Sembla que va ser ahir quan coronava el disc de Love Of Lesbian com el que més m'havia agradat del 2007. I en aquestes estem, tornant a repassar el que ha donat de sí aquest any. El món virtual ja està ple de llistes, per tot arreu i de tots els colors així que no crec que pugui aportar gaire al que s'ha pogut llegir per aquests móns de deu. Però vaja, que aquestes coses agraden. Són discussions interiors interessants que, almenys jo, les faig mentre camino pel carrer amb la mirada perduda o esperant a que el semàfor es posi verd sobre la moto. Llavors repasses i dius: aquest! Però després de cavil·lacions vàries penses: no no, aquest! I així vas canviant mica en mica el resultat del podi. I així durant dies fins arribar al moment de començar a escriure aquest post. Finalment, he decidit que el millor de l'any el dividiré en tres, internacional, nacional i cançons. Aquí va el primer.
25- Travis, Ode To J. Smith
24- Russian Red, I Love your Glasses
23- The Raconteurs, Consolers of the Lonely
22- Beck, Modern Guilt
21- Nada Surf, Lucky
20- Port O'Bren, All we could do was sing
21- Deerhunter, Microcastle+ Weird era cont
19- Weezer, Red Album
17- Pete and the Pirates, Little Death
16- Vetusta Morla, Un día en el Mundo
15- The Last Shadow Puppets, The Age Of The Understatement
14- Bon Iver, For Emma, Foerever Ago
13- Foals, Antidotes
12- This Is Ivy League, This Is Ivy League
11- Fleet Foxes, Fleet Foxes
10- The Kooks, Konk
9- Micah P Hinson, Micah P. Hinson and the Red Empire Orchestra
8- Bonnie 'Prince' Billy, Lie Down In The Light
7- The Boat People, Chandeliers
6- The Wave Pictures, Instant Coffee Baby
5-
Sigur Ros, Mea sua í eyrum via spilum end.
Els islandesos no
podien faltar en aquesta llista. Aquest disc, títol del qual -i per raons
obvies- no tornaré a escriure, no ha agafat a ningú per sorpresa, però això no ha de restar forçosament. Començant
amb "Gobbledigook" i acabant amb "All right", els islandesos de llengua
estranya ens han emocionat amb embolcalls sonors d'una música que et transporta
a un horitzó desconegut i indescriptible que només es pot explicar escoltant un
tema com "Area Batur".
4- Okkervil River, The Stand Ins.
La relació de la ciutat texana d'Austin i la música es sorprenent. Allà celebren el festival South by Southwest i és, també, la ciutat natal dels Okkervil River, que aquest 2008 han tret el seu cinquè disc. Aquesta és la pena, haver tardat tant en enganxar-me a la millor escola del folk-pop nord-americà. Cert és que "Lost Costlines" serà la cançó que més sonarà d'un disc que manté una sonoritat molt coherent i que deixa un seguit de cançons que combinen la relaxació i la bones vibracions dels vents de "Starry stairs" o el pop trist de "On tour with Zykos".
3- The Lodger, Life is sweet.
Un descobriment. Dels de Leeds n'he parlat un parell de vegades al bloc i en vaig conèixer l'existència després d'analitzar el cartell del Faraday. Nascuts amb la missió de reinventar el pop britànic, s'han consolidat gràcies a una cançó, "The good old days", un tema no té absolutament res a veure amb la resta d'àlbum. Cançons a destacar a banda del seu senzill estrella: "Falling Down", "A Hero's wellcome", "A year since last summer" o "My finest hour". Quasi perfecte.
2- Conor Oberst, Conor Oberst.
Conor Oberst és la gran esperança blanca de la música nord-americana. Potser per aquest motiu, el cantant de Bright Eyes ha tardat 28 anys en demostrar que podia fer un àlbum tan majúscul com aquest debut en solitari i de títol homònim. Sembla que s'ha tret la pressió de sobre per beure de totes les arrels que ha pogut i més. Estranyament oblidat de la majoria de llistes que he trobat per la xarxa, el disc és excel·lent de principi a fi i sense escletxes. La meva debilitat, "Get well cards".
1- Vampire Weekend, Vampire Weekend.
Sí, són el grup de l'any. Tot i haver publicat el disc durant el febrer, no oblidem de cap manera que aquests nois pertanyen a l'execel·lent remesa del 2008. El que els ha fet diferents és haver resultat l'element aglutinador de les tres etiquetes que més estan trencant: folk,pop,indie. Ells ho uneixen des de Nova York i amb un resultat brillant. Exemples ballables com "A-Punk"o "Campus", tranquil·litat folkie a "Oxford Comma" i "M79" i lloc pel bon humor que desprén un tema com "Cape Cod Kwassa Kwassa". El món necessitava als Vampire Weekend.
he dit!
Només tinc una queixeta petiteta: Bon Iver tan avall... pero vaja, cosa de gustos.