Morta a martellades i a ganivetades a mans del seu marit: un ritual que comença a ser corrent i que ja no mereix l'atenció de gairebé ningú
Un cop d'ull al bloc Chào Ong Viêt Nâm m'ha assabentada d'aquest nou fracàs de la paraula i de l'esperit constructiu front a la brutalitat del terror. Desgraciadament, no sembla que això preocupi gaire l'administració de l'estat. Al contrari: sembla més tost que reforça la seva política d'esporuguiment de la població. La impunitat augmenta la por, i ells a la por la gestionen molt bé. Quina altra cosa sabrien administrar millor?
joangrau |
dimecres, 24 de desembre de 2008 | 18:43h
Espero que aquesta gent se li apliqui la màxima pena i es passi molts anys a la presó. Però el mal ve de molt lluny i costarà. Per això és molt important no tenir mandra de denunciar-ho cada vegada.
Aquesta interpretació del Cant de la Sibil·la és majestuosa.
És necessària per dominar l'altri, per anorrear-lo, per quedar-se allò que és seu. L'impuls de matar i el de robar són dels més antics en la nostra evolució biològica. Si no t'obliguen a abandonar la violència tu no l'abandones.
Dit això, vull afegir que els càstigs les presons i les màximes penes no convertirien aquest pobre diable que té l'ànima malalta en una persona millor, i que no tenim dret a jutjar ningú.
Hem de trobar la manera de construir una societat més humana. El cinisme no ens ha donat bon compte.
La Sibil·la crec que és la de la seu, l'any passat (el que és majestuós és el muntatge d'IB3). Jo n'he sentides d'esgarrifoses, que feien una porada. De fet, la Sibil·la toca fer una porada.
La il·lustració és la Sibil·la de n'Anglada. L'he posada d'esquer per atraure un amic meu que fa dies que no dóna senyals de vida.
Però el mal ve de molt lluny i costarà. Per això és molt important no tenir mandra de denunciar-ho cada vegada.
Aquesta interpretació del Cant de la Sibil·la és majestuosa.
És necessària per dominar l'altri, per anorrear-lo, per quedar-se allò que és seu. L'impuls de matar i el de robar són dels més antics en la nostra evolució biològica. Si no t'obliguen a abandonar la violència tu no l'abandones.
Dit això, vull afegir que els càstigs les presons i les màximes penes no convertirien aquest pobre diable que té l'ànima malalta en una persona millor, i que no tenim dret a jutjar ningú.
Hem de trobar la manera de construir una societat més humana. El cinisme no ens ha donat bon compte.
La Sibil·la crec que és la de la seu, l'any passat (el que és majestuós és el muntatge d'IB3). Jo n'he sentides d'esgarrifoses, que feien una porada. De fet, la Sibil·la toca fer una porada.
La il·lustració és la Sibil·la de n'Anglada. L'he posada d'esquer per atraure un amic meu que fa dies que no dóna senyals de vida.