"He
ahí el estado a que
se llegó acerca del gran problema de Colom catalán y del
Predescubrimiento de América en el Congreso de Hamburgo. Ha quedado,
pues, flotando en el ambiente el convencimiento de la importancia
trascendental y decisiva de los abrumadores documentos presentados
por el señor Ulloa, y de la necesidad de que una comisión
internacional de sabios examine esa documentación conjuntamente con
la italiana o genovesa. La honda impresión producida en los
congresistas por la argumentación y las abundantes pruebas
documentales en favor del predescubrimiento y de la patria catalana
de Colom se reflejó intensamente en la prensa. Todos los diarios de
Hamburgo hablaron de ello, más o menos extensamente, pero siempre en
términos favorables a las conclusiones del señor Ulloa,
considerando que la leyenda genovesa ha recibido un golpe mortal.
Varios de esos periódicos, al hacer la reseña de la respectiva
sesión del Congreso, le pusieron gruesas cabezas expresivas. Por
ejemplo, el Acht Uhr
Abend, que puso: «El
hecho sensacional del Congreso de americanistas de Hamburgo»; el
Hamburgischer
Correspondent, que la
intituló: «Una sensación en el Congreso de americanistas». Hasta
un literato hamburgués dedicó una poesía al asunto, intitulándola
«El huevo de Colom». La prensa de Berlín demostró análogo
interés, dando lugar con sus publicaciones a que corresponsales de
grandes diarios norteamericanos en la capital alemana telefoneasen al
doctor Ulloa, a Hamburgo, para pedirle informes directos, a fin de
divulgarlos en los Estados Unidos.”
El
“señor Ulloa” és l'historiador peruà Luis Ulloa [informació
al Centre d'Estudis Colombins]. El “Congreso de Hamburgo” és
el XXIV Congrés Internacional d'Americanistes que va tenir lloc a
Hamburg del 7 al 13 de setembre de 1930. I és cert el que comenta
del ressò a la premsa nord-americana: el dia 7 de desembre, el New
York Times publicava
un article
d'Ulloa. El fragment reproduït correspon a La
Vanguardia dels
dies 27 i 28 de setembre de 1930. I és que el diari tenia
l'exclusiva de la intervenció d'aquest historiador al congrés, una
intervenció que va obtenir, ja ho veieu, ressò mundial. Era el
1930. Un historiador de reconegut prestigi mundial va exposar la tesi
de la catalanitat de Colom i va alertar de la tergiversació de la
història. Cal aprofitar que La
Vanguardia
ha fet pública la seva hemeroteca per repescar aquests textos.
Luis Ulloa va irrompre-hi (a l'hemeroteca del diari) el 3 de maig de 1927 quan Carles Esplà va enviar-los una crònica de la comunicació que va fer a la Société des Americainistes a Paris. Aviat el van cridar perquè vingués a Barcelona i es van fer conferències al Centre Excursionista i a l'Ateneu. Altres persones, com Carreras Candi, Francesc Maspons, Carreras i Valls o Rossend Serra van afegir-se a la investigació i difusió del tema amb més xerrades a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Havia germinat una llavor. El juny de 1930 Ulloa viatja a Sevilla per assistir al Congrés d'Història Hispanoamericana. En ple impacte de les seves aportacions a la comunitat científica, es proposa anar al XXIV Congrés d'Americanistes d'Hamburg, per a la qual cosa es fa una subscripció popular en què participa l'Ajuntament de Barcelona. Després del Congrés d'Hamburg, Ulloa és rebut pel president Macià, fa conferències i cursos a la Universitat de Barcelona i està en contacte amb el rector de la UB Bosch Gimpera, al qual manté al corrent de les investigacions. L'any 35 s'encarrega del volum VI, dedicat a Amèrica, de la Història Universal publicada per l'Institut Gallach, i col·labora en una Historia de España dirigida per Lluís Pericot. El 9 de febrer mor. El cònsol del Perú mostra el seu agraïment al Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona li dedica un carrer.
Algú en sabia res, de tot això? (Ja sé que sí) Algú es pensava que Jordi Bilbeny era el primer “sonat” que alertava de la necessitat de revisar la història? L'any 1930 s'explicava en un congrés d'Hamburg i el món sencer se'n feia ressò. Com és que el món acadèmic, l'associatiu, les institucions i la premsa del moment donaven suport a un historiador de reconegut prestigi que demanava la revisió de la història i ara costa tant d'aconseguir allò que l'any 30 ja es va fer? A tall d'anècdota, la darrera referència que La Vanguardia fa a Ulloa és del 20 de març de 1936. Cal esperar fins al 18 d'octubre de 1956 per tornar a trobar un article sobre la qüestió de la catalanitat de Colom. No us sembla que hauríem de recuperar aquest tema com a part important de la memòria històrica?
Podeu llegir a l'arxiu adjunt la cronologia de les referències a Ulloa a l'hemeroteca de La Vanguardia entre maig de 1927 i març de 1936.
Luis Ulloa va irrompre-hi (a l'hemeroteca del diari) el 3 de maig de 1927 quan Carles Esplà va enviar-los una crònica de la comunicació que va fer a la Société des Americainistes a Paris. Aviat el van cridar perquè vingués a Barcelona i es van fer conferències al Centre Excursionista i a l'Ateneu. Altres persones, com Carreras Candi, Francesc Maspons, Carreras i Valls o Rossend Serra van afegir-se a la investigació i difusió del tema amb més xerrades a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Havia germinat una llavor. El juny de 1930 Ulloa viatja a Sevilla per assistir al Congrés d'Història Hispanoamericana. En ple impacte de les seves aportacions a la comunitat científica, es proposa anar al XXIV Congrés d'Americanistes d'Hamburg, per a la qual cosa es fa una subscripció popular en què participa l'Ajuntament de Barcelona. Després del Congrés d'Hamburg, Ulloa és rebut pel president Macià, fa conferències i cursos a la Universitat de Barcelona i està en contacte amb el rector de la UB Bosch Gimpera, al qual manté al corrent de les investigacions. L'any 35 s'encarrega del volum VI, dedicat a Amèrica, de la Història Universal publicada per l'Institut Gallach, i col·labora en una Historia de España dirigida per Lluís Pericot. El 9 de febrer mor. El cònsol del Perú mostra el seu agraïment al Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona li dedica un carrer.
Algú en sabia res, de tot això? (Ja sé que sí) Algú es pensava que Jordi Bilbeny era el primer “sonat” que alertava de la necessitat de revisar la història? L'any 1930 s'explicava en un congrés d'Hamburg i el món sencer se'n feia ressò. Com és que el món acadèmic, l'associatiu, les institucions i la premsa del moment donaven suport a un historiador de reconegut prestigi que demanava la revisió de la història i ara costa tant d'aconseguir allò que l'any 30 ja es va fer? A tall d'anècdota, la darrera referència que La Vanguardia fa a Ulloa és del 20 de març de 1936. Cal esperar fins al 18 d'octubre de 1956 per tornar a trobar un article sobre la qüestió de la catalanitat de Colom. No us sembla que hauríem de recuperar aquest tema com a part important de la memòria històrica?
Podeu llegir a l'arxiu adjunt la cronologia de les referències a Ulloa a l'hemeroteca de La Vanguardia entre maig de 1927 i març de 1936.
Paral·lelament, un treball de recerca tan o més interessant que acabar de demostrar d'una vegada aquestes evidències, és descobrir totes i cadascuna de les estratagemes dutes a terme pels espanyols de tergiversació de la Història o de passivitat contra les evidències de la seva manipulació volguda. D'això es tracta, de posar-los en evidència, a més de retre memòria i homenatge a il·lustres catalans com en Colom o en Sirvent.