Les negretes són meves:
"La raça de galls i gallines Prat té gran valor zootècnic per la seva rusticitat i gran adaptació a les condicions ambientals adverses."
Article 1 Creació i objectius. 1.2 La creació del Llibre genealògic té els objectius de permetre el control tècnic de la raça i de disposar de les dades que permetin desenvolupar un programa de millora per a la conservació, la selecció i l'avaluació genètica dels animals de la raça, mitjançant el control de rendiments, per tal de destinar-los a la reproducció.
[...]
Annex 1
Reglamentació del Llibre genealògic de la raça de galls i gallines Prat
A. Estructura del Llibre genealògic
A.1 Registres
El Llibre genealògic de la raça de galls i gallines Prat constarà dels registres següents: Registre fundacional (RF), Registre auxiliar (RA), Registre de naixements (RN), Registre definitiu (RD), Registre de mèrits (RM).
A.2 Inscripció
A.2.2 No s'inscriuen en cap registre els exemplars que presentin tares o defectes morfològics que en desaconsellin la utilització com a animals reproductors o que exhibeixin manca de fidelitat racial.
[...]
A.7 Registre de mèrits (RM)
S'inscriuen en aquest Registre, a petició de l'associació gestora del Llibre genealògic i acordat per la Comissió d'inscripció, els animals reproductors sobresortints de la raça que pertanyin al Registre fundacional o definitiu i destaquin per les seves característiques morfològiques, productives i genealògiques. Aquest Registre constarà de dues seccions:
a) Secció femelles: accediran a aquesta secció les reproductores que hagin assolit els nivells selectius següents:
80 punts, o més, en la seva qualificació morfològica.
Tenir almenys tres descendents inscrits al Registre definitiu.
b) Secció mascles: destinada als mascles que assoleixin els mèrits següents:
85 punts, o més, en la seva qualificació morfològica.
Tenir inscrits deu descendents al Registre definitiu.
(...)
Annex 2
Prototipus racial
A. Característiques dels animals
Per poder ser inscrits al Llibre genealògic, els exemplars de la raça de galls i gallines Prat hauran de tenir els caràcters següents:
A.1 Aspecte general: aus d'elevada rusticitat, de talla mitjana, amb cresta gran, les orelletes blanques, extremitats llargues i les potes de color blau pissarra. De pes de 2,3 a 2,7 kg les gallines i 3,2 a 3,7 kg els mascles. Les gallines ponen ous de 60 g mínim amb la closca de color rosat amb diferents intensitats.
A.2 Morfologia del gall
A.2.1 Cap: moderadament gros, ample i allargat.
A.2.1.1 Cara: llisa, sense granulacions i de color vermell viu.
A.2.1.2 Cresta: senzilla, més aviat grossa, ben dentada, amb cinc o sis puntes; carnosa, ampla i ben arquejada, amb la primera punta i l'última més petites que les centrals, el lòbul seguint la línia de la nuca i mai aixecat cap a l'occípit ni tocant a la nuca. De color vermell viu. Els rebrots laterals o clavell no són considerats com un defecte.
A.2.1.3 Barballeres: grosses, penjants, amb les vores arrodonides i de textura fina.
A.2.1.4 Orelletes: oblongues, grans, de poca espessor i ben cenyides; llises, sense replecs ni arrugues i de color blanc.
A.2.1.5 Bec: més aviat llarg, fort, vigorós i ben arquejat. De color blanc gris (banya de bou).
A.2.1.6 Ulls: grans, rodons i amb l'iris color mel.
A.2.2 Coll: més aviat llarg, erecte, ben arquejat i amb esclavina abundant que s'obre a la part anterior, mostrant el pit, i als costats, així com a la regió posterior; cobreix les espatlles i el començament del dors.
A.2.3 Tronc: llarg, ample i profund; lleugerament inclinat cap a la cua.
A.2.3.1 Dors: més aviat llarg, ample i pla; lleugerament inclinat cap enrere. Amb abundant flocadura de mitjana longitud, però cobrint bé els costats del ventre.
A.2.3.2 Pit: ample, profund i prominent.
A.2.3.3 Cua: abundant, llarga, ben corbada en forma de falç, amb una clara distinció entre els tres tipus de plomes caudals i portada en angle de 40º a 45º sobre l'horitzontal.
A.2.4 Extremitats
A.2.4.1 Ales: grosses, ben plegades i cenyides sobre els flancs.
A.2.4.2 Cuixes: més aviat llargues i carnoses, amb les articulacions ben separades.
A.2.4.3 Tarsos: de talla mitjana, sense plomes i de color blau pissarra. Amb quatre dits forts i rectes.
A.3 Morfologia de la gallina
En general és com el gall, tenint en compte les diferències sexuals, però el bec no és tan arquejat i les barballeres són quasi rodones. La cresta és caiguda cap a un costat, però amb la primera dent dreta; sense replecs ni arrugues, sense tapar l'ull i mantinguda dreta a la seva base.
A.4 Varietats de color
A.4.1 Varietat lleonada
A.4.1.1 Color del gall: cap, esclavina, petites cobertores i flocadura, de color lleonat intens fins a rogenc. Part anterior del coll, dors, sella, pit, tronc i cuixes, lleonats. Remeres primàries, grises negroses, gairebé negres, però vorejades de lleonat; les remeres secundàries, completament lleonades. La part interna de les remeres primàries i secundàries, gairebé grises negroses. Cobertores de vol internes, de color gris negrós. Cobertores de vol externes, verdoses amb reflexos metàl·lics. Falciformes i timoneres de la cua, de color verd metàl·lic. Subplomissol, lleonat.
A.4.1.2 Color de la gallina: lleonat uniforme, amb negre a les remeres, timoneres i una mica al coll.
A.4.2 Varietat blanca
A.4.2.1 Color del gall: plomatge completament blanc.
A.4.2.2 Color de la gallina: plomatge completament blanc.
A.5 Defectes objectables
a) La ploma més insignificant als tarsos.
b) Roig a les orelletes, exceptuant petits puntets.
c) Color gris blau dels tarsos poc intens.
d) Poc desenvolupament de les plomes de la cua.
e) Closca dels ous de color molt clar.
f) Plomes grogues o negres en gran quantitat al coll d'un gall lleonat.
g) Molta quantitat de plomes negres al coll de la gallina lleonada.
h) Alguna ploma blanca en la varietat lleonada.
i) Lleonat poc intens en la gallina de primer any.
j) Plomatge molt rogenc en el gall lleonat.
k) Qualsevol ploma de color en la varietat blanca.
l) La posta d'un ou de pes inferior als 60 g a partir de les 52 setmanes de vida.
m) Els animals amb un pes fora dels intervals que dóna el patró.
B. Qualificació morfològica
B.1 Qualificació morfològica: es realitzarà segons l'apreciació visual pel mètode dels punts, que servirà per jutjar el valor d'un exemplar determinat. La puntuació màxima serà de 100 punts. Els aspectes objecte de la qualificació seran els que a continuació es relacionen:
Tipus general: 10 punts.
Cresta: 10 punts.
Bec: 5 punts.
Cara: 4 punts.
Ulls: 3 punts.
Orelletes: 10 punts.
Barballeres: 5 punts.
Coll: 5 punts.
Tronc: 10 punts.
Cua (desenvolupament i posició): 10 punts.
Ales: 5 punts.
Potes (forma i color): 8 punts.
Color del plomatge: 15 punts.
B.2 Els animals amb un pes fora dels intervals que dóna el patró seran desqualificats.
B.3 La qualificació final de cada exemplar serà la suma dels resultats parcials. D'acord amb aquesta qualificació final els animals quedaran classificats morfològicament de la manera següent:
Excel·lent (EX): de 90 a 100 punts.
Molt bo/bona (MB): de 80 a 89 punts.
Bo/bona (B): de 70 a 79 punts.
Regular (R): de 65 a 69 punts.
Insuficient (I): 64 punts o menys.
El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!
