La victòria del no a la directiva d'aquest matí al Parlament europeu és una bona notícia en molts sentits, però estic pensant sobretot en dos:
1- Posa fre a una retallada dels drets laborals assolits, i que començava a vendre's com quelcom inevitable i normal. Aquest matí en un programa de ràdio sentia a un representant de Foment parlar de la "flexibilització laboral" com una manera de fomentar la "conciliació família-treball". La meva experiència en una fàbrica amb un torn rotatori (mensual) de matí, tarda i nit, em demostra que no és pas per la flexibilització ni per l'augment d'hores que s'assoleix una bona conciliació. De tot això se'n ressenten les famílies i també la mateixa qualitat de les relacions social. Bé, doncs per l'avís del Parlament.
2- Perquè suposa que el Parlament recupera protagonisme després d'una legislatura marcada per una anar a remolc de les decisions de la Comissió i dels Estats membres. A més de Durao Barroso i de Sarkozy existeix el Parlament i aquest pot jugar en casos com a aquest un paper que freni algunes tendències del estats molt més conservadores a nivell europeu (lluny de l'opinió pública) que en els seus propis països. Que això passi a uns mesos de les eleccions no deixa de ser important.
Només un punt negre. Aquest coratge dels eurodiputats també m'hagués agradat quan es va discutir la directiva del retorn o directiva de la vergonya. Segurament una directiva molt més anti-democràtica i anti-drets humans que aquesta que s'ha volgut corregir. La diferència em temo, és que a Europa els sindicats han sabut fer lobby fort sobre els parlamentaris mentre que als immigrants irregulars només unes quantes veus els van recolzar. Llavors un erodiputat català em va dir que havia votat que sí perquè era al mínim que es podia arribar en un panorama europeu molt conservador. Ara em pregunto si Europa s'ha tornat de cop progressista quan aquest mateix diputat ha votat en contra de la directiva. Els lobbies pesen i els immigrants irregulars, a més a més, no voten.
1- Posa fre a una retallada dels drets laborals assolits, i que començava a vendre's com quelcom inevitable i normal. Aquest matí en un programa de ràdio sentia a un representant de Foment parlar de la "flexibilització laboral" com una manera de fomentar la "conciliació família-treball". La meva experiència en una fàbrica amb un torn rotatori (mensual) de matí, tarda i nit, em demostra que no és pas per la flexibilització ni per l'augment d'hores que s'assoleix una bona conciliació. De tot això se'n ressenten les famílies i també la mateixa qualitat de les relacions social. Bé, doncs per l'avís del Parlament.
2- Perquè suposa que el Parlament recupera protagonisme després d'una legislatura marcada per una anar a remolc de les decisions de la Comissió i dels Estats membres. A més de Durao Barroso i de Sarkozy existeix el Parlament i aquest pot jugar en casos com a aquest un paper que freni algunes tendències del estats molt més conservadores a nivell europeu (lluny de l'opinió pública) que en els seus propis països. Que això passi a uns mesos de les eleccions no deixa de ser important.
Només un punt negre. Aquest coratge dels eurodiputats també m'hagués agradat quan es va discutir la directiva del retorn o directiva de la vergonya. Segurament una directiva molt més anti-democràtica i anti-drets humans que aquesta que s'ha volgut corregir. La diferència em temo, és que a Europa els sindicats han sabut fer lobby fort sobre els parlamentaris mentre que als immigrants irregulars només unes quantes veus els van recolzar. Llavors un erodiputat català em va dir que havia votat que sí perquè era al mínim que es podia arribar en un panorama europeu molt conservador. Ara em pregunto si Europa s'ha tornat de cop progressista quan aquest mateix diputat ha votat en contra de la directiva. Els lobbies pesen i els immigrants irregulars, a més a més, no voten.
