Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
giusepe | PENSEM SERIOSAMENT | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 09:54h

L'afirmació, tan radical que potser alguns catalanistes no la compartirien, és del lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera i va sortir publicada ara fa dos mesos i mig a eldebat.cat. No l'havia pogut llegir, però acabo de fer-ho gràcies a l'amic Josep Maria Falgueras, incansable defensor de la nostra llengua. Moreno és catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid i ha publicat un llibre on critica l'agressivitat del nacionalisme lingüístic espanyol i afirma que és l'únic d'aquest tipus que existeix a l'Estat.


Sempre és agradable trobar algú que parli sense embuts de les contradiccions dels nacionalistes espanyols en matèria de llengua. I més encara si aquest algú és madrileny i publica un llibre en castellà El nacionalismo lingüístico (Península) que de ben segur ha provocat i provocarà més d'un calfred entre els incondicionals de la lengua de todos. És evident que molts espanyols no ens entenen ni tenen cap intenció d'entendre'ns, però reconforta comprovar que hi ha persones capaces d'analitzar la qüestió de la llengua amb objectivitat i reflectir les seves conclusions en un llibre que capgira la visió que molts espanyols tenen del català i del costum (per a molts un capritx) de parlar la nostra llengua al nostre país. He d'admetre que no acabo d'estar d'acord amb la frase que dóna títol al post d'avui (a mi, personalment, m'agrada que el meu fill domini el castellà, l'anglès i quantes més llengües millor), però sí que he llegit l'entrevista amb l'entusiasme derivat de reconèixer unes idees molt similars a les meves en boca d'un professor madrileny.

Us recomano, per tant, que si encara no l'heu llegit dediqueu uns minuts a l'entrevista amb Moreno:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php
Comentaris: 12
  • no ens volen entendre
    manel| Adreça electrònica | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 16:31h

    És increïble, però a aquestes alçades encara sona estrany (almenys a mi em passa), llegir una anàlisi tan sòbria i precisa de la realitat lingüística del nostre país quan ve des de fora (per no dir des de l’enemic). I això ens demostra la bogeria lingüística de la nostra terra. Mira que és senzill tot plegat!  Jo crec que la clau és en aquest “molts espanyols no tenen cap intenció d’entendre’ns”  que ens dius. No hi ha consciència de realitat plurinacional perquè no els interessa, suposa massa “esforç intel·lectual” i tots sabem que, sobretot des d’un dels dos grans partits espanyols, el que s’ha procurat és que la gent no pensi, s’han inventat una realitat lingüística de Catalunya totalment plana (els bons i els dolents), i molts espanyols se l’han cregut per comoditat.


    Jo també sóc dels que penso que el titular fa una mica de por, però després de llegir l’entrevista t’adones que potser és l’única solució.

    • Exacte
      giusepe | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 17:49h
      És ben bé això, Manel. La gent, en general, no es pren la molèstia de contrastar el que els diuen i s'empassen qualsevol cosa. D'anècdotes en trobaríem a milers, però una de les més freqüents, que he viscut varies vegades i de diverses maneres, és la discussió (absurda, sense sentit) sobre si el català és o no una llengua. N'hi ha molts que es pensen, seriosament, sense cap ànim de prendre'ns el pèl, que és un dialecte del castellà, i moltes persones creuen de debò que és una invenció més o menys recent per diferenciar-nos de la resta de l'Estat.
  • català
    Josep Maria| Adreça electrònica | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 13:00h
    Molt bé Josep. Està bé que difonguis els articles que reflecteixen la realitat amb la teva qualitat literària i que els fem arribar a quanta més gent millor. Per cert, i enllaçant amb el tema, a Groenlàndia faran un referèndum per separar-se de fet de Dinamarca. El sí sembla assegurat. Ha passat quelcom?
  • Ell té raó
    Ignasi Badia| Adreça electrònica | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:48h
    Bon dia,

    Estic d'acord amb l'afirmació del professor Moreno: el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles catalanes.

    El que vull dir (jo, el professor Moreno no ho sé) és que el castellà l'hauria de poder aprendre qui volgués, però no hauria de ser una llengua que s'hagués d'aprendre per defecte.

    Si creiem que el castellà sí que l'ha de saber tothom als Països Catalans, és que creiem que som espanyols i, a més, que el castellà ha de predominar a Espanya (opció legítima, però, a parer meu, injusta i empobridora).

    Si creiem que Espanya ha de ser una associació lliure de nacions, cap de les llengües que s'hi parla no ha de ser de coneixement obligatori per a tots els ciutadans.

    Evidentment, si creiem que els Països Catalans han d'esdevenir un estat independent, el castellà no ha de ser ensenyat obligatòriament a les escoles catalanes. A Polònia o a Dinamarca, tothom estudia l'alemany obligatòriament? Quan Finlàndia es va proclamar independent, van procurar que la gent continués sabent rus (un idioma que alguns considerarien més "important" que el finès)? Ho trobem estrany que a Finlàndia no sàpiguen rus o que a Polònia no sàpiguen alemany? (És clar que hi ha finlandesos que saben rus o polonesos que saben alemany, però no tothom per defecte.)

    De vegades em sembla que tenim por que arribés el dia que no sabéssim parlar en castellà. No deu ser que pensem que el català és poca cosa? Menys que el finès o el polonès? Ens hem acabat creient les mentides del poder espanyol? (No dic dels espanyols perquè la majoria no té cap culpa de res.)

    Conèixer moltes llengües, sí. Però l'única que ha de saber tothom és el català. Ara l'única que sap tothom és el castellà i així ens va...

    • Independència i llibertat
      Josep Pastells | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 11:07h
      Estic força d'acord amb el que dius, Ignasi. El català per davant de totes les altres llengües, només faltaria. I també m'agradaria que fóssim independents, però la crua realitat és que no ho som i no sé si arribarem a ser-ho. D'altra banda, prefereixo mil vegades que el meu fill sàpiga anglès que castellà, però també m'agrada que domini aquesta darrera llengua, encara que només sigui per raons pràctiques. Admeto que és un tema espinós, però crec que si només ens fixem en com ens tracten acabarem fent el mateix que ells, és a dir, passant de la seva llengua. No crec sincerament que sigui la millor opció, però amb totes les limitacions que ens imposen no deixa de ser una qüestió de llibertat personal. I això, per sort, encara no ens ho podran arrabassar ni ningú podrà obligar-nos a parlar o deixar de parlar en la llengua que preferim. Jo parlo català amb els meus pares, el meu fill, la meva germana i bona part dels meus amics, però visc a Madrid des de fa anys i la meva dona és madrilenya, o sigui que amb ella (una elecció personal) hi parlo en castellà, igual que amb els seus fills, la família, altres amics... També m'agrada xapurrejar anglès i francès amb d'altres amics i, en general, procuro adaptar-me als altres. Ara bé, m'emprenya molt que algú vulgui imposar-me el castellà quan, per exemple, estic xerrant en català amb un amic a una cafeteria madrilenya o si truco a la meva mare des de la redacció del diari. Sempre he parlat i parlaré la llengua que em doni la gana en funció de les circumstàncies i crec que aquesta situació (la llibertat d'elecció) és la que hauríem de fomentar entre tots. Per desgràcia, segur que ens és més fàcil que assolir la independència.
      • El que vull dir
        Ignasi Badia| Adreça electrònica | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 21:40h







        <!--
        /* Style Definitions */
        p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
        {mso-style-parent:"";
        margin:0cm;
        margin-bottom:.0001pt;
        mso-pagination:widow-orphan;
        font-size:12.0pt;
        font-family:"Times New Roman";
        mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
        h2
        {mso-margin-top-alt:auto;
        margin-right:0cm;
        mso-margin-bottom-alt:auto;
        margin-left:0cm;
        mso-pagination:widow-orphan;
        mso-outline-level:2;
        font-size:18.0pt;
        font-family:"Times New Roman";}
        @page Section1
        {size:612.0pt 792.0pt;
        margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
        mso-header-margin:36.0pt;
        mso-footer-margin:36.0pt;
        mso-paper-source:0;}
        div.Section1
        {page:Section1;}
        -->


        Benvolgut Josep,



        Evidentment, la llibertat d'elecció personal, en tot, s'ha de defensar sempre i
        arreu. A mi també m’agrada xampurrejar l’idioma dels turistes que em demanen
        coses pel carrer (visc a Barcelona) o dels països que visito (o almenys dir-hi
        quatre paraules).


        Afirmat això, el que vull dir és que les raons
        pràctiques que addueixes les han creades ells. A la Suïssa francòfona, s'hi pot
        viure perfectament sense saber alemany, per exemple. Igual com a la Suïssa germanòfona s'hi pot
        viure sense saber francès. A ningú no se li ha acudit que hi ha d'haver una
        "lengua común" perquè, és clar, això voldria dir imposar-ne una sobre
        les altres. A l'URSS, un altre "model" de democràcia i pluralisme,
        del rus en deien la llengua de comunicació interètnica. Digues-ne com vulguis:
        vol dir “tu has de saber la meva i jo no haig de saber la teva”. Si no admetem
        aquesta barbaritat, ja no existeixen les "raons pràctiques". Aquesta
        consigna imposada fa que la immensa majoria de ciutadans catalanoparlants que
        viuen als Països Catalans parlin castellà amb qui identifiquen com a
        castellanoparlant, però això sí: creuen que parlen una o altra llengua en funció
        d’una tria personal.

        La societat catalana com a col·lectiu ha de passar del
        castellà com els holandesos, per exemple, passen de l’alemany o del francès. És
        que l’expressió  no és “passar”, és que
        no és la llengua del nostre país, simplement. Encara que sigui la llengua de
        molta gent del nostre país -benvinguts siguin- i que al nostre país s’hi
        escriguin obres valuoses (Goytisolo, etc.), que enriqueixen el nostre patrimoni
        cultural.

        Si comencés a haver-hi gent, a casa nostra, que
        desconegués el castellà, l’actitud de molts a l’hora d’etiquetar productes,
        doblar pel·lícules, vendre per telèfon, etc. canviaria radicalment, pel que fa
        a la llengua. Però és clar, sabem castellà. És la trampa que ens van parar ja
        fa temps i en la qual ens debatem impotents.

        Bé, ja m’he allargat massa.
        Cordialment.
        • Impotència
          giusepe | dimarts, 2 de desembre de 2008 | 09:16h
          Sí, Ignasi, tens tota la raó, però com bé dius caldria capgirar tant les coses que sembla complicadíssim i, de fet, la tendència (Barcelona n'és un bon exemple, crec) és que cada cop es parla més castellà.
  • Pel que fa a la parla
    AnnaPortell | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:35h
    Josepet meu, jo tampoc hi estic d'acord amb el títol del teu post. Em negaria a que a l'escola de ma filla , catalana, no, catalaníssima, hi tregueren aquesta assignatura. Aquesta com l'anglès, francés o si fora el cas, fins i tot el xinés.
    Com més idiomes millor.Són cultura, la cultura de molts països, igual que el seu menjar. Jo hi he donat sempre o, nosaltres, hi hem donat sempre, a casa, una especial importància a les dues coses. Procurem que l'Alexandra ho tasti tot. No només el pà amb tomàquet.
    I pel que fa referència a mi, quan he fet algún viatge com per exemple al país basc, o a Galícia o allà on sigui,  procuro endinsar-me en la seva parla. M'encanta i se m'encomana. Últimament, també em passa quan escric en el bloc, de tant en tant, paraula que pesco valenciana, mallorquina  que m'agraden li afegeixo. M'agrada com sonen.
    Sóc catalana. A casa parlem en català i vull que a Catalunya es parli el català però que passa? que a les persones els costa identificar-se amb alló que trepitgen o en definitiva en una terra, la nostra, que pel que veig els hi dona feina, menjar...però que en absolut, s'estimen.
    Una pregunta Josep, l'altre dia escoltant la radi, vaig sentir que sortejaven unes bambes Sauconi, no sé com s'escriu ara, em pensava que ja no existien. Si fos per mi, els hi cremava la fàbrica... a més Domingo Catalán, que el conec d'aquells màgics anys. Sento dir la parauleta, becs!!! Petó gran.
    • Una mica cares, no?
      Josep Pastells | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:52h
      Sí, crec que encara les fabriquen. Jo mai n'he fet servir, però. Ja m'imagino la fàbrica en flames i miliones d'atletes fugint descalços jejeje.
      • No
        AnnaPortell | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 11:02h
        hi hauria res que m'agradés més: que anéssiu-ho descalços. Seria una passada Josep. M'evitaria veure un muuuunt de gen fent el prèsec. Tu hi estàs exclós, evidentment que jo a tu, t'estimo molt. En aquell matrimoni l'únic que vaig tenir, van ser unes bones bambes!!!Petó
  • MMmmm
    montserrat | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:34h
    Llegiré l´entrevista i pel que ens dius compartiré idees. Fa bo de sentir teories compartides, sobre aquests temes, nascudes d´algú que no és d´aquí (vull dir d´allà dels PPCC). Jo, com tu però, no acabo de combregar amb el títol: llengües estrangeres, com més millor.
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats