joangrau |
dilluns, 22 de desembre de 2008 | 13:11h
El problema rau en que sovint la gent no sap què és allò seu. En temps del feixisme es créia que el món sencer era pel més béstia i el més lladre, i amb el capitalisme es creuen que tots són capitalistes.
I als hereus del franquisme els hi diria que jo no em sento gens espanyol, i amb lladres antidemocràtics com ells, encara menys. Quina vergonya!
Victoria |
diumenge, 21 de desembre de 2008 | 21:08h
a les teves mans és un capell de mag d'on hi surten associacions i idees força plenes de significats i alliberadores. Gràcies pel teu enginy , cocarroi.
No saps què vol dir a Pollença sortir tort? Idò així com sóc jo. Una vegada pel carrer Major (Costa i Llobera, per entendre'ns) em vaig encontrar una amiga, una fadrina vella (també del meu estil) i vaig trobar que ja se n'anava de la rosca i la vaig enviar a ca'l notari a dispondre. Amb això, se n'acosta una altra, una vídua de pinyol vermell, que va sentir el que no li importava i em va moure una escandalera perquè enviava la meva amiga a dispondre. --Amb aquests nebots tan torts que té, tu no l'has d'enviar a dispondre!, em va amollar. Sort que l'amiga va reaccionar. --Torts o drets, així són els meus, i no els canviaria per cap de per devers cateva. Au parteix com deu-mil llamps amb la granera! No és que va dispondre: va repartir, i veig que tots han restaurades unes bones cases i se barallen per tenir la tia, que és de cine. Jo ara mateix la robaria i riuríem aquestes festes! Hi ha gent que dóna vida. A més, el cap se li ha aclarit. Tenim el mateix metge i vegades li deman per ella. Tothom l'adora a Pollença.
En temps del feixisme es créia que el món sencer era pel més béstia i el més lladre, i amb el capitalisme es creuen que tots són capitalistes.
I als hereus del franquisme els hi diria que jo no em sento gens espanyol, i amb lladres antidemocràtics com ells, encara menys.
Quina vergonya!
Una vegada pel carrer Major (Costa i Llobera, per entendre'ns) em vaig encontrar una amiga, una fadrina vella (també del meu estil) i vaig trobar que ja se n'anava de la rosca i la vaig enviar a ca'l notari a dispondre. Amb això, se n'acosta una altra, una vídua de pinyol vermell, que va sentir el que no li importava i em va moure una escandalera perquè enviava la meva amiga a dispondre.
--Amb aquests nebots tan torts que té, tu no l'has d'enviar a dispondre!, em va amollar.
Sort que l'amiga va reaccionar.
--Torts o drets, així són els meus, i no els canviaria per cap de per devers cateva. Au parteix com deu-mil llamps amb la granera!
No és que va dispondre: va repartir, i veig que tots han restaurades unes bones cases i se barallen per tenir la tia, que és de cine. Jo ara mateix la robaria i riuríem aquestes festes! Hi ha gent que dóna vida. A més, el cap se li ha aclarit. Tenim el mateix metge i vegades li deman per ella. Tothom l'adora a Pollença.