Qui sap si uns dies de Nadal seran suficients per pair un any tan intens . Moltes situacions personals i familiars s'han vist trastocades per aquesta maleïda crisi, que té rostre més enllà d'un cert afartament de dades i anàlisi econòmiques. Les dificultats per abastir els bancs d'aliments en són un indicador però no pas l'únic. No crec pas que a hores d'ara ningú pugui pensar que ens en sortirem sols en una mena de campi qui pugui, perquè segurament aquest campi qui pugui ha estat també a l'arrel d'aquest desgavell.
Potser cal pensar en recuperar alguns elements que creiem d'altra època, digueu-li solidaritat, digueu-li responsabilitat, digueu-li compassió, digueu-li caritat... Ah, i sobretot l'esperança, que és més forta que les conjuntures econòmiques i que ja sigui arrelada en la fe o en valors ha de servir per tirar endavant malgrat tot.
Des d'aquest bloc irregular i escrit amb massa presses, desitjar-vos de tot cor un bon Nadal i una bona entrada d'any! Un servidor ja es deleix per poder tastar ni que sigui per un dia els -6º de la Segarra i gaudir de la companyia de les persones a qui estimo i a qui no puc veure amb la freqüència que voldria. Els lligams humans fonen sempre tota mena de glaç i gebrades.
Mercè