No hi ha manera, ni amb pastilles d'encesa ni amb res. Si no tenia febre ara me n'aniria a cercar una senalla de pinyes
Quina gràcia, no? Només faltaria haver d'assecar els tions un per un amb l'assecador dels cabells o haver de tenir unes quantes hores l'aire condicionat a tota pastilla perquè el muntet de llenya entrada per a avui s'esvaeixi l'humitat. Si fan foc amb salamandres o estufes escandinaves o angleses de fusa (calor per convecció) com alternativa a l'omnipresent petroli, és ridícul haver de recórrer a Mitsubishi per poder-les engegar. Com són ridícules les pastilles d'encesa, ara que hi pens, que fan una pesta de petroli que espanta.
L'altre dia vaig tenir visites estiuenques, un fuster; li vaig dir que en tornar em dugués una capsa grossa de cartró plena de fustetes per començar foc. La seva dona el comença amb pastilles, no sé si és a causa d'això que, quan tornaren, no hi varen pensar. Venien a cercar unes copinyetes de la vorera de mar, d'aquestes que les dones que s'avorreixen hi fan campanes per posar damunt els canteranos restaurats. No en varen trobar cap, estaven cobertes de tones d'alga posidònia morta.
Els vaig prometre que si em duien fustetes, jo els donaria les copinyes més precioses mai no vistes per decorar les seves campanes. Com que no varen creure que estaven davall la llenya (hahahahahaaaa) no la'm varen voler compondre sota un cobert que tenc perquè no es banyi d'aquesta manera que ara està.
Faré una altra cosa. En no ploure duré bosses d'alga barrejada amb copinyes, i estones perdudes faré la triadella. En tenir-ne dues bosses, que els bastaran per fer campanes tot l'hivern, els telefonaré que em duguin les fustetes. Serà un intercanvi amb les copinyes, a més de la coca bamba i de la coca de torró de cada any. Estic ben decidida a llevar el fred, tant si és Nadal com si és sant Esteve o una altra cosa. Els que no saben llevar el fred mai no em convenceran.
El foc està encès i he dinat, què més puc voler. Me'n vaig a llegir Musil com deu-mil llamps.