Avui fa un any que, a aquestes hores, volava per damunt l'Atlàntic i iniciava l'Aventura Americana que durant dos mesos i un dia em va portar a l'Argentina, Perú i Xile. L´'aniversari mereixia una cita en aquest bloc perquè iniciar aquest "diari íntim compartit" va ser una conseqüència del viatge i, de ben segur, el millor company de la travessia, el nexe de contacte permanent amb tots els que -com us vaig prometre- vaig prendre amb mi en un viatge "en solitari" apretats a la motxil·la del cor, als quals s'hi anà afegint la munió d'amics vells i nous que, en el periple americà, vaig tenir la immensa sort de trobar-me.
El bloc ha continuat després del viatge i amb aquest són 102 els post (escrits) que hi he penjat; gairebé 10 al mes, però tenint en compte que durant el viatge escribia quasi cada dia, el promig no estaria gens malament. Vosaltres -que hi poseu el més interessant- heu escrit 607 comentaris. En total han passat per aquesta plana ni més ni menys que 26.456 visites, una xifra important, de les quals els dos mesos d'Aventura Americana en van registrar més de 10.000. Això vol dir, que tot i que, hi ha hagut alguns intervals de silenci (la feina, la feina, la feina...) el bloc ha estat força actiu.
És curiós repassar els post més visitats al llarg de tot l'any:
El primer és el primer que vaig fer i deu ser degut a la campanya de propaganda i als mails que vaig enviar de tant content que estava de la nova eina:
El segon és un que vaig fer al Perú i que tenia un títol tan llarg que et deu sortir al Google cada cop que algú posa alguna de les paraules del títol. O potser és que com que parlava de terrucos deu estar en el punt de mira d'algun centre d'espionatge internacional. He pensat de canviar-li el títol a veure si així baixava l'audiència. És aquest:
Segueixen altres del viatge amb especial atenció al del Sergi López que també deu ser un dels més buscats i desitjats per les fans al Google i altres buscadors :
I segueixen altres temes del viatge, entre ells la Txell ( més sol·licitada que el far de la fi del món) i dues referències als castellers de Xile que també van tenir molts fans a banda i banda de l'Oceà:
Un año ya de tu Aventura Americana ... un año de nuestro paseito por La Boca ... que increíble Xavier!!!
Por acá se te recuerda con mucho cariño y ojalá puedas volver pronto, así seguimos paseando ... podrías invitarlo a Sergi también, que te parece ? ajajajajajaja
xcapdevila |
dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:36h
Val la pena l'esforç (relatiu) de disciplinar-se, parar-se un moment, buscar una foto i traduir pensaments i sentiments en lletres relligades. Val la pena encara que a l'altra banda no sempre n'hi hagi 26.456sinó tres, quatre, deu... els que caben en els dits de les mans, les mans que serveixen per donar, acariciar i abraçar. Sobretot si són com vosaltres.
xcapdevila |
dilluns, 1 de desembre de 2008 | 10:39h
Per cert la foto del perfil no me l'ha canviat ningú. És l'última que tenia amb rerafons vilanoví (és la Plaça de la Vila) i a més en blanc i negre en pla artístic... I no és de quan era petit sinó de fa quatre dies.
joanvilaitriadu |
divendres, 28 de novembre de 2008 | 20:51h
Com que jo em vaig animar a partir de la teva decisió, em falten uns quants dies perquè el meu, de bloc, faci també un any (va ser la primera setmana de desembre, quan tu ja eres a l'altra banda del món). Així és que aviat també faré balanç i no vull que pensis que em copio. El meu balanç registra més posts que el teu, però moltes menys visites: això demostra que encara hi ha classes (n'hi ha qui s'esforcen, però no arriben mai a la categoria dels seus "mestres"). Una abraçada
Doncs a mi em va agradar un que li vas dedicar a un amic teu que és ambaixador! Seriosament, crec que mereixen menció especial els comentaris brillants d'un tal Jofre Capdevila al llarg d'aquest temps. I has de vigilar, perquè un hacker ha entrat al teu bloc i ha canviat la foto del teu perfil per la d'algú altre! :-) Tot amb amor, comme d'habitude. Martí-*
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Por acá se te recuerda con mucho cariño y ojalá puedas volver pronto, así seguimos paseando ... podrías invitarlo a Sergi también, que te parece ? ajajajajajaja
Un beso enorme y Muchas Felicidades !!!!
Val la pena encara que a l'altra banda no sempre n'hi hagi 26.456sinó tres, quatre, deu... els que caben en els dits de les mans, les mans que serveixen per donar, acariciar i abraçar.
Sobretot si són com vosaltres.
I no és de quan era petit sinó de fa quatre dies.
Una abraçada