No sóc expert en tecnologies de la informació i la comunicació. Més aviat m’ho he estat mirant des d’una certa distància fins que, ara farà 6 mesos, per un seguit de coincidències vaig introduir-me en l’entorn de WEB 2.0.
La primera sorpresa va ser que, als pocs dies de començar a enterar-me què carai és la “Web 2.0” i, especialment, per a què serveix, vaig participar en unes jornades d’innovació on, el sentit general era que la “Web 2.0 era el passat” i ja es parlava obertament de la “Web 3.0”. Ja ho veieu, arribar i moldre…
De manera resumida, la WEB 1.0 (inicial) és una xarxa per “Llegir”, la WEB 2.0 és una extensió que permet “Llegir i Escriure”, essent els usuaris més protagonistes; i la WEB 3.0 podria ampliar aquest paper permetent crear associacions de continguts amb sentit i criteri.
Encuriosit per tot això i confús per les opinions de tothom –tot s’hi val i la gent t’explica segons li ha anat- vaig decidir probar-ho per mi mateix i tenir opinió pròpia. FACEBOOK, TWITTER, FLICKR, YOUNOODLE i inclús els BLOCS. Ara, amb 6 mesos, faig una primera valoració…
La quantitativament seria de 6 sobre 10 perquè són eines molt potents, m’han servit per fer (i recuperar) contactes i conèixer projectes, empreses i entitats noves. Però el temps involucrat és molt alt (sobretot per mantenir el ritme), i la “utilitat” limitada.
Qualitativament, el que més agradat és descobrir una “realitat” d’avui de la que no en tindria ni idea si no m’hi hagués involucrat. Això, però, em fa pensar amb la fractura digital que podem patir.
I el que menys la sensació “d’stress virtual” perquè “fa temps que no actualitzo el bloc”, “fa dies que no em connecto”... s'han convertit en habitals. Només faltava això!! Sense entrar en les aplicacions que quasi “t’obliguen” a temps real explicar què estàs fent.
Un altre aspecte crític és la intimitat que pots veure vulnerada si et descuides. Et penses que tu domines la informació, però a mesura que la pilota es va fent gran, realment perds el control i això, com ja s’ha demostrat i ha passat, pot afectar fins i tot la teva activitat professional i, estic segur que en molts casos, la teva vida personal.
La conclusió a tot plegat és que la tecnologia web és una autèntica revolució que no pots obviar (proposta de Google), però no deixa de ser una “eina”. No és en sí mateix una finalitat. Per tant, més que mai, a mesura que més ens ofereix la tecnologia, més important és el factor humà i la capacitat de controlar-la. No al revés…
I com tu dius una de les coses que encara ara em fan anar amb peus de plom és el tema de la intimitat i de la 'propietat' de la teva informació. En un bloc tu tries que escrius i que poses, però en aquestes xarxes tipus Facebook no controles el que altres amics puguin posar de tu i veure-ho amics d'amics del teu amic, etc... a part de questions de condicions de privacitat que no estan molt clares.
I de Google, tot i que n'uso molts productes, per gratuïts, agradables i bones solucions, també no tenen prou interioritzades qüestions de seguretat i privacitat. Es van aixecar moltes queixes amb el llançament de la beta del Chrome, el navegador de Google.
En tot cas es pot mirar tot el que surti, pèro sense assumir que tot allò nou és bo.
Salut!
Per aixó, no en sóc partidària, i mira que estic ficada dins un bloc.... a vegades tinc dubtes de si continuar endavant... Més que por, el que em fa és pànic. Salutacions cordials.