Xesca |
dissabte, 13 de desembre de 2008 | 11:16h
No pot tenir cops amagats. Quantimés si és el de santa Llúcia mateix
Tot ha d'estar ben a la vista, ja esqueixades les boires que entelaven els vidres de la baluerna on tinc fixades les meves arrels; ni que ho haguessin fet expressament per a proporcionar-me pensaments de navegacions atlàntiques. Tot és més aprop quan el sol ho belluga i amb una sola remenada de les teves pestanyes ajeus el càrritx de tota una rosseguera de la costa i amb un sol pensament la rodoles de cul sense que aguaiti, de les teves venes, la traumàtica transparència del blaverol. Tot és encoixinat de verdet ara aquí; tot són líquens, tot és pèl de roca i tot és barbeta per al betlem, els qui en puguin o en vulguin tenir. Ganes sobtades de fer-ne un damunt la tapadora de la caixa. Paper d'estrassa blau i estrelles com a punys a la paret. I als baixos, paper d'estrassa color crema: més comú. Una pila de Volta. Un bocí de mirall. Casetes de suro, pastorells agenollats, pastores dretes que no poden estar al costat dels indiots perquè són més grossos que elles. Els indiots davant de tot, en primer pla, lluny de la cova. Ganes d'anar a la garriga per dur un feix de redundants cireretes de pastor. Exagerats i dramàtics protectors del no menys redundant fonoll marí que el meu ca cada dia compixa em veten el pensament del ram de cireretes de pastor i em veten els líquens per encoixinar la cova del betlem. Tot són espants esquitarells contra el més mínim anhel que jo pugui tenir.
Ara me'n vaig a fer entrar el sol, a gaudir de la llum i del matí: els pocs béns que encara no han trobat la manera de confiscar-me. No els donaré cap més idea perquè em puguin poir.
no ens el pendran mai. La llum, els matins, les boires esqueixades, el càrritx...Bona nit
L'impuls de robar és dels més antics que tenim. Tots. Tothom. I el de matar també. Són mecanismes biològics.
No obstant, James Joyce va insistir que l'únic que ens hem d'extirpar és la por i la crueltat. En totes les altres males accions hi pot haver una disculpa (per exemple: matar pot ser en llegítima defensa, i robar pot ser per menjar) però en la crueltat i en la por no n'hi ha cap: ens degraden i ens rebaixen.
El que hem de fer és lluitar contra les males inclinacions; era el que Marguerite Yourcenar aconsellava. A vegades, fallarem. Perfectes, no ho serem mai. Però intentar ser millors crec que sempre val la pena. No?
Crec que molta gent n'hauria d'aprendre. És un bon consell el de James Joyce i s'hauria de tenir per norma.
Bon dia Xesca, i gaudim de la llum, com ahir nit ho vam fer amb la lluminositat de la lluna i l'escalfor del sol.Tot es veu diferent, oi ?
No sabia que fèieu el betlem el dia de santa Llúcia, ni que el teníeu fins a la Candelera. A Pollença el llevàvem el dilluns dels Reis. I després ja venia sant Antoni i era tota una altra pel·lícula.