El primer cop que em vaig tenyir els
cabells devia tenir uns disset anys. Bé, no era tenyit, era un
bany de color, que ma mare deia que no perjudicava tant el cabell.
M'agradava tenir els cabells rogencs. Amb el pas dels anys, però,
te n'acabes cansant, d'haver d'estar pendent que el color no perdi
tonalitat i que no es vegin les arrels fosques. Però ja fa
anys que em va sortir el primer cabell blanc, de manera que ara em
tenyeixo més aviat per necessitat. Quines contradiccions que
té, la vida.
Del primer cabell blanc fa tants anys,
que ja ni recordo quants en tenia. Només recordo que em vaig
trobar més interessant. Però si avui escric sobre el
tema és per una altra cosa.
És perquè fa cinc minuts
que m'he arrencat el primer pèl blanc de les celles! I això
ja són figues d'un altre paner. Tan me foten els expedients de
regulació, el finançament, l'oficina antifrau i els
avalots a Grècia. Nimietats, al costat de sentir que t'has fet
gran (vull dir vella, deixem-nos d'eufemismes), amb vint-i-cinc anys.
No devia de ser un pèl ros molt clar? :) Si et serveix de consol, jo tots els cabell blancs que tinc són junts, al serrell, com el dolent dels Gremlins (Spyke, crec recordar). I em van sortir quan em vaig fotre un bon cop de cap (desmai inclós) a la selectivitat. I només en tenia 18!!! Ara en tinc 32 i mira, cap més! :p
Si et serveix de consol, jo tots els cabell blancs que tinc són junts, al serrell, com el dolent dels Gremlins (Spyke, crec recordar). I em van sortir quan em vaig fotre un bon cop de cap (desmai inclós) a la selectivitat. I només en tenia 18!!! Ara en tinc 32 i mira, cap més! :p
PD: tu és que ets molt rara... :P