Xesca |
dimecres, 10 de desembre de 2008 | 07:35h

Tones de son, carretades de son, barcades de son, avionades de son ...
I ja és massa tard per colgar-la. Bastaríem a jeure sol alt. Ara (d'una manera o de l'altra, d'aquí a un poc sabreu quina) toca llevar-se la pardaleria.



Mira: " i na Cati dos fills més aviat esquemàtics, com els croquis del pare" o un altre de bona: "viuda i amb un fill únic, hi va venir d'un gruix de duro que no el casessin amb na Paquita."... " Paquita es casava amb en Bernat, que bevía però no ho havien conegut perquè ja s'amagava"...
Per cert Xesca, què re dimonis són els combis?
M'estar agradant molt Xesca. No t'ho diria...
Ja no me'n recordava. Mai més no torn a llegir un llibre quan ja ha sortit