Xesca |
divendres, 5 de desembre de 2008 | 15:00h
Esclata-sangs. No me'n puc avenir
També, d'això que al continent en diuen fredolics i aquí negrets i també gírgoles d'estepa, a més de picornells. Ahir mateix que és fresc en vaig fer conserves dins pots de vidre, amb oli d'oliva. Avui si voleu venir a berenar-sopar i duis la llonganissa, el llom i el vi, ja tenim.
Ah: na Júlia m'ha dit que venia i que duia un pa moreno de can Banya. Llàstima no tenir olives pansides, tantes com l'any passat en vàrem regalar. Trob que qualcú hauria de dur olives. Jo en menjaria damunt un cap tinyós, d'olives. Basta que estigui privada de menjar-ne per viure amb un desig permanent d'olives. Bé n'he somiades d'ençà que em varen trobar la sang una mica alta, d'olives!
Disfruta del moment ....
Bé: primer et vull dir que estic contenta que estiguis amb amics i que mengeu mongetes del ganxet, que a mi em fan tornar boja (com a Cataluinya, enlloc no se'n troben; tens tota la raó). Però un esclata-sang mallorquí no té res a veure amb un rovelló; l'esclata-sang és excels, no hi ha en tot lo món un fong que el superi. Però és tan fort (en el sentit de 'heavy', no d, 'strong') que amb dos o tres que te'n mengis, t'assacia.
Et diré el que hem fet, per berenar. Hem comprat olives i un vi negre jove mallorquí que estava molt bé de preu, una llonganissa i llom, i teníem un tall de cansalada. Res de tot això no aprima, ja ho sé. Hem connectat la planxa de vitroceràmica (tot i que teníem caliu autèntic a les dues estufes) fins que ha estat ben calenta, un poc de sal i els esclata-sangs, fora capoll (els he guardats per fer arròs), i la carn: la llonganissa i tot el que t'he dit. Aviat han estats cuits. Quan els he trets els he posat una gota d'oli. Jo amb tres he quedat rodona.
A la resta els he fet a bocins i demà els sofregiré i al congelador: per quan vénguis.
Jo, ara mateix vindria...però marxo cap a les muntanyes. Em fa falta una mica d'airet fresc, saps? la meva llar de foc, el meu jardí i el meu tot. Oi, que m'entens?
Digali a na Júlia, de part meva, que no s'ho jali tot! Que em guardi llonganissa, de la bona, i un quants boletes, que fa uns dies que no en tasto i m'encanten. Petonet. Fins dilluns si Deu vol.
Me sembla bé que no dominis: jo no vaig de dominacions. També m'agrada que vagis a la costa; posar els peus plans a mi tampoc no em prova gens. Em va més bé caminar empinada, relativitzar. Jo no podria fer de policia ni de segurata. I el fret conserva, ja ho tenc dit. De llars de foc cada dia n'encenc dues o ja seria morta; aquesta setmana em duran un altre viatge de llenya. El jardí no és cap meravella. A mi els jardins m'agraden assilvestrats, a l'anglesa. A mi m'agrada la garriga, la mata i l'estepa, l'arboç, el garballó, el càrritx i la corritjola; l'altra verdesca em sembla italiana o francesa. Massa composta, massa mesdemaria. Massa sotmesa. Massa domesticada, llepada i submisa. Ni bonsais ni res que faci passar pena.
No crec que na Júlia et guardi res, bona és ella. Si vols res que ella faci, has de venir.