Sóc i som d'aigua, aigua marina, tots els colors del blau marí. Vull desitjà un bon Nadal amb aquest poema, cançó de Lluís Llach, Bressol de tots els blaus. Del disc el meu amic el mar.
El meu amic el mar té la calma d'un déu adormit, quan la meva nau busca recer a l'illa del seu pit.
El meu amic el mar té el coratge d'un déu exaltat, i quan s'omple d'aire el meu velam seguim un joc incert.
I, tanmateix, potser el gep de l'onada acabarà amb tot el meu somni desitjós d'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el mar és l'immens bressol de tots els blaus, i en el seu vaivé de so i color aprenc el poc que tinc.
És per això que mai no em podré allunyar del seu batec, i fidel viuré amarinat fins acabat el vent.
Victoria |
dijous, 25 de desembre de 2008 | 14:02h
Gràcies per apropar-me el seu batec i Bones festes per a tu i aquells que estimes. Que el nostre amic el mar, la mar, continuï restaurant la terra i recollint els nostres somnis per que algun dia siguin realitats. Amb amistat.
vedra |
divendres, 26 de desembre de 2008 | 11:49h
Prop de tots i totes, amic i amiga dels amics i les amigues, company dels companys i les companyes, font de vida i d'existència humana. Amb calor, una forta abraçada.
Gràcies per apropar-me el seu batec i Bones festes per a tu i aquells que estimes. Que el nostre amic el mar, la mar, continuï restaurant la terra i recollint els nostres somnis per que algun dia siguin realitats. Amb amistat.
Amb calor, una forta abraçada.