Al final, resultarà que els agnòstics, els apòstates i els heretges serem la salvació de l'esperit nadalenc. En dates nadalenques a mi el fet de no creure em sabia molt de greu. Després varen provar d'enroscar-me que no calia i que bastava compràs. Ara, he arribat a un punt que els dies de Nadal no vull sentir una mosca, perquè són dies de recordar els que jo estimava i he anat perdent perquè s'han anat morint o (encara més bèstia) els he perduts de viu en viu. Hi haurà la Sibil·la i hi haurà xocolata amb ensaïmades quan la Sibil·la acabi de proferir mals averanys, només perquè els de casa meva sempre ho varen fer així. Hi haurà sopa de galet i porcella rostida com cada any o peix rostit, amb l'única aportació que jo he estat capaç d'instituir: sent heretge, vaig començar a llegir, just abans del dinar, els mateixos bocins de la Bíblia que els qui van a missa poden sentir a l'esglèsia. I faig aquesta feina bruta als capellans perquè mai no he pogut consentir que ningú tergiversi res d'allò que jo també estic vivint. Allò que en principi fou una revolta contra la meva poc religiosa família d'origen (ni punyetera falta que els va fer mai, bon recontri) va continuar com una revolta contra dos dels meus tres fills, els quals, aregats a combatre la meva voluntat, varen voler fer la Comunió per avarícia. Si hagués estat per fe jo no hi hauria tingut res a dir. Així, doncs, contra els meus pares, que ho havien reduít a termes gastronòmics, i contra els meus fills, induïts a besar punys més estrets que les copinyes que és l'únic dia de l'any que es poden descloure per tal d'assolir la màxima vulgaritat del més mesquí dels besamans, aquest Nadal (en el supòsit no sé si massa optimista que el sobrevisqui) miraré una vegada més d'esbrinar quin sentit pot tenir encara el Nadal per a mi.
Fa dos o tres Nadals que devers migdia vaig anar a la fleca per retirar l'eterna ensaïmada d'albercoc (sóc monogràfica amb les postres: no em vull buidar el cap) i també, per comprar el pa. I allà hi vaig coincidir amb un picapedrer que anava amb roba de feina, més brut que un re. Ara pens que es devia embrutar expressament, perquè si aquí a Mallorca et presentes a la feina amb la roba tan empeloïda, el més segur és que acabis a l'atur.
El fet que fos un magrebí no em va tranquil·litzar, atès que per fina força havia de treballar en una empresa d'aquí; una empresa que en tal dia com el de Nadal ha d'estar tancada, vull dir. Li vaig pegar una mirada de coa d'ull d'aquestes que de vegades pec i sé que no agraden (no ho faig per agradar, sinó per reprendre: coses de velles) i crec que li vaig exigir uns respectes, encara que ja no record en quins termes. Sí, perquè ell havia fet befa d'unes persones que celebraven una festa religiosa, només que d'una religió diferent de la seva. És això el que no m'agrada de les diferents sectes: que una exclou l'altra i que utilitzen un argumentari i uns mètodes per aplicar els seus edictes i els seus arbitris que els fan semblar més els capricis d'un tirà que l'anhel d'una justícia equitativa i ecumènica.
No em va donar la real gana d'explicar-li que el 2001 (casualment, un any que tots ells varen fer el Ramadà, ves per on; no el fan cada any, però aquell any el varen fer tots, i ben acollonits per cert, ho record com si fos ara perquè d'aquell any memorable n'he conservat fins els detalls més nimis) els vaig tenir tot l'hivern ben aprop excavant una rasa per a introduir-hi una canonada de canalització de pluvials davant casa meva, i no n'hi ha cap que pugui dir que jo no els vaig deixar desplegar l'estorí a la meva terrassa per resar, o que no els vaig donar aigua de la meva cisterna per fer-se les ablucions, ja que em feia un no sé què que se les haguessin de fer amb ampolles d'aigua mineral comprada. Tampoc no poden dir que no els donàs bessons d'ametlla, llavors que en tenia, fregits i empotats, perquè sol post se'ls poguessin menjar a casa seva.
Avui no allargaré més la processó, trob que basta. Però aquests dies, si voleu, en podem parlar qualque estona del 'Mira como beben los peces en el río' i de totes les que s'empesquen a Mercadona per fer-nos ingerir la pastisseria industrial de Castella: 'polvorones' i tota la pesca. Jo no en compr d'això. A banda de les coques de torró mallorquines que faré jo mateixa, engrunades entre dues neules, compraré, com he vist comprar sempre als de cameva, un bon assortit dels torrons de més bona qualitat dels que fabriquen devers Alacant i per tota la zona aquella. Es digui País o no es digui País. Quan munpare, dins del recipient de fusta que tenia per fer gel 'frappée', a cops de mall i d'escarpra feia bocins de torrons valencians (que ell adorava) no sé amb quin nom ens els presentava.
sobre la pastisseria castellana només confessaré que he consumit "miguelitos" a la Roda d'Albacete estrictament per fer una aturada en el camí; el millor torró és el "torró a la pedra" i te'l pots menjar a cullerades; com tots els anys m'he fet el propòsit de donar als pobres totes les barres de torró que em regalen, perquè ací -- cal reconeixer-ho-- la cosa es posa perillosa ;-)
Supòs que la cosa que es posa perillosa a Alacant és la mateixa que s'ha desbocada a Mallorca: tothom (tret dels que tenen paga de govern o són rics) està amb les butxaques buides i amb la moral per terra. M'equivoc? I molta gent que no ho diu perquè li fa vergonya ser probe, sobretot els que havien invertit els seus estalvis i ara s'han quedat sense estalvis, només amb la paga. La cosa s'embruta, sens dubte. Res no tornarà a ser igual. El que no puc entendre és que no es llencin al buit des d'un gratacel, com varen fer quan el crash de Wall Street l'any 1929. Com és que no ho fan? Aquí hi ha molta cosa tapada, no?
Ara que me revé: quines ocurrències, posar-lo davant la foganya.
Vaig tornar a fènyer, però les coques varen fer veta.
Ai, quines coques tan bones que feien per devers Alacantí, Pollença. Ai, dic. I això que jo no sóc llépola.
A això de la gran boletada d'enguany, no t'ho nec.
En compensació, li he dit d'entrar-me la llenya del corral i de posar-la davant de les estufes. El meu fill ho ha trobat abusiu (Ha Hu Ha Hi hi hi....)