregnats a la ment. Les, fotos, que a vegades les mires i no et diuen res. Però en alguna ocasió et parlen. Algú que em ve a veure em diu que per casa volta algú que ja va deixar aquesta vida terrenal i em vigila.Espero que em vigivili per tal que no em passi res de mal. Jo no he vist ni sentit ningú. Les fotos me les guaito.Molt. Tampoc em diuen res sinó és en el pensament. Nadals aigualits. És això el què volia dir només. I que tant me fot. Però que els disfruteu, això sí.
Uns colors nous, potser un país o una mirada nova. Et desitjo uns colors nous i un conhort per al 2009. Vas néixer el dia de nadal?