Reconec que, com a independentista i republicà, el dia que la palmi Joan Carles de Borbó no sentiré cap alegria, però tampoc cap mena de pena. Més aviat, simple indiferència, amb certa expectació. De fet, mirat objectivament i freda, interessa que mori (de forma natural) el més aviat possible. Com se sap, a Espanya i els Països Catalans, més que monàrquics, hi ha juancarlistes. Hi ha grans interrogants sobre si la monarquia espanyola sobreviurà a la mort del Borbó.
L'independentisme ha de ser escrupulosament exemplar
Ara bé, ¿és seriós que surti un diputat independentista cridant en públic, com si fos a un bar qualsevol, mori el Borbó? Potser en el fons agrada l'estil Losantos, que parla per una de les principals ràdios espanyoles com si ho fes a casa seva amb uns amics, però parlar en públic és una cosa seriosa, i no es pot aplicar el mateix registre que en una conversa privada. El que ha fet en Joan Tardà no és seriós, i no és admissible com a diputat que és.
L'independentisme català s'ha de treure l'etiqueta de cert friquisme que té. Que li han posat, o que en algun cas és merescut, com aquell oient radiofònic que va trucar per dir que es masturbaba envoltat de la senyera. L'independentisme català ha de ser exemplar, ha d'exhibir com ningú la bandera de la transparència, la democràcia, la llibertat (d'expressió o no), la competència, el respecte per les diverses opinions, la rigorositat, el coneixement, el treball ben fet, etc.
I en això, molt malauradament, ERC no està destacant. A molts, inclosos uns quants militants que conec, ens agradaria que ERC liderés això. I més tenint en compte que els adversaris polítics a Catalunya, i els enemics polítics a Espanya i França saltaran amb qualsevol cosa.
Com a diputat es pot criticar al rei espanyol des de la rigurositat i la transparència, a l'igual que defensar la república i la independència. No calen exhabruptes, que a més a més ens perjudiquen a tots.
Historicisme
D'altra banda, cal ser conscient del nivell educatiu dels Països Catalans i quina història s'ha ensenyat. Es que algú es pot esperar que la gent identifiqui aquesta frase amb la Guerra de Successió?.
Jo mateix, que m'agrada la història i he llegit llibres d'especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya, desconeixia aquesta frase. De fet, em sorprèn que al 1714 cridessin Visca la República!, tenint en compte que els catalans apostaven pels àustries.
Va ser a la Guerra dels Segadors (és a dir, al 1640) quan sí es va proclamar la república, i davant de la invasió espanyola i la seva inviabilitat, es va reconèixer al Rei de França com a cap d'estat. Però a la Guerra de Successió els lluitadors catalans defensaven la República?. Si és així, primera notícia. Sempre s'aprenen coses noves.
L'independentisme ha de ser escrupulosament exemplar
Ara bé, ¿és seriós que surti un diputat independentista cridant en públic, com si fos a un bar qualsevol, mori el Borbó? Potser en el fons agrada l'estil Losantos, que parla per una de les principals ràdios espanyoles com si ho fes a casa seva amb uns amics, però parlar en públic és una cosa seriosa, i no es pot aplicar el mateix registre que en una conversa privada. El que ha fet en Joan Tardà no és seriós, i no és admissible com a diputat que és.
L'independentisme català s'ha de treure l'etiqueta de cert friquisme que té. Que li han posat, o que en algun cas és merescut, com aquell oient radiofònic que va trucar per dir que es masturbaba envoltat de la senyera. L'independentisme català ha de ser exemplar, ha d'exhibir com ningú la bandera de la transparència, la democràcia, la llibertat (d'expressió o no), la competència, el respecte per les diverses opinions, la rigorositat, el coneixement, el treball ben fet, etc.
I en això, molt malauradament, ERC no està destacant. A molts, inclosos uns quants militants que conec, ens agradaria que ERC liderés això. I més tenint en compte que els adversaris polítics a Catalunya, i els enemics polítics a Espanya i França saltaran amb qualsevol cosa.
Com a diputat es pot criticar al rei espanyol des de la rigurositat i la transparència, a l'igual que defensar la república i la independència. No calen exhabruptes, que a més a més ens perjudiquen a tots.
Historicisme
D'altra banda, cal ser conscient del nivell educatiu dels Països Catalans i quina història s'ha ensenyat. Es que algú es pot esperar que la gent identifiqui aquesta frase amb la Guerra de Successió?.
Jo mateix, que m'agrada la història i he llegit llibres d'especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya, desconeixia aquesta frase. De fet, em sorprèn que al 1714 cridessin Visca la República!, tenint en compte que els catalans apostaven pels àustries.
Va ser a la Guerra dels Segadors (és a dir, al 1640) quan sí es va proclamar la república, i davant de la invasió espanyola i la seva inviabilitat, es va reconèixer al Rei de França com a cap d'estat. Però a la Guerra de Successió els lluitadors catalans defensaven la República?. Si és així, primera notícia. Sempre s'aprenen coses noves.
rendibilitzades amb fins partidistes i per aquí no passo. Hi ha
companys que han parlat que si el Francesc Argemí va fer una bretolada
en treure la bandera espanyola, o que en Jaume d'Urgell va de showman i
que el que vol és fer-se veure quan, a Madrid, canvia la bandera
monàrquica per la republicana d'un edifici oficial en plena llum del
dia davant de milers
de persones, etcètera. Aquells mateixos que
defensen en Tardà, quan emparat per la seva immunitat parlamentària, es
permet el luxe de dir "Mori el borbó", tal vegada per quedar ben "xulo"
anant de revolucionari i valent, van dient que gent del carrer quan fan
actes en contra de la monarquia el borbó, o, més important pels
catalans, cremar o retirar una bandera espanyola, són des de uns okupes
"pollosos" a uns borratxos drogates, per dir alguna cosa.
És ben
fàcil fer-se el valent des de la immunitat que t'atorga el càrrec i
quan estàs representant a un partit agafat escandalosament al poder
sense condicionants. Un partit que està fent tot allò contrari al que
tu vas reivindicant al carrer amb posat de revolucionari a la moda, com
fan moltes vegades aquest i d'altres membres d'ERC. Tanmateix quan es
tracta de personatges anònims, que després van a presó, sense cap
immunitat, aquests són uns brètols
Personalment, quan mori el borbó no em quedaré indiferent, me n'alegraré i faré unes libacions als déus en agraiment...
saluts,
Ferran
No estic
d’acord amb el que dius. Poca broma amb el rei: de petit ja va matar el seu germà (fet explicat
amb detall per Patricia Sverlo a “Un rei cop per cop”). De gran va anar sempre
de bracet de Franco, fins que el dictador (un assassí que, recordem-ho, va
matar milers de persones) el va convertir en el seu successor. Hi ha res de més
lícit i més democràtic que fer una proclama perquè mori una institució tan
nefasta com aquesta? Crec que, de cap manera, no es pot comparar la proclama de
Tardà amb els discursos demagògics i arbitraris d’algú com Losantos. L’únic que
va fer Tardà és pronunciar-se d’una manera clara i cívica en contra d’una
institució hereva del franquisme, representada per un rei que ens van encolomar
sense consultar-nos i d’una qualitat humana més que dubtosa.
Com que reben tanta canya que són uns "pellofes", estan acomplexats, i quant tenen una audiència jove i receptiva, és deixen anar per tenir un moment d'adrenalina, i així oblidar-se del que estan fent, i tenir durant uns minuts (o segons) la consciencia tranquil·la.
Quant he vist les declaracions, m'ha fet una mica de vergonya. És una llàstima, doncs una bona imatge costa molt de guanyar, però és molt ràpid de perdre.
Quina llàstima.
Menys frases grandiloqüents, i més acció de Govern real i efectiva, caldria. Esclar, el primer és fàcil de fer; el segon, no tant. Ni tenen esma ni interès, ni els ous que calen, per fer-ho.
ens fiquem en aquests jardins que no ens van ni ens venen?.
I que el catalans no han sabut decantar les monarquies per a ser favorables a la voluntat del poble català per que accepten un estat propi i digne.
Sento curiositat per saber què t'he fet per a què hagis de demanar disculpes per estar d'acord amb un argument meu?.
Les persones són complexes, amb idees molt diverses i sovint contradictòries (sectes, il·luminats i salvapàtries a banda).