Oblit és la recepta de l'arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, per a fer front a les veus que, cada cop més nombroses, demanen una justícia que mai ha arribat, per a comdemnar la dictadura franquista. L'estat espanyol és, encara, un dels pocs països democràtics, sinó l'únic, que és incapaç de llevar-se, reconciliat amb el seu poble i la seva memòria més recent, per les taques d'un règim autoritari que van colpejar amb força, especialment a Catalunya, qualsevol expressió de llibertat i d'identitat. Xile, Alemanya, Portugal, França... recorden i honoren aquells que foren víctimes en el passat, de la des-raó dels seus governants. Però Espanya, no. Desconèixer que va succeir abans que nosaltres visquéssim, diu Ciceró, és romandre en una permanent infantesa. És viure i admetre la ignorància com a estat vital preferit...
Oblit és, per moltes persones que encara tenen present la repressió i duresa d'una dictadura, un insult, una nova humiliació. És el preu,diu Rouco, per a la reconciliació i la convivència. Declaracions fetes, aquestes, un any després de la controvertida beatificació de 498 màrtirs religiosos, 496 dels quals morts pel bàndol republicà. Quina ironia! El preu de la cohesió continua sent aquell imposat pels vencedors després del cop d'estat del 81; el silenci. L'omertà d'un estat que es nega sistemàticament a reconèixer els crims comesos contra la democràcia i contra els demòcrates. No està escrit enlloc que el silenci afavoreixi la reconciliació. Només aquells que saben d'on venen poden valorar sense apriorismes quin preu hi posen a la llibertat.
La resta, és mantenir-se en l'infantilisme perpetu. Un infantilisme, el pretès des de l'estat espanyol, que escapça i nega la possibilitat de afirmar-se com a democràcia madura. Cap govern, cap democràcia, per jove que sigui, pot pagar un preu tant alt. Cap reconciliació és possible si no hi ha memòria i justícia pel delicte.
Records
ja,ja...és cert! va ser un suggeriment d'un amic fotògraf i crec que tenia raó. La idea, la part artística, la foto...fins i tot la nevera! és d'ell.
Meu, només són els apunts... Moltes gràcies Anna!