Avui he tingut l'oportunitat de passejar un parell d'hores per Barcelona, on he hagut d'anar per gestions de la feina. Això m'ha permès una disponibilitat de temps no gaire habitual i ho he aprofitat per entrar en vàries llibreries. I, és clar, al final he ampliat en quatre el nombre de llibres que s'apilen als prestatges de casa.
Un dels llibres, comprat a la llibreria Canuda, al costat de l'Ateneu, és d'Ivan Tubau, una persona els articles i opinions de la qual em solen posar més aviat dels nervis, per emprar termes com els que expressen els meus fills.
Però avui he comprat el seu llibre de poemes "Les ostres i el vi blanc" -que pren el títol a partir d'un vers d'un poema de Gabriel Ferrater-, de l'Escorpí (1987). I us puc assegurar que m'ha semblat genial. Molt bó. Un recull carregat de poemes majoritàriament breus, alguns haikús intencionadament imperfectes i un erotisme de clara arrel estellesiana que m'ha alegrat, diguem-ho clarament, el dia. I m'ha fet lamentar que l'Ivan Tubau no tingui una obra poètica més extensa, ja sigui en català o castellà.
Si seguiu llegint, hi trobareu una mostra.
Un dels llibres, comprat a la llibreria Canuda, al costat de l'Ateneu, és d'Ivan Tubau, una persona els articles i opinions de la qual em solen posar més aviat dels nervis, per emprar termes com els que expressen els meus fills.
Però avui he comprat el seu llibre de poemes "Les ostres i el vi blanc" -que pren el títol a partir d'un vers d'un poema de Gabriel Ferrater-, de l'Escorpí (1987). I us puc assegurar que m'ha semblat genial. Molt bó. Un recull carregat de poemes majoritàriament breus, alguns haikús intencionadament imperfectes i un erotisme de clara arrel estellesiana que m'ha alegrat, diguem-ho clarament, el dia. I m'ha fet lamentar que l'Ivan Tubau no tingui una obra poètica més extensa, ja sigui en català o castellà.
Si seguiu llegint, hi trobareu una mostra.
ALÈ
Flaire de vicis grossos,
aspres i deliciosos,
olor de pa calent,
ensaïmades d'Eivissa
i llargs besos humits
i mossegades tendres,
saliva fresca i sang:
el teu alè, amor meu,
la teva boca.
Flaire de vicis grossos,
aspres i deliciosos,
olor de pa calent,
ensaïmades d'Eivissa
i llargs besos humits
i mossegades tendres,
saliva fresca i sang:
el teu alè, amor meu,
la teva boca.
Cregut, prepotent, irònic, condescent i barrut...
Un dels meus millors mestres
M'agrada retrobar-lo per aquí
Però cal reconèixer-li que escrivia i de fet (tot i les discrepàncies ideològiques) escriu molt bé.
I el llibre que esmento al post és d'allò què en diuen de "xapeau".
El poema em sembla boníssim, i possiblement no és el millor del llibre.
Igual els de Vilaweb han canviat alguna cosa a l'hora de dir-te, que el comentari s'ha desat correctament?. Ara hi surten les dues coses... és que jo sempre m'assavento de les coses, un pelet massa tard. Sóc molt despistada en segons què. Igual ja hi sortia i, ni m'he n'he enterat.