La nostra resposta ha de ser contundent i intentar aplegar al nostre voltant el màxim nombre possible dels nostres conciutadans. Cal ampliar el cercle dels ja estem convençuts que amb l'Estat Espanyol no hi ha res a fer. No tenim la força necessària per assolir que l'Estat Espanyol reconsideri la seva sentència. Tampoc és segur que tinguem capacitat per sacsejar la rutina electoral i institucional dels partits polítics. Amb tot és evident que sense la manifestació de febrer de 2006 ERC mai s'hagués pronunciat pel “no a l'Estatut”. El nostre objectiu immediat ha de ser treure el màxim nombre possible de catalans de la seva passivitat i fer-los comprendre que ens hi juguem el nostre futur com a nació. Si la impugnació de la decisió del Constitucional es converteix en un a picabaralla més entre els partits amb la seva manca de perspectiva històrica habitual acabarem de perdre la dignitat i el respecte per nosaltres mateixos. Si permetem que la contestació a la sentència es redueixi a una resposta oficial, tant solemne com estèril, posarem en perill la nostra supervivència com a nació. Si ens resignem que el Tribunal del PP i el PSOE imposi la superioritat legal de l'espanyol sobre el català continuarà la minorització de la nostra llengua i serà impossible integrar la immigració en la nostra cultura. Si ens conformem a la perpetuació de l'espoli fiscal el resultat serà la desindustrialització i la provincianització empresarial.

La part més conscient del nostre poble, al marge dels càrrecs polítics, hem de reaccionar amb fermesa, hem de posar un alt llistó de dignitat nacional i de democràcia encara que la nostra actitud no tingui resultats immediats. Quants anys van haver de protestar les “Madres de Mayo” per posar fi a la impunitat dels crims dels caps militars argentins?. Quantes marxes i manifestacions va haver de liderar Martin Luther King abans que s'aprovés la legislació sobre drets civils dels afroamericans?. Les actituds de dignitat i conseqüència democràtica no obtenen resultats immediats, però si es mantenen el temps necessari acaben calant en la resta dels ciutadans de Catalunya.

“ Que ens ho tornin a preguntar”. El 60% dels ciutadans creuen necessari un nou referèndum si es modifica el que van votar. Hem de fer nostres aquestes paraules de Pasqual Maragall a la seva conferència del tercer Congrés Catalanista, referides al tercer Estatut. Perquè és la lògica més elemental i és un actitud de dignitat democràtica, fins i tot al marge dels sentiments nacionals, defensar el valor del propi vot.

Quan es conegui la sentència del Tribunal Constitucional un manifest signat per les més destacades personalitats de Catalunya, des d'antics Presidents de les nostres institucions com Maragal fins als més respectats intel·lectuals i artistes, amb la col·laboració de les entitats i plataformes que van organitzar les manifestacions de 2006 i 2007, haurien de convocar el poble català a concentrar-se davant del Parlament de Catalunya. Haurien de reclamar que aquesta Cambra exigeixi el respecte fonamental a la voluntat democràtica dels ciutadans i convoqui un nou referèndum. Al marge de la posició que cada forci política tingui sobre l'aprovació o reprovació del tercer text estatutari.

El Parlament de Catalunya té l'obligació moral de defensar la capacitat dels ciutadans, actuals i futurs, de ratificar o no l'Estatut d'Autonomia. El manifest hauria de recorda que els actuals diputats no tenen dret a renunciar a la sobirania parcial que els lluitadors antifranquistes vàrem recuperar a la Transició; no poden adduir raons d'oportunitat, ni raons d'estabilitat. Simplement no hi tenen dret; han de complir amb la seva obligació d'exigir el nostre dret a que ens ho tornin a preguntar.

El Parlament pot fer-ho; només han d'aprovar una llei de consultes populars i convocar-la. És cert que aquest referèndum haurà de ser aprovat per l'Estat Espanyol. Hi ha una majoria al marge dels partits d'àmbit espanyol. En tot cas que sigui el Govern Espanyol el que ens negui aquest dret democràtic elemental. D'aquesta manera quedarà en evidència la por a la llibertat del Regne d'Espanya.