Xesca |
diumenge, 14 de desembre de 2008 | 01:55h
I molt menys aquesta passada de Psalm de combat que amb un encert visionari al bloc A sol ixent de l'Edèn ens han suggerit que resàssim
Crec que em posaré en les seves mans, perquè tenc d'altres maldecaps.
Ja ho sabia jo que un dia que havia començat tan alegre, amb el centelleig de confetti amb què el sol brufava les muntanyes per fer-los llustres de platallons, no ens podia llençar a la misèria de la fosca masmorra on els nostres sinistres escarcellers de l'oest ens voldrien veure agonitzar.
No han estat les oracions -recomano l'oració de la Mare de Déu de la EMpenta que corris abans per Vilaweb- ha estat claculat.
El fragual sopar dels condemnats a mort a la matinada.
Suposo que encara faltarà la visita del confessor i a l'alba ens efrontarem al piquet d'execució del Tribunal Constitucional.
Els espanyols van inventar la sarsuela.
era necessari que perdés . Una derrota calculada.
Com a mínim han reduit la capacitat de resistència en un 35 %.
Si hagués guanyat, ni amb un honros empat, Barcelona hagués cremat com la setmana tràgica de 1906 -clar que aleshores va ser una revolta contra les quintes que anaven a massacrar al Marroc- i la moral de combat hagués estat més alta a banda dels rèdits que ens hagués donat la barbarie espanyolista -recordant el triomf de la Roja.
Ells continuen dominant l'escenari del camp de batalla. I cada cop dominen més i millor.
Òstia quin codi tinc...., (copy paste per si de cas!)
Alló va durar poc (de lo "llampec" que va ser). Ho van asfixiar i ho van asfixiar els nostres.
Ara sols ens donen papers de sarsuela. Tot i que de fet el que tramen és la tragèdia d'una òpera.
Em ve al cap Tosca i el luceva la Stelle
Bones Festes i bona vida Xesca.
See you in Berlin (espero que no sigui en el zoològic o el museu de les oportunitats perdudes)
M'encant el teu sentit del humor, Xesca. Ets genial.
home si déu no mou un dit per les misèries del món, serà del barça i el mourà per una pilota?
salut