Xesca |
dimecres, 10 de desembre de 2008 | 19:58h
EN LA MEVA MORT
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
Bartomeu Rosselló-Porcel
Ho va escriure un noi jove que s'estava morint. Ara: és difícil saber si va poder sentir el que hauria volgut que li diguessin al final.
A aquesta música la va escriure un altre jove quan també s'estava morint. Preveia la tristor que el fet causaria a la seva mare.
Millor a l'hospital, encara que no duguis un pijama de seda. Vares signar amb les mans tremoloses el taló del pijama que havies encarregat a la germana: devers vint-mil pessetes. Com és que ella no te l'havia sabut regalar. Es quedava una part de la casa.
Poca gràcia morir-se vora un individu que seria capaç de mirar el rellotge, amb tot el que això significa. Prop de gent que podries imaginar-te-la fent befa dins la cuina, en aquests moments. És el seu estil. Gent que tu saps capaços de riure's d'algú que està patint i a la qual no diries que t'acaba d'entrar un mal de cap molt fort per por que no se n'alegràs.
Fa una vintena d'anys, un escriptor de Mallorca se'n va anar sentint les martellades d'uins que volien una peça valuosa de la seva xemeneia (que segons ells, els havia venut o regalat) i no podien esperar.
Pròleg: Tots els que avui sou aquí
devotament heu de veure
com tots ens hem de morir
Apa, doncs! Ja podeu seure....
1. Entrada de la mort
Ix la mort. Vestit negre, amb capa.
Mort: Jo sóc la Mort corporal
i en el món jo sóc vinguda
homeiera universal
de tots és cosa sabuda.
Ferotge sóc, i cruel,
mai no miro la criança,
a tots els tallo d'arrel,
bons i dolents faig matança.
Papa, rei, jove i vell,
ningú no es pot deslliurar,
tots són al mateix nivell,
a tots els he de matar.
El que he fet amb mi els passats
dels presents així ho faré.
Doneu-vos per avisats,
que, cert, no us perdonaré.
Assenyala al públic.
Versió de Joaquim Vilà i Folch de la representació de la Mort. Anònim del segle XVI, atribuïda a Francesc d'Olesa.
... damunt de l'horitzó... una sensibilitat privilegiada. Les mares. La mesquinesa en mig de la vida i de la mort com una galtada. Post per a la reflexió.