peremacias |
dilluns, 15 de desembre de 2008 | 20:33h
Demà compareixerà davant de la Comisió de Foment del Congrés de Diputats la senyora ministra, Magdalena Álvarez per a informar sobre el seu document del mes de juliol relatiu al nou model de gestió aeroportuaria. No sé que pensa explicar-nos ara la ministra, però amb nomès quatre mesos el seu model ha quedat totalment desfasat: a veure qui es el maco que es deixa col.locar un trenta per cent del capital d'AENA, per ajudar a finançar les seves megalomanies inversores. I, a veure com conjumina la seva esquifida oferta de participació de les Autonomies amb la demanda catalana: li recordarem l'acord unànim del Parlament reclamant la gestió dels aeroports de Girona i de Reus, i una participació majoritària i determinant al sí del consorci per a gestionar el Prat.
Una de les reivindicacions del catalanisme d'aquests temps, que ha sabut aplegar més sectors polítics económics i socials ha estat la reclamació del traspàs de la gestió dels nostres aeroports. Tothom recorda encara l'acte d'Esade, on les elits económiques del país varen plantejar, amb mesurada i prudentíssima liturgia, un nou model de gestió aeroportuària. Avalats pels més solvents dictàmens d'eminents professors universitaris, els catalans reclamem l'aplicació del més comú dels sentits en un Estat on el més comú sentiment es l'anticatalanisme visceral. Proposar que el model de gestió dels nostres aeroports es sembli a allò que fan quasi tots els paísos europeus i els del món desenvolupat, no es, però cap qüestió identitària ni rés que pugui qualificar-se de nacionalisme d'aquest que cal sospesar. Es una qüestió de racionalitat, de bones práctiques, de gestió eficient i de cura en l'utilització del diner públic. Des de Catalunya es posa l'enfasi en individualitzar la gestió de cada aeroport, perqué les decissions que s'hi adoptin, responguin a les estratègies més convenients per a cada aeroport i no pas per al gran aeroport que tot ho condiciona. I a més de voler-ho per Catalunya ho volem per tothom... La resposta del Govern Zapatero com sempre son promeses, papers inconcrets i després la més pura continuïtat d'un model caduc que ara, a més, es veu molt seriosament afectat per la crisi. I una descentralització de pa sucat amb tomàquet...I, totes aquestes glorioses promeses escrites en un document de set folis...Tot un prodigi... A veure que ens explica demà la senyora ministre...
josepblesa |
dilluns, 15 de desembre de 2008 | 20:55h
Que D. Carlos Fabra i Carreras vos faça un curset accelerat de com s'ha de negociar. Ja no dic, sols als del PSOE_PSC, CiU,.....sinó a tots dels de l'arc parlamentari de Principat.
Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.
Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.
Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.
Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.
Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.
Continueu xiulant cap a un altre costat....