TORRAS, Carme: La mutació sentimental. Pagès, 2008. X Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Som als inicis del segle XXII i la Cèlia, una adolescent de tretze anys, desperta d'un son provocat tecnològicament després d'aproximadament un segle. A la seva època patia una malaltia incurable. En l'actualitat la poden "descongelar" perquè la seva vida ja no corre perill. Però el món on ha anat a parar és ben diferent del que ella recorda, i la Cèlia no comprèn res: es troba sola, en una societat molt evolucionada on cada persona (PROP) té el seu robot particular (ROB). Però a la humanitat les coses mai no són tan senzilles, i aquest corrent general a favor de la tecnologia com a part inherent del dia a dia, capitanejat pels protecno, troba la ferma oposició d'unes comunitats que pretenen mantenir la independència vers les màquines: els antitecno.
A partir d'aquesta premissa la novel·la avança mostrant-nos una mateixa història des de tres punts de vista ben allunyats. Per una banda, com he dit abans, tenim la Cèlia, que es veu de cop i volta traslladada a un món desconegut, al qual no aconsegueix integrar-se per les òbvies diferències culturals que se'n deriven. Per altra banda tenim el Leo, protecno, que troba en la noia un material d'estudi innovador (el caràcter, la intel·ligència, els estímuls) per aplicar als seus estudis científics. I en tercer lloc la Silvana, antitecno, que també valora positivament el material informatiu i sensitiu que extreu de la seva relació amb la Cèlia, però en aquest cas per intentar convertir-lo en estímuls exteriors que permetin avançar a nivell emocional.
Amb tot, no hem d'oblidar el paper importantíssim i crucial que hi juguen, al llarg de tota la narració, els robots. Però la força dels tres personatges que acabo d'esmentar, de vegades enterboleix el protagonisme dels ROBs, tot i que és al voltant de la seva figura que apareixen gran part de les reflexions dels personatges principals.
Carme Torras, amb La mutació sentimental, aconsegueix un perfecte equilibri entre els interessos literaris i els científics. Ens planteja uns temes ben actuals (les diferències culturals, l'aïllament dins el marc social genèric, el risc de la dependència tecnològica, la necessitat de treballar els avenços de la robòtica a favor de l'estimulació creativa...), i els situa en un futur proper ben creïble.
En definitiva, un llibre molt aconsellable al seguidors del gènere de ciència-ficció. Recomanació que cal fer extensible a tot lector amant d'una bona novel·la.
I això ens duu a una de les idees que sempre defenso (defensem, ho sé): que no hi ha literatures superficials i literatures rigoroses, sinó que totes tenen les seves característiques i treballen amb les seves pròpies eines. Això és el que les diferencia, però no pas el que les separa.
La literatura de fantasia, la de ciència-ficció, el gènere negre, l'humorístic... totes elles poden ser un divertimento i, alhora, fer una crítica punyent als sistemes establerts.
Sílvia Romero
Et felicito efusivament pels objectius principals i secundaris que t'has auto-imposat, i pel títol tan genial, "Caducitat immediata", que no els pot reflectir millor.
Pots estar segura que seguiré el teu bloc (la periodicitat mensual n'és un altre encert ;-)
Una abraçada,
Carme.
Si has llegit el post inicial del Bloc (i ja dedueixo que ho has fet), entendràs que una de les coses que m'alegra més és no sols trobar comentaris, sinó comprovar que les meves ressenyes arriben als mateixos autors o autores de les obres que tracto.
Com a escriptora que tot just comença a treure el cap en el món de l'edició, sé com n'és de difícil que algú et faci una mica de cas i dediqui una estona del seu temps a la novel·la que acabes de publicar. I per tant sé que la valoració, o millor dit la reacció, quan ensopeguem amb una crítica, sempre és positiva. Per tant: gràcies a tu per seguir el Bloc i per haver penjat el teu comentari.
Espero veure't més sovint per aquí. Fins la propera!
Una abraçada,
Sílvia Romero
T'he vist per casualitat en un bloc (quines coses més rares!). Era el de Laura Dalmau.
Així que hem vingut al teu per saludar-te i desitjar-te un molt bon any.
Molts besets.
Teresa Pascual i Teresa filla
Quina sorpresa i quina casualitat, aquesta de trobar-nos per aquests móns virtuals. El cert és que a mi també em va fer gràcia llegir en el Bloc de la Laura Dalmau una referència a la teva poesia. Per això li vaig comentar que et coneixia. I veig que ara has estat tu qui ha seguit la meva pista... hejehe...
Espero que passis més sovint per Caducitat immediata, ara que saps on trobar-me.
Un petó, i un magnífic 2009,
Sílvia Romero