M’han dit que hi ha un llibre amb totes les fotos. Que un pres va escapolir-se elmateix dia onze amb els negatius possibles i impossibles que va amagar-les a l’irreductible barri de La Victória i que publicaran algun dia un llibre amb tots els noms, per fer-ne memòria, per refer la memòria o per que ningú tingui la temptació de l’oblit.
Em diu a cau d’orella la veu oblidada d’aquella Paula que dorm sense descansar al cementiri de Recoleta en aquest Santiago de Chile gris i avorrit, que el cap de la guàrdia dels milicos va acaronar somrient l’arma un segon abans de disparar-la però la que la mort més dolorosa ha estat descobrir-se renascuda en posters de paper que es venen als mercats que malviuen al voltant del Mapocho.
Jo ara, recolzat a la memòria maleïda d’aquell dia sagnant em demano on és amagat aquest llibre de la memòria i em retorna el silenci una bufetada seca, buida, brutal, immunda, tacada, morta.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
