La resposta del Conseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, a l’oposició dels estudiants al procés de Bolonya sembla més aviat un cant per peteneres, és a dir, se n’ha eixit de solc, de mare i, sobretot, d’estudi. Huguet ha dit que l’alternativa al procés de Bolonya «no és res més que l'autarquia i el retorn a un model d'universitat franquista, que Catalunya va pagar amb repressió, morts i afusellaments i que va decapitar la seva elit intel•lectual».
Sorprén la resposta per provenir de qui prové: el conseller d’un partit que es proclama d’esquerres i independentista. Potser estan bruts, els vidres de les finestres del despatx de conseller, i Huguet no veu clar quin és el perfil ideològic dels estudiants que estan plantant cara al procés de Bolonya.
Tinc fills que volen fer estudis universitaris. I no sé com podran fer-los. En qualsevol cas, si els fan serà a costa de molts sacrificis. De pare i mare assalariats, estudiar a la universitat és un sobreesforç impressionant per a l’economia familiar. I ells hauran d’intentar aconseguir beques o préstecs (més beneficis per als bancs!), i treballar per poder pagar-se les matrícules, els desplaçaments o el lloguer d’un pis a prop de la universitat, i els postgraus i els màsters i tota la mandanga que s’han inventat. Tant se me’n dóna que siguen preus públics, raonables potser avui però desorbitats sens dubte demà, com ha passat a la Gran Bretanya. S'ha de pagar, i pagar per estudiar en una universitat pública suposa una discriminació per als estudiants de famílies assalariades. Entenc que hi ha greu discriminació entre els estudiants que provenen de famílies amb el “renyó cobert” i els que necessiten beques i préstecs i treballar per pagar-se els mateixos estudis, perquè els primers s’hi poden dedicar a temps complet, i els altres, per contra, han d’estudiar des del sobreesforç i la manca de temps. ¿S’imagina el conseller Huguet quanta elit intel•lectual pot quedar “decapitada” per no tenir accès econòmic a uns estudis superiors o no poder-los aprofundir?
Des d’una visió d’esquerres, el que cal defensar és una universitat pública gratuïta i de qualitat. Si cal invertir en futur, cal invertir en la formació de les persones, perquè puguem tenir molta “elit intel•lectual” que diu el conseller Huguet. I per això cal facilitar els estudis universitaris a tothom, i donar suport a aquelles persones que mostrem especials aptituds.
El procés de Bolonya el que persegueix és que les “elits intel•lectuals” del futur provinguen de famílies benestants, que són les úniques que poden suportar la sagnia econòmica d’uns estudis superiors plagats de postgraus i màsters de pagament. I aprofite per a dir que no m’agraden les beques, perquè s’assemblen molt a la caritat. I des de les esquerres hem de substituir aqueixa rància caritat de donar beques als estudiants pobres, i la mesura escanyapobres dels préstecs, per la democràtica igualtat d’oportunitats, és a dir: universitat pública gratuïta i de qualitat. El procés de Bolonya és defensat només des d’un argumentari ultraliberal, és a dir, classista i mercantilista. Això fa el conseller Huguet. Caldria que netejara els vidres de la finestra del seu despatx per veure millor qui es mou al carrer, i per què.
Sorprén la resposta per provenir de qui prové: el conseller d’un partit que es proclama d’esquerres i independentista. Potser estan bruts, els vidres de les finestres del despatx de conseller, i Huguet no veu clar quin és el perfil ideològic dels estudiants que estan plantant cara al procés de Bolonya.
Tinc fills que volen fer estudis universitaris. I no sé com podran fer-los. En qualsevol cas, si els fan serà a costa de molts sacrificis. De pare i mare assalariats, estudiar a la universitat és un sobreesforç impressionant per a l’economia familiar. I ells hauran d’intentar aconseguir beques o préstecs (més beneficis per als bancs!), i treballar per poder pagar-se les matrícules, els desplaçaments o el lloguer d’un pis a prop de la universitat, i els postgraus i els màsters i tota la mandanga que s’han inventat. Tant se me’n dóna que siguen preus públics, raonables potser avui però desorbitats sens dubte demà, com ha passat a la Gran Bretanya. S'ha de pagar, i pagar per estudiar en una universitat pública suposa una discriminació per als estudiants de famílies assalariades. Entenc que hi ha greu discriminació entre els estudiants que provenen de famílies amb el “renyó cobert” i els que necessiten beques i préstecs i treballar per pagar-se els mateixos estudis, perquè els primers s’hi poden dedicar a temps complet, i els altres, per contra, han d’estudiar des del sobreesforç i la manca de temps. ¿S’imagina el conseller Huguet quanta elit intel•lectual pot quedar “decapitada” per no tenir accès econòmic a uns estudis superiors o no poder-los aprofundir?
Des d’una visió d’esquerres, el que cal defensar és una universitat pública gratuïta i de qualitat. Si cal invertir en futur, cal invertir en la formació de les persones, perquè puguem tenir molta “elit intel•lectual” que diu el conseller Huguet. I per això cal facilitar els estudis universitaris a tothom, i donar suport a aquelles persones que mostrem especials aptituds.
El procés de Bolonya el que persegueix és que les “elits intel•lectuals” del futur provinguen de famílies benestants, que són les úniques que poden suportar la sagnia econòmica d’uns estudis superiors plagats de postgraus i màsters de pagament. I aprofite per a dir que no m’agraden les beques, perquè s’assemblen molt a la caritat. I des de les esquerres hem de substituir aqueixa rància caritat de donar beques als estudiants pobres, i la mesura escanyapobres dels préstecs, per la democràtica igualtat d’oportunitats, és a dir: universitat pública gratuïta i de qualitat. El procés de Bolonya és defensat només des d’un argumentari ultraliberal, és a dir, classista i mercantilista. Això fa el conseller Huguet. Caldria que netejara els vidres de la finestra del seu despatx per veure millor qui es mou al carrer, i per què.
Com fan aquests, davant de la possibilitat de perdre el que tenen, és recórre a la demagògia i a la por, com la brillant campanya del PSC-PSOE per les europees.
Quan no tens projecte, ni arguments, aquest és el darrer recurs que et queda perquè, per sort, no poden fotre a tota la societat amb processos judicials com estan fent amb aquells estudiants que han alçat la veu.
Lamentable, i feu-li un favor al senyor Huguet, Conseller per ERC, no li demaneu sobre l'EEES i els Països Catalans, no vull ni pensar amb quina bestiesa sortirà.
Per cert: a València hi hà mobilitzacions. QUè hi diu el Consell valencià al respecte? No se'l sent. O potser no enténen el català, com que ara parlen en anglés...
A banda de la defensa del model, les declaracions i la comparació amb el franquisme i la crida a la catàstrofe són plantejaments, realment, patètics. Quin personatge! Quins consellers d'ERC!
El perfil ideològic dels que protesten és un tema fascinant: se'n podrien escriure pàgines senceres (de fet, ja està passant). Et recomano els blocs de l'Elies o de n'Enric Canela i que, si tens un moment durant el cap de setmana, et passis a veure la gent tancada a la central.
Sobre si es pot o no els estudis universitàris crec, des del desconeixement total de la teva realitat econòmica, que fas demagògia. Un curs d'una carrera experimental (en grau 4) val uns 1000 euros/any. Una d'Humanitats (grau d'esxperimentació 1) val menys. Per poder pagar això, n'hi ha prou en treballar durant l'estiu, per exemple (com faig jo). El cost real del curs és de vora els 10000 euros.
I ara resulta que "d'aquí uns anys" pujaran. Fantàstic, això de predir el futur basant-se en... els augments dels últims anys? (pràcticament res). Però no serà per prevenir, eh? Allò de "innocent fins que es demostri el contrari" ja s'ha perdut avui, vingui l'atac de la dreta o de l'esquerra.
El debat sobre si la universitat ha de ser gratuita o no també és sumament interessant: hem de pagar entre tots la gent que, perquè sons pares s'ho poden permetre, decideix viure d'estudiant? i anar matriculant assignatures i anar aplaçant convocatòries... realment, si la universitat fos gratuita s'hauria d'implantar una normativa de permanència molt més dura, acció altament impopular entre l'estudiantat.
I dir que el procés de Bolonya només es defensat des d'un argumentari ultraliberal és una bajanada de campionat: cap dels decrets d'aplicació de l'EEES parla d'apujar el cost de les carreres i la majoria de mals que se li atribueixen, només són imputables a les pròpies universitats i, com a molt, a la manaca crònica de finançament (que no és Bolonya, és molt més antiga).
Amb escrits com aquests, es podria afirmar que a Bolonya només l'ataca gent desinformada o mentiders directament. Ara, els i les estudiants que porten molt de temps treballant el tema desmenteix completament aquesta afirmació
Per altra banda, qui viu només treballant a l'estiu? Deuen ser aquells que durant l'any algú (diga-li pares per exemple) els hi paga l'alimentació, l'allotjament i altres tipus de despeses. Si tu tens la sort de només treballant a l'estiu poder-te pagar la matrícula (dedueixo que a l'estiu no tens despeses) perfecte. Ara bé, hi ha gent que els diners de l'estiu, com els de la resta de l'any, els destina per viure i pagar les necessitats de l'any. Has fet una lectura molt teva, no? Com li expliques a algú que cobra 400-500€ (si fas jornada complerta oblidat d'estudiar...) que destini gairebé 100€ al mes per pagar la matrícula. Descompta d'aquest sou el lloguer del pis, el menjar i el transport i diga'm si amb 400-500€ ja t'arriba.
Sobre el preu de la matrícula, també t'equivoques, segurament, per desconeixement. Hi ha carreres que el preu per crèdit ha arribat a pujar un 25% en els últims 4 anys. I encara no existia Bolonya ni les declaracions de l'Huguet dient, clarament, que haurem de pagar més.
Sobre la universitat gratuïta, no entenc com pots arribar a ser tan demagog. Tal com ho planteges es de base totalment il·lògic, per tothom, independentment del seu poder adquisitiu. Com els 400€ del Zapatero, no? Em penso que ningú ha plantejat mai aquest model dins de la societat en la que vivim, altra cosa és en una societat socialment justa. Però és evident que els impostos no han d'anar per aquella gent que no els necessita, sinó per aquells que més ho necessiten (és prou evident, sembla mentida que s'hagi d'explicar això...).
I sobre el darrer paràgraf, els fonaments de l'EEES, des de la idea, fins el redactat de les dues pàgines, és capitalista i em sembla absurd que algú intenti encobrir això. Les universitats, efectivament, tenen un paper important, però no restem importància als Reial Decrets, la Lou i l'ANECA que són qui veritablement estan marcant els tempos i les formes. El finançament, evidentment, no és un problema de Bolonya, és un problema del sistema, però això no treu que critiquem que es vulgui impulsar un model que requereix de molt finançament sense aquest finançament i tot d'empreses salivant a l'entrada dels centres educatius.
A vegades, cal mirar més enllà, fer un anàlisi superficial del fets, sense tenir en compte les possibles conseqüències, no serveix de res i només dóna ales a aquells que ens volen alienats de qualsevol qüestió política per poder decidir per nosaltres i fer i desfer com més bé els hi vagi. Em sembla d'una militància extrema als partits parlamentaris, avui dia, intentar defensar l'actuació dels polítics professionals. Company, t'has guanyat el carnet.
Que la universitat siga gratuïta no vol dir que no puga actuar contra les paparres. No em vingues tu ara amb la vella trampa que de la llibertat per evitar els "llibertinatges". Si cal control, que n'hi haja: però la universitat gratuïta i de qualitat.
Sobre les promeses de barat avui, però car demà, és l'experiència qui ens ho demostra. I sobre el cas de la Gran Bretanya, al qual feia referència al post, clica ací i llegiràs un article d'interès que ho esmenta. I si fas la recerca al google, hi trobaràs més evidències.
En un estiu pots guanyar 1000 euros. I és una merda, el que t'hauran pagat. Tot i que el meu salari, que és un salari per damunt de la mitjana, no arriba als 1000 euros al mes. Però potser ets afortunat, i només has de pagar això i el bitllet de metro. Si els meus fills volen estudiar, tenen la universitat a 60 quilòmetres. On visc no hi ha transport públic, cal d'anar a Xàtiva, i fins a València hi ha gairebé una hora de viatge. Això vol dir que un estudiant ha d'esmerçar diàriament gairebé tres hores només en viatge. I aquest viatge val diners: cotxe fins a l'estació, tren i metro/autobús. Aleshores potser paga la pena buscar-se un pis i quedar-se a València. Què costa el lloguer compartit d'un pis, i les despeses de manteniment, i el menjar? Fer comptes no és fer demagògia.
A tenor de les proves que tinc, no em refie gens de les bones paraules. Visc en aquest món, Jordi Doménech, i no he vingut a festes. A la que bades, ja te l'han clavada fins al mànec.
I tenim, d'altra banda, altres "senyorets": el professors de la universitat. Molts d'ells rarament posen un peu a les aules. Obtenen més punts per les seues publicacions que per trepitjar l'aula i embrutar-se les mans de clarió. Precisament, molts d'aquests professors s'han manifestat en contra del procés de Bolonya. Natural! Perquè, cas d'implantar-se el nou model universitari, hauran de "currar" molt més: les classes hauran de ser més actives, l'ensenyament més experimental, la presència del professorat a classe més assídua, els sistemes d'avaluació més continus... En definitiva, se'ls acabarà la bona vida.
Toni, almenys hauries d'estar d'acord amb un parell de coses: cal una reforma profunda de la universitat. L'actual està absolutament anquilosada; arrossega una enormitat de problemes, com ara l'endogàmia als departaments, la manca de renovació dels mètodes pedagògics basats exclusivament als apunts i la classe magistral... I, per altre costat, caldrà homologar totes les titulacions europees, perquè no passe com ara, que quan un titulat d'un país vol treballar en un altre, mai no sap si li van a reconèixer el títol o no.
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
El
parlament europeu no té competències sobre educació.
Bolonya no és una llei europea: només és un
acord entre ministres. No carreguem els neulers a “la pèrfida
Europa” quan són les persones que nosaltres hem escollit les
que aplicaran (o no) aquesta reforma. L'aplicació depèn
dels estats, i dels seus governs.
A
més, la declaració
de Bolonya
NO diu res sobre privatitzar, mercantilitzar, etc. Una altra cosa és
que, aprofitant la conjuntura (reforma pedagògica a la
universitat i un dèficit crònic de finançament)
hi hagi qui vulgui comprar una parcel·la d'universitat,
seguint la “doctrina del shock”. És una possibilitat,
real, que es combat exigint millor finançament públic
a les administracions i transparència en els comptes als
rectorats. I no és Bolonya, és un atac neoliberal.
Sobre
la gratuïtat de la universitat, jo no t'he dit qui hi estigui en
desacord, sinó que és un debat interessant (i t'animo a
escriure'n un article: necessitem persones que pensin sobre quin país
volem!):si la societat no creu que l'educació superior hagi de
ser obligatòria (suposo que perquè pensa que es pot ser
un ciutadà feliç només amb la ESO...) una
persona que es guanyi la vida sense haver-hi estudiat també
l'ha de pagar? No és més just que, com al metro, la
gent pagui una part si l'utilitza?
La
gent que realment no pot pagar-se la universitat i el paràgraf
on parles de la teva situació personal van lligats: “hi ha”
beques per a transport, per a mobilitat (si llogues un pis perquè
estudies lluny de casa), per a matricula... les cometes són el
problema: realment no hi ha prou beques. Però això,
torna a no ser Bolonya, això és culpa d'Espanya (la
competència de les beques està transferida. No així
el seu finançament, cosa que fa que el traspàs sigui
una autèntica estupidesa) i del seu govern.
Sobre
si fer números és fer demagògia, extrapoles la
teva realitat a la de tota la societat, i, com et deia més
amunt, t'equivoques d'objectiu: Bolonya no fa que la Universitat
estigui més lluny de casa teva o que hi hagi menys transport
públic al lloc on vius. El problema és que el teu Estat
no creu que això sigui important.
De
l'article que cites (ja l'havia llegit! Se'n va fer ressó un
gratuït de Barcelona, i per la facultat va córrer força)
em quedo amb una frase “El cas és que, des de 1998 fins
al 2006, aquesta proporció es va multiplicar per tres, de la
mateixa manera que ho van fer les taxes universitàries
imposades pel govern laborista, i que van passar d’uns 1.400 als
4.400 euros de mitjana” Altre
cop Estat: no hi ha Bolonya per enlloc. I aquí passa el
mateix: el preu per crèdit el fixa la Generalitat.
Quan
ens vam trobar amb diversos sindicats europeus, el curs passat, es
van estranyar que hi hagués “tanta” oposició a
Bolonya. Simplement, als seus països hi tenien una renda bàsica
estudiantil o unes beques com Déu mana, les Universitats
estaven ben finançades (en força ocasions, amb un
percentatge d'inversió privada molt més gran que aquí,
i eren persones formades, crítiques...)
Completament
d'acord en què no s'ha de badar. Però les raons que
dones i el “No a Bolonya” no casen: els reus problemes no són
per culpa de Bolonya: són per culpa de l'Estat on vius.
Simplement siguem justos: “al Cèsar el què és
del Cèsar, i a Bolonya el què és de Bolonya.”
Vaig estudiar enginyeria a la UPV, el meu pare ha segut jornaler (collidor de taronges) tota la seua vida i la meva mare treballadora a un magatzem de taronjes, pot imaginar-se com era l'economia familiar. Vaig provar totes les fòrmules possibles, anar i tornar a la universitat tots les dies, soc de la Ribera Alta --> 100 - 110 km i gairebé 2 hores i mitja o tres de desplaçaments, menjar molts dies d'entrepà al Campus (per la vesprada teníem pràctiques o exàmens fins i tot), despesa elevada en comprar els bitllets de tren i d'autobús, cansanci, manca d'hores entre setmana per estudiar i acumulació de feina i cansanci per als caps de setmana i festes en general. Vaig quedar-me un curs sencer a un pis llogat entre 4 estudiants a valència, però la despesa econòmica era insuportable (la meva germana, inmigrant a Susïssa va tindre que tirar una maneta aquell any), doncs era el lloguer, el menjar, les despeses comunes, llibres, .... Evidentment vaig treballar, i molt, a l'estiu, fent temporades de 3 mesos a frança primer i després com a mecànic a Xàtiva, diners que venien molt bé pèr estudiar a l'hivern. En definitiva, sacrifici, molt de sacrifi per als meus pares i per suposat per a mi. Comparant amb altres estudiant amb economíes famiiliars més folgades, era com si estigues ferem una marató, ells amb equipatges lleugers i confortables i jo amb una moxilla de 20 kilos als muscles.
És per això que recolze fil per randa el que vosté diu, doncs el procés de Bologna en cap moment està pensat per alliberar aquestes a les famílies amb economies més apurades i poder així alliberar facilitar que als seus fills puguen accedir als estudis universitaris i que es puguen centrar en rendir acadèmicament alliberarnt-los de les "motxilles" com la que jo vaig patir. Així no es fomenta una societat "justa" on, en principi, tots hauríen de tenir les mateixes oportunitats.
NO AL PROCÉS DE BOLONYA!!!!, SI A UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, GRATUITA, DE QUALITAT I PER A TOTS!!!
vicent
llíria