Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
sgordillo | Mitjans | dijous, 4 de desembre de 2008 | 13:12h
Arran del reportatge Fora de context: president Benach del programa Entre línies, emès dilluns per TV3, sobre l'activitat del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, l'escriptor i articulista Sergi Pàmies va publicar ahir una peça a les planes salmó de La Vanguardia, titulada La izquierda se maquilla. (A sota adjunto el text sencer de l'article.) A mi em sembla molt bé que Pàmies  [fitxa i wiki] critiqui el reportatge de la televisió pública catalana sobre l'activitat de la segona institució del país. Un reportatge que té vigència i justificació precisament per la recent polèmica sobre els accessoris del seu vehicle oficial [En defensa del President del Parlament de Catalunya]. Però el que no pot fer Pàmies, el rebel, és la conyeta fàcil i anar indocumentat pel món. Escriu Pàmies a La Vanguardia: "Se habló de la dedicación, el sacrificio, las cuatro horas diarias en coche, los momentos de ocio, su faceta de "president 2.0" (así lo definió su colaborador Saül Gordillo, una de nuestras eminencias en nuevas tecnologías soberanistas), sus perros, su casa de campo..." No sóc cap col·laborador del president del Parlament. Sóc periodista, tal i com indicava el titolet en pantalla.  No treballo al Parlament ni per al seu president. No formo part del seu equip ni res que se li assembli. Simplement em van demanar que opinés sobre l'activitat de Benach a la xarxa, i això és el que vaig fer. I la conyeta aquesta d'"una de nuestras eminencias en nuevas tecnologías soberanistas" és sobrera, crec jo. No sóc cap eminència, d'entrada.  Tinc moltes coses a aprendre, i només m'he dedicat a usar eines a Internet i para de comptar. Però tampoc no sé si existeixen noves tecnologies sobiranistes i noves tecnologies espanyolistes o noves tecnologies progressistes i noves tecnologies conservadores. Existeixen noves tecnologies, i els continguts i usos són un altre tema. Si titllar-me de sobiranista és un insult o un menyspreu per part de Pàmies, em sembla patètic.  Tan patètic com ridiculitzar Benach perquè llegeix diaris escrits en català com El Punt i l'Avui. Jo mai no l'he titllat a ell de res, perquè les etiquetes i el sectarisme sí que són 1.0, molt propi dels "analògics" i dels nostàlgics.

El text complet de La izquierda se maquilla:

En El intermedio (La Sexta) del lunes salieron a la calle a preguntar qué programas de televisión gustan a la gente. Es una encuesta recurrente, aunque siempre sorprende comprobar que los encuestados intentan parecer más culturalmente correctos de lo que indican los índices de audiencia. Thais Villas, la reportera encargada de interpretar una escena mil veces repetida, planteaba este dilema: "¿Eres más de Informe semanal o de Dónde estás, corazón?".Y viendo que casi todos respondían que de Informe semanal,Villas los remataba con una pregunta para la que no tenían respuesta: "¿Sabes quién lo presenta?". La sección en cuestión se llama Barrio rico, barrio obrero.El nombre sorprende, ya que si parafrasea la gran serie Hombre rico, hombre pobre,lo lógico sería hablar de barrio pobre en lugar de obrero.Así pues, es legítimo sospechar que pobre aplicado a un barrio debió de parecerles demasiado irrespetuoso a los responsables del programa, cuyo contenido no esconde sus simpatías y tendencias. Sin embargo, si esa es la razón para intentar hacer pasar obrero como sinónimo maquillado de pobre,contradice los postulados de un formato que, desde el primer día, ha proporcionado grandes momentos de buen humor. Puestos a cogérnosla con papel de fumar demagógico, ¿por qué no llamarla Barrio empresarial, barrio obrero?

Otro momento sospechoso: el reportaje sobre el presidente Ernest Benach de Entre línies (TV3). A primera vista, fue una reivindicación de los innegables valores de la política, informativamente justificada por los cinco años de presidencia del Parlament. Se habló de la dedicación, el sacrificio, las cuatro horas diarias de coche, los momentos de ocio, su faceta de "president 2.0" (así lo definió su colaborador Saül Gordillo, una de nuestras eminencias en nuevas tecnologías soberanistas), sus perros, su casa de campo… Vimos a sus adversarios políticos subrayando las virtudes de Benach, se habló de su iPod, de su Facebook, le vimos comprando huevos, marcando perfil humano y leer periódicos como El Punt y el Avui (curiosamente no salió leyendo Mundo Deportivo,con el que colabora). Pero, teniendo en cuenta lo reciente de la aparatosa polémica sobre el coche oficial y sus accesorios, incluso pensando bien uno no podía dejar de pensar que se trataba de un ejercicio de propaganda encubierta. Pensando mal, en cambio, se trataba de un ejercicio de propaganda descarada.


Comentaris: 14
  • La veu del seu amo
    Astral| Adreça electrònica | dissabte, 6 de desembre de 2008 | 19:48h

    Aquest tal Pàmies, que es fa passar per escriptor, és en realitat un gos faldiller del seu amo, el Sr. Compte de Godó. Com que sap que l'esmentat editor és españolista compusiu, fa gracietes que complaguin a l'amo i el facin pujar en l'escala d'adeptes i de remunerats.

    No cal donar més importància a aquest comentaris, què es pot esperar d'un individu així?

  • Rebel però no gaire
    L'Esteve| Adreça electrònica | divendres, 5 de desembre de 2008 | 13:54h
    Això es el sembla ser en Pàmies i aquesta suposada rebel·lia, es la que el fa pensar que tot si val a l'hora de fer-se el "graciós". El problema es que de vegades la "gracieta" es converteix en insult, o quasi, com en aquest cas.
    A mi m'agrada molt llegir i escoltar en Pàmies, però en aquesta cas a pixat conscientment  fora de lloc.
  • Riure d'un mateix no és tan fàcil
    Pa i Mies | divendres, 5 de desembre de 2008 | 10:48h

    Saül, vols dir que no tens la pell massa fina? La ironia sempre ens fa somriure ... mentre no vagi adreçada contra nosaltres!! Renoi quin poc sentit de l'humor.

  • Bona analogia
    Jordi Rius| Adreça electrònica | divendres, 5 de desembre de 2008 | 02:47h
    M'ha agradat la equivalencia 1.0 i ranci. I lo de noves tecnologies sobiranistes ... una conyeta molt simple per part del pàmies, pot millorar-ho, no creus?

    endevant i força!

    Jordi



  • És el que té treballar per un grande de España...
    Quico Ventalló| Adreça electrònica | dijous, 4 de desembre de 2008 | 18:15h
    que s'han d'escriure les coses de manera que provoquin un lleuger moviment d'aprovació de la cella dreta del noble empresari godolenc. Aprovació no renyida d'un cert regust d'enfotrement. La conyeta és la sortida fàcil pels teclats progres posats a  lloguer. La teòrica es deixa pels de confiança; perquè no veig al Pàmies escribint sobre les excelències del liberalisme econòmic pur i dur i les aventatges que reporta als catalans l'espoli fiscal espanyol...
  • humir
    abderraman | dijous, 4 de desembre de 2008 | 16:02h
    Més humor ens cal a tots plegats! El millor de l'article sens dubte..

    Pero, teniendo en cuenta lo reciente de la aparatosa polémica sobre
    el coche oficial y sus accesorios, incluso pensando bien uno no podía dejar de
    pensar que se trataba de un ejercicio de propaganda encubierta. Pensando mal, en
    cambio, se trataba de un ejercicio de propaganda descarada.
  • Viure dels Godó
    garrofaire | dijous, 4 de desembre de 2008 | 15:49h
    Doncs jo, que soc bastant analògic, em permeto titllar-lo de viure de l'almoina dels Godó. I això sí que és greu!

    Salut i garrofes!!
  • comunistes reciclats
    Moisès | dijous, 4 de desembre de 2008 | 15:15h
    Els comunistes desorientats ho tenen això, han vessat tant odi vers el catalanisme, que encara els costa acostumar-se a ser ecopijos.

    Cada vegada tinc més clar que el gran càncer de Catalunya és i ha estat la progressia.
  • comunistes reciclats
    Moisès | dijous, 4 de desembre de 2008 | 15:09h
    Els comunistes s'han de reciclar,han escampat tant odi contra el catalanisme tota la seva vida, que ara no s'acaben d'ubicar.
    Cada vegada tinc més clar una cosa, el gran càncer de Catalunya, és i ha estat la progressia.
  • És humor
    siknus| Adreça electrònica | dijous, 4 de desembre de 2008 | 14:30h
    No t'emprenyis home, que en Sergi Pàmies fa humor. És la conyeta. A mi m'ha fet gràcia, vaja. Sense pretendre ofendre't, crec que el teu enuig encara hi suma hilaritat...

  • S'ha equivocat
    xaviermir | dijous, 4 de desembre de 2008 | 14:08h
    En Pàmies s'ha equivocat, Saül. És una llàstima. Has fet bé d'escriure sobre això.
  • Crítica "testual"
    Mir i Manel| Adreça electrònica | dijous, 4 de desembre de 2008 | 13:42h

    Com a articulistes, Pàmies i Monzó fa temps que pixen fora del padellàs. Ai, si Barnils aixequés el cap!

    • Si Barnils aixequés el cap
      Lluís (Igualada) | dijous, 4 de desembre de 2008 | 21:26h

      Si Barnils aixequés el cap, es descollonaria de riure amb l'article d'en Pàmies i amb la falta de cintura d'en Gordillo, no en tinc cap dubte!

      • amb la cintura
        abderraman | divendres, 5 de desembre de 2008 | 16:30h
        riuria més amb la falta de cintura que amb l'article en si hahahahahah











Vols rebre els apunts del bloc? Introdueix el teu correu:

Lliurat per FeedBurner



Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

www.flickr.com
Saül fotos Más fotos de Saül

Ver el perfil de Saül Gordillo en LinkedIn

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 291 visites
  • Aquesta setmana: 2179 visites
  • Aquest mes: 1253 visites
  • Des de l'inici: 868029 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 1199 visites
  • Aquesta setmana: 5901 visites
  • Aquest mes: 4330 visites
  • Des de l'inici: 640574 visites

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

ACN

ACN Política

ACN Societat

Arxiu

« Juliol 2009 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Creative Commons License
Saül Gordillo. Bloc sense fulls is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya License.
Based on a work at blocs.mesvilaweb.cat.
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://www.saul.cat.


RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats