Xesca |
dimarts, 2 de desembre de 2008 | 16:07h
Però m'estim més morir-me directament per inanició que d'una barreja de gola i ignorància. Ho trob vulgar
Si hi ha rusca sempre podríem fer un dejuni o una vaga per una bona causa. En principi, la nostra. Per aquí hem de començar, en comptes d'arreglar sempre els maldecaps de l'altri, quan tenim la teulada plena de goteres que ja no hi poden estar. Això sí: ben persuadits que la nostra fam és útil. Jo n'estic. Cal conscienciar-se i no pegar a la massa grossa. Ja no tenim edat de poder esperar tolerància a cap bestiesa que ens pogués passar pel boll. Sóc ben conscient que no em riurien la gràcia, ara. S'ha acabat de pegar de capoll; que hi pegui el jovent si en té ganes.
Veig que hi ha picornells de càrritx; veig gírgoles d'estepa; veig peus de rata i veig orelles de llebre d'aquelles més petites i més negres. Ara, no em faceu esbrinar si això és un cep o deixa de ser un cep. I no em digueu que el faci tastar al meu col·lega en 'Toni' o que en posi un bocinet dins el plat de pilotes que ara mateix he encalentit amb el microones al refugiat que d'ençà de l'estiu s'ha apalancat a casa.
He duit un parell de setmanes tocada del bolet. Quin guster!
Na Júlia et pot ajudar, no ?
Diu na Júlia que sofregirà les gírgoles i les posarà dins un 'tupper' amb l'oli i tot al congelador: per quan haguem de fer un arròs brut.
Avui per dinar hem fet frint de matances (sopereta) i n'hi hem posat mitja bossa. Aquests que duen el ca tan magre com na Júlia i el meu fill està bé que en mengin, però jo he trobat que no me convenia i he menjat una altra cosa.
Ah: na Júlia ha duit un pa moreno de can Banya.