Després d'un any i un mes de no córrer cap cursa, avui he anat Caldes de Montbui a fer la cursa Muntanya del Farell. No m'esperava anar tan be, només portava un mes i mig entrenant, però veien que la progressió que havia fet, m'he atrevit a provar-ho, i la veritat es que estic molt content de com ha anat. La cursa, de 12'3 Km, transcorre pels boscos que hi entre Caldes i la vessant est de la muntanya, en un 80% per pistes de terra, un desnivell de 200 metres i un desnivell acumulat d'uns 330. Primer hi ha una pujada d'uns 4 km, i un desnivell de 150 metres. Després una serie de tobogans, amb els que es puja uns 50 metres mes, fins al km. 9'5, a partir d'aquí, ja tot es baixada fins a l'arribada, amb una petita pujada mes o menys quan falta un km per arribar.
A les deu en punt del matí, han donat la sortida, la temperatura era una mica freda, uns cinc graus, però l'absencia de vent, ha fet que fos molt bona per córrer. No he escalfat gens, la intenció era sortit molt lent, i no calia. Tenia pensat posar-me a caminar si alguna pujada era massa forta, però no m'ha calgut, les he pujat totes corrent, això si, a un ritme molt lent. Quan he arribat a l'última baixada, en veure que m'havançava molta gent, ha accelerat una mica la marxa per baixar al ritme de la majoria de gent que m'envoltava. En arribar a la pujadeta que hi ha entre el km 11 i el 12, se m'ha fet molt dur, però passat aquest últim escull, ja he pogut apretar de nou, per fer l'arribada amb un ritme una mica mes ràpid. El temps, que he fet, es molt, 1h 14' 26'' (segons el meu cronòmetre), que vol dir 6' i 6'' per kilòmetre, però això, avui era el de menys, l'important per a mi, es haver arribat be, i a sobre, he gaudit corrent per aquest bosc Vallesà.
antonirigol |
dimecres, 3 de desembre de 2008 | 23:27h
Anar a la muntanya com un xiruquero, que anar-hi com un atleta (de pa sucat amb oli, però atleta), no te res a veure, son coses diferents, com pot ser anar-hi en cotxe, moto, bicicleta o 4x4. Compartim un mateix espai, però en gaudim de forma diferent. El cronòmetre per a mi, nomes es com el termòmetre que ens posem per saber si tenim febre, amb ell avaluem l'estat de forma. Si un atleta, porta un cronòmetre, el xiruquero, porta un rellotge, per saber si es l'hora d'esmorzar, o controlar que no se li faci fosc. Els cotxes motos i bicicletes, pòrten comptaquilòmetres.
Josep Pastells |
dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:23h
Com bé dius, després de més d'un any sense participar en cap cursa el temps aconseguit és el de menys. L'important ha estat fer-ho, tenir bones sensacions i gaudir dels boscos i la muntanya. Segur que t'han vingut ganes de tornar-hi abans que passi un altre any.
Salutacions.